Ja és aquí l’any 2019 i amb ell la seva agenda, en la qual hi ha dates amb esdeveniments previstos i d’altres, la majoria, en blanc, a mercè del que vagi succeint en el món i en nosaltres mateixos. Ja sabem que se celebraran els trenta anys de la caiguda del Mur de Berlín, els cinquanta de l’arribada de l’home a la Lluna, els vuitanta de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, els noranta de la Gran Depressió als Estats Units… I a la nostra vida tenim previstos aniversaris personals i familiars que es repeteixen anualment.

Quan canviem de calendari, al costat de tot això, hi ha alguna cosa que també ens incumbeix que ja no és de commemoració de fets passats, sinó de previsió de futur: els projectes i propòsits.

Qualsevol projecte comença amb un propòsit: primer vam reflexionar sobre alguna cosa que ens agradaria que passés i després ordenem a la voluntat tractar de fer-ho possible. Per a això cal vèncer la por a comprometre’ns en alguna cosa perquè ens sembla que amenaça a la nostra zona de confort.

Alguns propòsits d’aquestes dates són ja tòpics: deixar de fumar, aprimar-se, fer esport, aprendre idiomes… que moltes vegades no es compleixen per falta d’estímuls. Quan aquests arriben, avancem. Són diversos: de l’estímul per deixar el tabac se n’encarrega l’Estat amb les seves restriccions; del fet que ens aprimem o que fem esport, el metge que ens prescriu dieta o exercici físic; d’aprendre anglès, l’estímul pot ser que tinguem previst passar una temporada a Anglaterra…

Aquestes dades de la psicologia més senzilla poden traslladar-se també a un nivell personal més profund. Són els propòsits nascuts d’una reflexió sobre els grans temes de la nostra existència: Sóc realment feliç? Faig feliços els altres? Quin és el sentit de la meva vida? Pensar en la felicitat pròpia no és egoisme; si no la tenim no podrem repartir-la.

Aquí és on l’Evangeli ens fa grans aportacions, d’una banda amb les benaurances, que resulten tan paradoxals com certes; de l’altra, algunes escenes de personatges que es troben amb Jesús de Natzaret, com ara el «jove ric», del qual no coneixem el nom, però sí el diàleg que va tenir amb Crist, del qual es va retirar trist, perquè li va faltar generositat, ja que «era molt ric». També el cas de Zaqueu, aquell ric publicà de baixa estatura a la casa del qual es va allotjar Jesús, a qui diu en la seva felicitat: «Dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.»

Heus aquí un bon propòsit per al nou any: ser generosos en el seguiment de Jesucrist i a l’hora d’atendre amb els nostres béns els més necessitats.

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies