Benvolguts diocesans. Enmig del mes d’agost celebrem la festa de l’Assumpció de Maria. Aquesta festa, viscuda popularment en molts dels nostres pobles i ciutats, és com una onada d’aire fresc, com un oreig d’alegria i d’esperança per les nostres vides i pel nostre propi futur.

La primera reacció del cor cristià davant la glòria final de Maria hauria d’estar pautada pel cant del «Magnificat» quan afirma: «Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles». Felicitar la mare és el primer impuls de tot fill ben nascut. Perquè Déu ha obrat meravelles en Maria: des de la seva concepció fins a l’assumpció, passant per la seva maternitat divina.

Però, després d’aquesta felicitació cordial, podríem pensar en el significat que té avui celebrar aquesta festa. Perquè el misteri de Maria assumpta té quelcom molt important a dir-nos a nosaltres que, en el món que ens toca viure, tant ens ocupem i preocupem pel cos humà i, a voltes, ben poc ens ocupem de l’esperit.

Hem de dir, en primer lloc, que la fe cristiana en la resurrecció no s’oposa al cultiu del cos per part de la societat actual, sinó que més aviat el supera. Perquè la civilització d’avui acaba el seu culte al cos en l’esport, el plaer i la bellesa anatòmica. Però la fe cristiana estén el seu interès corporal més enllà de l’exterior de la carn jove dels mites o dels anuncis de la societat de consum. La fe cristiana comença per la glorificació del cos humà ja durant el temps, convertint el qui es bateja en temple de l’Esperit Sant, alimentant el cos dels creients amb el Cos i la Sang de Crist, transformant la unió de l’home i la dona en un sagrament de l’amor de Déu, o consagrant amb la unció final el cos trossejat o envellit dels cristians. I tot això té lloc ja en aquest món, com a pròleg de la glorificació final després del pas de la mort a la que, juntament amb el seu fill Jesús, ha arribat Maria.

Ens segon lloc, cal afirmar que els cristians hem de seguir les petjades de Maria. Ella meresqué la glorificació del seu cos perquè, a més de la seva fe extraordinària, fou un model excepcional de mare i de verge. Maternitat i virginitat, dues realitats que trobem íntimament unides en Maria i que convindria valorar adequadament en els moments actuals. Perquè la paternitat o la maternitat sense el misteri de la virginitat és l’impudor: és l’home estripat o la dona de les banalitats. No fa molt, llegia en un llibre d’espiritualitat cristiana: «Si ets una verge en un convent no et descuidis de ser mare. Si ets una mare de família no et descuidis de ser verge. Només així seràs autènticament dona, tal com ho va ser la Mare de Déu».

Felicito de cor a totes les dones que avui celebreu la vostra onomàstica. Felicito també de cor les parròquies que celebreu la festa de l’Assumpció. Felicito de cor a tot el Poble sant de Déu perquè tenim en Maria el nostre model i exemple. Allà on ella ha arribat, també nosaltres tenim l’esperança d’arribar-hi.

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies