Benvolguts i benvolgudes, avui, en aquest primer diumenge de juliol, l’Església celebra la Jornada de responsabilitat en el trànsit. «Ocupa’t d’ell», assenyala el lema d’enguany. Està pres del passatge del bon samarità quan aquest diu a l’hostaler, referint-se a aquell home malferit: «Ocupat d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més» (Lluc 10,35). Tant si som vianants com conductors, se’ns convida a passar per la vida com bons samaritans, fent el bé i practicant la misericòrdia en relació amb els altres, a imitació de Jesús.

La pandèmia està minvant gràcies a la vacunació progressiva de la població, i les nostres carreteres s’han tornat a omplir de vehicles i de mobilitat. Ser un bon samarità és fer de la carretera una artèria de vida, de seguretat vial, de comunicació, de trobada fraternal, de riquesa cultural i econòmica. La carretera ha d’esdevenir un espai per a poder viure la cura i el goig de la família i dels amics.

Malauradament, les xifres de morts i ferits als nostres carrers i carreteres es continuen comptant per centenars, normalment a conseqüència d’alguna distracció, principalment per l’ús del mòbil, per excés de velocitat o per haver ingerit alcohol, drogues o altres substàncies que limiten els reflexos i l’atenció en la conducció. L’ús del cinturó de seguretat encara és una assignatura pendent per a algunes persones. A més, hi ha alguns conductors que després de provocar un accident de trànsit, fins i tot mortal, fugen sense parar-se a socórrer els accidentats, amb el propòsit de fugir de la justícia i de les seves possibles responsabilitats.

Sortosament, però, no tothom pensa i obra d’aquesta manera. Ser bon samarità en el camí et complica la vida, et fa perdre el temps deixant de banda els teus afers i preocupacions. I és que al bon samarità li dol el dolor aliè. Per això, com afirma el missatge de la Conferència Episcopal per a aquesta jornada, «cal actuar amb l’estil del samarità, que implica deixar-se colpejar pel que veig, sabent que el sofriment em canviarà, i amb el sofriment de l’altre m’he de comprometre».

La preciosa tasca de tenir cura de l’accidentat i humanitzar aquests moments s’ha d’exercir segons les circumstàncies, i sempre amb caritat, discreció i sense fer nosa. L’exercici de la caritat per part del conductor ha de tenir una doble dimensió: Per una banda, es manifesta en la cura del propi vehicle, sobretot en el seu aspecte tècnic. I, per altra banda, es refereix a l’estimació pels qui viatgen —siguin o no familiars—, no posant en risc les seves vides amb maniobres equivocades o imprudents, que poden posar en perill tant els passatgers com els vianants. I no obviem que —com es llegeix en el missatge esmentat— Jesús, «Bon Samarità de la humanitat, vol ungir cada ferida, tenir cura de cada record dolorós i inspirar un futur de pau i de fraternitat en aquesta terra».

Ben vostre,

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies