Estimat Poble sant de Déu. Molt estimats tots en el Senyor. Benvolguts tots els qui seguiu aquesta retransmissió del dia de Pasqua des de la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral de Tarragona per mitjà de la televisió TAC 12, o bé, pel canal web de l’arquebisbat o de les mateixes xarxes socials. Estimats malalts, tant els qui esteu a les residències, hospitals o confinats a casa. Benvolguts tots.

«D’un cap a l’altre de la terra tot el món exulta ple de la gran joia de la Pasqua», proclamarem en el Prefaci de la Missa d’avui, dia de Pasqua. A totes les Esglésies on es pot celebrar l’Eucaristia, malgrat el confinament i el drama de la pandèmia que vivim aquests dies, avui ressona un mateix anunci: El Crist ha ressuscitat. El càntic nou de Pasqua és entonat d’un extrem de món a l’altre, al llarg de les diferències horàries, com una lloança ininterrompuda a la Santa Trinitat: al Pare que ha ressuscitat Jesús; al Fill, el Crist, que ha vençut el pecat i la mort; a l’Esperit que infon la vida. També nosaltres, germans i germanes, ―malgrat el que vivim aquests dies― exultem de joia en aquesta nostra estimada Catedral de Tarragona, tot celebrant el triomf de Jesucrist.

En el nostre itinerari de fe, ens sentim continuadors de «Maria Magdalena», «de Pere i de l’altre deixeble» dels quals ens ha parlat l’Evangeli. Com ells, procurem comprendre les Escriptures i fer-les vida per anar descobrint el pla salvador de Déu que acompanya la història humana. «L’altre deixeble» que entrà al sepulcre darrera de Pere, i que «veié i cregué», és un model per a la nostra fe pasqual. L’amor li fa interpretar a la llum de les Escriptures els signes que veu. En efecte, l’evangeli ens deia que aleshores les va entendre i va creure que «Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts». Estima. Veu. Ho interpreta a partir de la paraula de l’Escriptura. I, aleshores, creu. I aquesta fe li fa possible l’encontre amb el Ressuscitat. Aquest «deixeble» creu davant els signes: «el sepulcre» buit, «el llençol d’amortallar aplanat», «el mocador lligat al mateix lloc»; és a dir, uns elements indicatius de què el cos difícilment podia haver estat robat. Veu això, ho interpreta des de l’Escriptura i des de l’amor, i arriba a la fe. No n’hi ha prou, doncs, només de veure per arribar a la fe. A l’inici Maria Magdalena i Pere veuen el sepulcre obert i buit, i amb tot no creuen de seguida. L’evangeli d’avui ens ensenya que per arribar a la fe cal també l’amor, és a dir, cal la disposició del cor, a més d’acollir el testimoniatge de l’Escriptura.

Así debe ser, también, nuestro itinerario de creyentes, del cual «el discípulo amado» es modelo. Ahora, en la Pascua, y en cada día de la vida, interpretamos los signos a la luz de Jesucristo y de las Escrituras, es decir, de la Palabra de Dios. Pero lo debemos hacer desde el amor. Porque sólo el amor puede entender todo el alcance de las obras hechas con amor, tal y como tuvo lugar con Juan, el discípulo amado. Él vio aquello que había sido signo de muerte y creyó en la Vida. Nosotros también, ahora por medio de los sacramentos, vemos agua, aceite, pan, vino…, pero a la luz de la Palabra divina y bajo la acción del Espíritu Santo, entramos en el Misterio, descubrimos aquellas acciones sacramentales que nutren nuestra fe y permiten encontrarnos con Cristo Resucitado. Por esto, nuestra fe es objeto de aquella bienaventuranza pascual que oiremos el próximo domingo ante las dudas del apóstol Tomás: «Felices los que creerán sin haber visto» (Jn 20, 29).

Però, de vegades, la nostra fe es debilita. Aleshores ens conforta constatar que els apòstols i les dones que anaren de bon matí al sepulcre necessitaren un cert procés per superar la consternació i la incredulitat i arribar a creure que Jesucrist era viu. Aquest fet també ens ajuda a comprendre els dubtes i les preguntes de molts dels nostres contemporanis.

Criden l’atenció les corredisses del matí de Pasqua que trobem en els evangelis. En el d’avui mateix vèiem Maria Magdalena, Pere, el deixeble estimat que corrien; ella sortint del sepulcre per anar a trobar Pere, ells per anar al sepulcre. Les corredisses s’expliquen per l’astorament i la novetat de la situació. Però ens mostren, també, que la novetat de Pasqua no es manifesta als qui es queden passius, en la inèrcia espiritual, fixats en les seves posicions tancades. Només des d’un esperit dinàmic, obert a l’amor i a la novetat sorprenent de Déu i que no refusa posar-se en camí, pot descobrir el Crist ressuscitat.

Deixem doncs que la joia d’aquesta Pasqua vagi envaint tots els racons del nostre ésser. Que vagi envigorint la nostra fe i vagi il·luminant el nostre interior. Així penetrarem més «al cor de l’Evangeli» i podrem cultivar «una actitud més esperançada davant la situació actual», com ja afirmaven els nostres bisbes en l’Exhortació pastoral Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor (febrer 2007) (núm. 5).

Aleshores, malgrat les pors que portem al fons del cor, malgrat sentir-nos buits com buits són aquests dies els nostres carrers, malgrat el confinament que estem patint com si fóssim una humanitat callada, malgrat tot, esdevindrem perseverants en la fe, com els qui aquests dies lluiten a primera línia; o entusiastes en el seguiment de Jesús, com els aplaudiments que tenen lloc aquests dies de cada vespre; estarem il·lusionats en el nostre camí cristià com els voluntaris que ajuden; o esdevindrem creatius en l’anunci de Jesús com aquests dies tanta gent esdevé creativa a casa (cf. Miquel Àngel Ferrés, Així…, 8-IV-2020).

Els cristians no podem pensar, ni decidir, ni viure com si Jesucrist no existís, deixant-nos portar per criteris allunyats del valors de l’Evangeli. Al contrari, la joia del Crist ressuscitat ens porta a prendre unes opcions concretes en consonància amb la llum i el mestratge de vida nova que trobem en ell. I des de la felicitat que ens dona Jesucrist, voldríem fer arribar el seu encís als qui no comparteixen la nostra fe, perquè poguessin participar de la nostra joia i de la nostra esperança. Amb convicció, amb respecte i amb una actitud dialogant ―com afirmava repetidament a la Carta Pastoral del proppassat dia 1 de març, L’Esperit fa jove l’Església― hem de ser testimonis joiosos del Déu que intervé en la història, que estima la humanitat i defensa la dignitat de cada persona, i que reivindica el dret dels qui són víctimes de tantes injustícies. «Tots plegats, sumant forces en una comunió dinàmica i respectuosa, malgrat una certa pobresa de recursos humans, de prestigi i d’èxit social» (Creure en l’Evangeli…, núm. 8,a),  podem i hem d’anunciar l’Evangeli a la societat que ens toca de viure. Aleshores, superarem les pors, com ho va fer Pere i els altres deixebles, tal com hem escoltat a la primera lectura.

En tot aquest marc, no és estrany que sigui precisament la simplicitat i la senzillesa d’una dona ―Maria Magdalena― la primera que proclami la Resurrecció del Senyor. El gran anunci de la Resurrecció no és proclamat des de la prepotència o del poder. Una dona també va ser l’elegida per Déu la col·laboradora més íntima en el servei a la vida. I una dona serà també la que trenqui el silenci d’aquella nit fosca i que proclami la llum d’aquella nova albada. És el que canta la Seqüència del dia de Pasqua: «Dic nobis María, quid vidísti in via? «Digueu-nos, oh Maria, ¿què heu vist en el camí? ―La tomba que va obrir / el Crist quan ressorgia / i el Crist que revivia / amb glòria sens fi».

De la misma forma que Dios Padre ha sacado de la muerte a Jesús, después de su condena injusta y de su pasión ignominiosa, a su momento restablecerá todas las cosas y devolverá el derecho y la dignidad a todas las personas oprimidas por el pecado o por la injusticia. Ésta es nuestra esperanza cristiana.  Mientras tanto, y para corresponder a la vida nueva del bautismo que hemos recibido, debemos contribuir responsablemente, tanto a nivel de comportamientos que afectan a la vida personal o familiar como a las responsabilidades sociales, a la construcción de un mundo más solidario y fraterno. La pandemia de estos días deviene un aguijón para avanzar en esta dirección, deviene una llamada a la responsabilidad común de todos los cristianos.

«D’un cap a l’altre de la terra tot el món exulta ple de la gran joia de la Pasqua». Si la joia de la Pasqua és tan gran, ¿què no serà quan posseirem la realitat que ens anticipa? Visquem, doncs, amb tot el deler espiritual mentre esperem la plenitud del que s’inicia en la Resurrecció del Senyor, tot esperant que ell s’apiadi de nosaltres: «Scimus Christum surrexísse a mórtuis vere: tu nobis, victor Rex, miserére» «Jesús ressuscitat, / sou d’entre els morts, Senyor, / Monarca vencedor / tingueu-nos pietat». Santa Pasqua a tots i a totes!

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Capella del Santíssim de la Catedral, 12 d’abril de 2020
Celebració a porta tancada

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies