L’acte, celebrat el dia 2 d’octubre, a Barcelona, es va iniciar a la capella del Seminari Conciliar de Barcelona amb una eucaristia presidia pel Sr. Arquebisbe, Vice-Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). Mons. Joan Planellas, adreçant-se tant a les autoritats acadèmiques, com professors, seminaristes i alumnes en general, va encoratjar-los a «tenir l’esperit d’infantesa que ens demana Jesús a l’Evangeli per evitar caure en la malaltia d’una Església tancada en ella mateixa i preparar-nos intel·lectualment, amb esforç i sacrifici, per a ser bons evangelitzadors enmig de les nostres comunitat».

Seguidament es va iniciar l’acte acadèmic a l’Aula Magna del Seminari presidit pel cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, Gran Canceller de l’Ateneu, amb la presència dels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya.

En el decurs de l’acte d’inauguració de l’AUSP, que integra les facultats de Teologia, Filosofia i Antoni Gaudí, els instituts superiors de Litúrgia, Teologia Fonamental, el CETEM de Mallorca i sis instituts de Ciències Religioses (els de Barcelona, Girona, Lleida, Mallorca, Tarragona i Vic), el Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu, ha recordat la «profunditat i solidesa» del pensament del Dr. Joan Planellas, nomenat arquebisbe de Tarragona, un autèntic «constructor» de l’Ateneu que «ha contribuït a que aquest consolidés la seva vocació de pulmó intel·lectual de les diòcesis amb seu a Catalunya». També ha destacat la figura del Dr. Xavier Morlans, «un tot terreny, un home de frontera sensible i cordial, atent i amatent, que ha ensenyat Teologia Sistemàtica durant molts anys», i que ha arribat al seu emeritat.

Pel que fa a la Facultat de Filosofia, el rector de l’AUSP va informar del relleu d’autoritats acadèmiques: el Dr. Jaume Aymar, que ha acabat el segon trienni,  ha deixat el deganat, que ha recaigut en el Dr. Carles Llinàs, antic vicedegà; aquest darrer càrrec ha passat a ser ocupat pel Dr. Ignasi Fuster. Finalment, el Dr. Puig ha dit que el degà de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes tornarà a ser els pròxims tres anys el Dr. David Abadías, que havia acabat el primer trienni.

Durant la seva intervenció, el Dr. Armand Puig també va avançar la celebració a l’Ateneu, els propers dies 12, 13 i 14 de novembre, del Congrés Internacional sobre el papa Francesc, que «pretén verificar com en les diverses àrees del seu magisteri, el Papa agermana teologia i pastoral, pensament i acció, reflexió i vida».

Lliçó inaugural del Dr. Albert Viciano, professor de la Facultat Antoni Gaudí

El Dr. Albert Viciano, prevere de l’Arquebisbat i professor de la Facultat Antoni Gaudí, va impartir la lliçó inaugural del curs, amb el títol El debat teològic en la crisi iconoclasta dels segles VIII i IX a l’Imperi Bizantí. El Dr. Viciano va dir que «una de les diferències entre la tradició cristiana oriental i occidental és la significació de les representacions en imatges d’allò sagrat; mentre que en les esglésies orientals les icones pinten en allò representant la substància del sagrat, l’església occidental entén les imatges com una figuració didàctica, votiva i de culte».

El Dr. Albert Viciano va indicar esquemàticament els cinc moments de la crisi iconoclàstica. Primer moment, sota l’emperador Lleó III l’Isàuric (718-741), que en 726 i 728 va promulgar els seus dos decrets iconoclastes; en aquest primer moment la resposta romana dels papes Gregori II (715-731) i Gregori III (731-741) a la crisi és clarament iconofílica, oposada a la prohibició i destrucció d’imatges. Segon moment, sota l’emperador Constantí V Coprònim (741-775), que va mirar de solucionar la crisi convocant el concili iconoclasta d’Hièria (754); però bona part del poble es va mantenir iconofílic i fidel als confessors de la fe, i van començar les grans emigracions cap al sud d’Itàlia. Tercer moment, amb la victòria iconofílica del concili ecumènic de Nicea II (787), presidit per l’emperadriu Irene. Quart moment, amb el renaixement iconoclasta sota l’emperador Lleó V l’Armeni (813-820) i els seus successors, i cinquè moment, amb la victòria final del culte de les icones en el concili de Constantinoble de 843, sota l’emperadriu Teodora. En aquest mateix any es va sancionar la definitiva victòria de les icones mitjançant la institució de la «Festa de l’Ortodòxia», que encara avui és celebrada a les Esglésies orientals el primer diumenge del Gran Dejuni (o Quaresma) com a victòria de l’ortodòxia sobre l’heretgia; des de llavors la devoció i el culte de les icones han romàs inalterats a les Esglésies cristianes d’Orient.

«La recepció del Concili de Nicea II a l’imperi carolingi sota Carlemany va ser crítica. Tot i que els papes del moment estaven a favor del culte a les imatges, Carlemany es va voler diferenciar políticament de l’imperi bizantí». El Dr. Viciano ha conclòs que «a dia d’avui, el culte de les imatges de Crist ha d’enquadrar-se en altres paràmetres culturals, orientat al servei dels pobres i a la dignificació de la condició humana».

Llegir homilia »

Galeria fotogràfica »

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies