1.- GRÀCIES: «Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l’Esperit Sant us ha fet encarregats» (Ac 20,28).

Benvolgut Joan, donem gràcies a Déu per tots els dons que ha posat en la teva vida i que avui novament et manifesta escollint-te per a la missió de pasturar la comunitat cristiana que pelegrina a Tarragona.

No oblidis que el do més preuat que Déu t’ha donat és Crist, el seu Fill. L’ha fet el teu company en el camí. Ell, com als apòstols, et diu ‘amic’ perquè t’ho ha donat tot a conèixer. Ha mort en una Creu per amor i per donar-te, per donar-nos a tots, la vida i vida en abundància. I avui et regala la plenitud del sacerdoci.

No deixis de donar gràcies a Déu per tot el que t’ha concedit: la vida, el do de la fe, la família, el sacerdoci i l’episcopat. El Senyor et crida a seguir-lo amb generositat i amb alegria i, com a sant Pere, et diu: «Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols» (Jn 21,18). Deixa’t sempre guiar pel Senyor, el Bon Pastor que mena el ramat.

Però els dons que et dona el Senyor no són només per a tu, són per posar-los al servei dels germans, en concret, són per a aquesta comunitat que pelegrina a Tarragona. Des d’ara es converteix en la teva amiga i germana, més encara, esdevé la teva esposa. Per això, posarem l’anell al teu dit com a signe de l’esposori. Ja no et posseeixes, la teva vida és per al Senyor en el servei total a aquesta comunitat. Des d’ara serà «la teva estimada esposa».

2.- EN COMUNIÓ: «També nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres» (Rm 12,5).

 Arribes a una comunitat de gran recorregut històric. Arrelada profundament en el gran Apòstol sant Pau, que segons diu la tradició va trepitjar aquesta noble terra. Aquí hi han deixat la seva petjada venerables bisbes com sant Fructuós, que juntament amb els seus

diaques Auguri i Eulogi, van donar testimoniatge de la seva fe fins al martiri a l’amfiteatre d’aquesta ciutat. I molts altres com Pròsper i Oleguer, i més recentment Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, Manuel Borràs, Manuel Arce, Benjamín de Arriba y Castro, Laureano Castán Lacoma, Josep Pont i Gol, Ramon Torrella, Lluís Martínez-Sistach i Jaume Pujol. Arribes a aquesta comunitat per evangelitzar a través del preciós, tot i que de vegades difícil, camí de la comunió.

Comunió que s’ha d’estendre a les Esglésies de la Província Eclesiàstica Tarraconense, que a partir d’ara tu presidiràs, en treball pastoral conjunt amb les de la Província Eclesiàstica de Barcelona, que m’honro a presidir, i en comunió amb les Esglésies germanes de les diòcesis espanyoles. Tal com proclama el Concili Vaticà II en la Constitució sobre l’Església: «aquesta varietat d’Esglésies locals, que tendeixen a la unitat, manifesta amb més esplendor la catolicitat de l’Església indivisa» (LG 23).

Ho saps perfectament, només es pot evangelitzar a través de l’espiritualitat de la comunió. Així ens ho recordava el papa sant Joan Pau II en l’Exhortació Novo Millennio Ineunte, on descrivia l’espiritualitat de comunió amb aquestes paraules:

És una mirada del cor sobretot cap al misteri de la Trinitat que habita en nosaltres, la llum de la qual ha de ser reconeguda també en el rostre dels germans que són al nostre costat.

Espiritualitat de comunió significa, a més, la capacitat de sentir el germà de fe en la unitat profunda del Cos místic i, per tant, com «un que em pertany» per, llavors, saber compartir les seves alegries i els seus sofriments, per intuir els seus desitjos i atendre les seves necessitats, per oferir-li una amistat veritable i profunda.

Espiritualitat de comunió és també la capacitat de veure abans que res allò que hi ha de positiu en l’altre, per acollir-lo i valorar-lo com a regal de Déu: un «do per a mi», a més de ser un do per al germà que l’ha rebut directament.

En fi, espiritualitat de comunió és saber «donar espai» al germà portant mútuament la càrrega dels altres (cf. Ga 6,2), rebutjant les temptacions egoistes que contínuament ens assetgen i engendren competitivitat, ganes de fer carrera, desconfiança i enveges (Novo Millennio Ineunte, 43).

¡Quin text més bonic! És un text que ens interpel·la a tots i ens anima a buscar només allò que ens uneix i no allò que ens divideix i ens enfronta. L’evangeli, la Bona Nova de Jesús, només calarà en els cors de la gent del nostre món, si vivim la comunió, si ens estimem de debò, si deixem de criticar-nos i d’enfrontar-nos, si sabem demanar perdó i si sabem oferir l’evangeli amb valentia i humilitat.

Per això, el papa Francesc amb belles paraules ens diu: «En la comunió, encara que ens pugui fer patir, és on un carisma es torna autènticament i misteriosament fecund. Si viu aquest desafiament, l’Església pot ser un model per a la pau en el món» (Evangelii Gaudium, 130).

3.- PASTURA: «Pastura els meus anyells, pastura les meves ovelles» (Jn 21,15b-16b).

I avui, benvolgut Joan, Jesucrist, el Senyor, et pregunta el mateix que a Pere: «¿M’estimes?». Per pasturar la comunitat cristiana de Tarragona només et demana si l’estimes, si estàs disposat a donar-li tota la teva vida. Sí, Jesús et demana que l’únic que cal és que li entreguis tota la teva vida.

La resposta de sant Pere va ser senzilla, però molt bonica: «Sí, Senyor, Tu saps que t’estimo». I va ser llavors quan Jesucrist li va confiar la missió de pasturar el ramat. Però Jesús li va recordar que les ovelles eren seves i no de Pere. Li va dir i et diu també a tu avui: Joan, «pastura les meves ovelles».

Estimar les ovelles és servir, és estar en actitud de cerca, de sortida contínua pels camins del món fent-se «tot amb tots per salvar-ne alguns, costés el que costés» (1Cor 9,22).

No tinguis por, perquè el Senyor t’acompanya i t’acompanyarà, i tindràs també la comunitat cristiana, que t’ajudarà amb la seva pregària diària per tu i amb el seu suport en l’acció evangelitzadora.

El Papa ens demana als bisbes que estimem tots aquells que Déu ens confia: els preveres i els diaques, els seminaristes, els religiosos, tots els batejats; però també i, especialment, els pobres, els indefensos i tots aquells que necessiten ajuda i protecció.

En el teu camí trobaràs cristians i no cristians, membres d’altres religions i algunes persones que no creuen en Déu. No oblidis que tots són, tots som, companys de ruta i no adversaris. Trobaràs molts migrants, uns de pas, uns altres que es queden a la diòcesi.

Que tots ells trobin en tu i en la teva comunitat cristiana uns germans que acullen i comparteixen les seves alegries i les seves penes.

Que siguis, que siguem tots, testimonis, portadors de misericòrdia. L’Església i el món tenen necessitat de molta misericòrdia.

Benvolgut Joan, que Santa Maria, sota l’estimada advocació de Montserrat, que tant ens arriba al cor, així com sota l’advocació del Claustre o de la Misericòrdia, t’acompanyi en el teu ministeri de la mateixa forma que Ella va acompanyar l’Església en els seus primers passos i continua acompanyant-la i protegint-la amb el seu amor maternal.

I, finalment, cuida amb molt d’amor tot el ramat que l’Esperit Sant et confia. Fes-ho en el nom del Pare, la imatge del qual fas present; en el nom de Jesucrist el seu Fill, per qui has estat constituït mestre, sacerdot i pastor; en el nom de l’Esperit Sant, que dona vida a l’Església i amb el seu poder sosté la nostra feblesa. Amén.

+ Card. Joan Josep Omella,
arquebisbe de Barcelona

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies