Molt estimat Sr. Arquebisbe,

En tots els presents, els sentiments es barregen en una celebració com la d’avui. La fi del ministeri pastoral del pare i pastor d’una diòcesi és sempre un moment que fa pensar en el que ha estat el pontificat i de reflexió envers el futur, un moment de transició en què no volem deixar d’expressar-li el nostre afecte i estima. Aviat es compliran 15 anys del seu nomenament com a arquebisbe d’aquesta seu tarragonina. En un temps com l’actual, en què l’estabilitat en les seus episcopals no és un valor en alça, no pot deixar d’enorgullir-nos que vostè hagi estat bisbe d’una única seu, la seu de Fructuós, la seu d’Oleguer, la seu de Vidal i Barraquer i de tants altres prelats que han servit aquesta església paulina. Mirant enrere es fa evident com han canviat les coses en aquest període, no sols pel que fa a l’Església sinó també en la societat, la cultura, l’economia, etc. La vida a l’arxidiòcesi també se n’ha ressentit, i vostè ha anat al davant per intentar donar una resposta immediata als reptes que s’han presentat, especialment en els darrers anys.

Un bisbe participa plenament dels tria munera de Crist —ensenyar, santificar i regir o governar. Avui, sense ser exhaustiu ni pesat, voldria subratllar alguns aspectes significatius de cadascun d’aquests oficis que ha realitzat durant el seu pontificat.

Pel que fa a la tasca d’ensenyar, aquesta ha estat una preocupació important en el seu servei a l’arxidiòcesi. La seva llarga experiència universitària l’ha portat a tenir cura de molts àmbits d’aquesta tasca del bisbe. Algunes de les obres més destacades han estat en l’àmbit educatiu, especialment en la promoció de les escoles diocesanes, l’assumpció de la gestió de tres escoles més o la creació de la Fundació Sant Fructuós per a la gestió de les escoles de titularitat diocesana. També s’ha expressat en la preocupació pel desvetllament de les vocacions, de manera particular amb la recuperació del Seminari Menor que, amb gran pena per la seva part, no va reeixir. No puc oblidar la promoció de l’estudi científic de les arrels de la nostra arxidiòcesi, Ecclesiæ Pauli, Fructuosi sedes, o els escrits dominicals en els quals ha seguit diverses temàtiques, i també la preocupació perquè l’arxidiòcesi compti amb un bon estol de preveres ben formats en les diverses matèries eclesiàstiques enviant-los a estudiar a Roma i obtenint la llicenciatura i el doctorat per millor servir l’Església.

Pel que fa a l’ofici de santificar, s’ha vist explicitat en la seva promptitud en l’administració dels sagraments de la iniciació cristiana, sigui les confirmacions, els batejos d’adults o l’oportunitat de promoure la confirmació, obrint una nova via de formació catequètica de tres anys després de l’etapa de la primera comunió i administrant la confirmació als 12 anys. No cal dir la preocupació pels sagraments de curació, sigui en la seva disponibilitat per confessar o en la unció i les visites als malalts, especialment en les visites pastorals. En aquest sentit, he d’agrair-li en nom de tots els mossens les facilitats i implicació en els problemes de salut que han anat sorgint en molts de nosaltres en tots aquests anys. Em deixaria un aspecte important si no mencionés la preocupació perquè Nostre Senyor, en el Santíssim Sagrament, fos adorat i constituís el centre de la vida de l’arxidiòcesi. Quantes vegades l’hem sentit dir que el cor de l’arxidiòcesi és «aquesta capella» —la del Palau Arquebisbal—, on vostè ha pregat diàriament, ha adorat el Senyor i ha celebrat tantes vegades l’eucaristia encomanant tota l’arxidiòcesi: persones, projectes, parròquies, etc.

Finalment l’ofici de pasturar, regir, governar, ha estat un dels grans reptes del seu pontificat, especialment per la complexitat d’aquesta tasca. Per una banda ha promogut l’adequació de molts espais per donar resposta a les necessitats del nostre temps, concretament amb la restauració de la Catedral, la recuperació de la Capella del Santíssim d’aquesta mateixa seu o l’edifici del Seminari, dels quals cal destacar no sols el canvi material sinó sobretot les possibilitats i augment en l’ús que se’n fa. Per altra banda, l’organització parroquial ha estat un altre dels grans reptes als quals s’ha hagut d’enfrontar, sobretot per la davallada de preveres —moltes defuncions i poques ordenacions—, el tancament de més de trenta comunitats de religiosos o religioses, també la davallada de fidels en moltes poblacions. És un repte que no s’ha pogut assolir i que queda per al futur. Tampoc vull deixar d’esmentar la seva implicació amb diferents associacions i grups de tota mena, per tal d’enriquir la pastoral diocesana.

Vull acabar aquestes paraules, Sr. Arquebisbe, amb un agraïment, un desig i una petició. Li agraeixo el seu servei i entrega a aquesta arxidiòcesi de Tarragona; desitjo de cor que el Senyor el beneeixi en aquesta etapa de la seva vida que comença amb la seva jubilació; i finalment, li demano que no deixi de pregar per aquesta nostra i seva estimada Església de Tarragona, a la qual —com tantes vegades ha ressonat en el nostre cor—, en paraules de Fructuós «mai no mancarà pastor».

Que la Mare de Déu l’acompanyi sempre.

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies