Al Poble Sant de Déu que peregrina a Tarragona

En el nom de la Santíssima Trinitat. Amén.

Amb molta sorpresa i emoció he rebut la notícia que el Sant Pare Francesc m’ha nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona. Li agraeixo de cor la confiança que m’ha donat. El meu agraïment s’estén a l’Església diocesana de Girona i al seu bisbe Francesc, de la qual he format part fins al dia d’avui.

Amb una gran il·lusió, però també amb tremolor, vindré a servir l’Església de Tarragona, que entronca la nostra estimada terra amb els orígens del cristianisme, amb «la llavor apostòlica primera», com afirma el Concili Vaticà II en la seva Constitució sobre l’Església (Lumen gentium, 20), tot esmentant l’ensenyament de Sant Ireneu de Lió i de Tertul·lià.

M’encomano a sant Pau apòstol, al sant bisbe Fructuós, i als seus diaques Auguri i Eulogi. Com afirmava el sant bisbe en el moment del seu testimoniatge suprem, en aquests moments «em cal tenir en el pensament tota l’Església, de llevant fins a ponent». Em sostinc també en l’última esperança del protomàrtir Fructuós, conscient que «l’amor i la promesa del Senyor mai no podran fallir, ni en aquest món ni en l’altre». Al mateix temps, em poso sota la intercessió de la Mare de Déu sota l’advocació del Claustre, i de Santa Tecla, patrona de la ciutat de Tarragona. Que Santa Maria em protegeixi sota el seu mantell i em condueixi cap al seu Fill Jesucrist, per tal que el pugui testimoniar sempre enmig vostre.

En primer lloc, vull saludar amb especial afecte tota l’Església, que és el sant i fidel Poble de Déu que fa camí a Tarragona «entre les persecucions del món i els consols de Déu», com afirmava sant Agustí (De civitate Dei, 18,51,2; cf. Lumen gentium, 8), tot anunciant la creu, la mort i la resurrecció del Senyor fins que torni (cf. 1 Corintis 11,26). Un Poble amb molts rostres i mirades, neguits i esperances, ministeris i serveis, però que té per distintiu la dignitat i la llibertat dels fills de Déu, per llei el manament nou d’estimar tal com Crist ens ha estimat i per objectiu el Regne de Déu promès (cf. Lumen gentium, 9).

De manera particular vull expressar la meva cordial admiració per qui durant quasi bé quinze anys ha estat l’estimat pastor d’aquesta Església, l’Arquebisbe Dr. Jaume Pujol i Balcells. Cal agrair-li la seva ferma dedicació i el seu servei pastoral constant al llarg d’aquests anys.

M’uneixo també a tots els preveres i diaques: us vull tenir sempre en el meu cor, sabent que ja sou els meus amics i sereu també els meus col·laboradors i consellers necessaris en el ministeri encomanat. A molts, ja us conec pel tracte que hem tingut a la Facultat de Teologia de Catalunya o en el mateix Seminari Major Interdiocesà; als altres, us desitjo conèixer ben aviat, però el que vull és abraçar-vos a tots. Penso també en els religiosos i religioses, i en les altres persones consagrades que viviu la vida evangèlica en la fraternitat i en la caritat. Saludo també tots els laics i laiques que esteu compromesos en l’Església i en el món, sembrant-hi les llavors del Regne de Crist. Demano al Senyor que mai no perdem l’entusiasme «per escoltar la crida del Senyor al risc de la fe, i a donar-ho tot sense mesurar els perills», com afirma el papa Francesc en la seva recent Exhortació postsinodal als joves. Perquè, com ell mateix afegeix, l’Església ha de mantenir-se jove «per tal de no caure en la corrupció… per a no enorgullir-se, per ser més pobra i testimonial, per estar a prop dels últims i descartats, per lluitar a favor de la justícia, per deixar-se interpel·lar amb humilitat» (Christus vivit, 37).

El repte més gran de l’Església catalana és, en termes del papa Francesc, ser una Església en sortida, evangelitzadora i missionera. Aquesta és l’única resposta possible davant la situació actual. Es tracta d’un repte que hem de formular amb una actitud propositiva i de diàleg obert, amb la senzillesa, humilitat i pobresa de les benaurances, i amb esperit de conversió, de renovació i de reforma a la llum de l’Evangeli. Un repte que tan sols podrem acarar adequadament si creiem en la unitat pastoral de les Esglésies amb seu a Catalunya i amb aquelles actituds sinodals d’escolta dels uns envers els altres a la llum de l’Esperit.

En aquest sentit, voldria treballar per la unitat eclesial amb tots vosaltres i amb un alt sentit de comunió, dins l’Església que el bisbe de Roma, el Sant Pare Francesc, presideix en la caritat.

També voldria oferir la meva proximitat a tots aquells, homes i dones de bona voluntat, que anhelen un món divers i millor, sigui quina sigui la seva confessió cristiana, la seva religió o projecte de vida. I voldria oferir aquesta proximitat especialment als qui pertanyen al món de la Universitat, de la cultura i dels mitjans de comunicació.

Des d’avui demano la pregària de tots vosaltres per aquesta nova etapa que s’obre en l’Església de Tarragona i en les diòcesis germanes.

A tots els qui formeu l’Església de Déu que peregrina a Tarragona us tinc ben presents en la pregària i en el cor, especialment els qui esteu malalts, els qui sofriu per la duresa de la vida o patiu alguna desesperança.

Que Déu us beneeixi a tots.

Joan Planellas i Barnosell,
Arquebisbe electe de Tarragona
4 de maig de 2019

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies