L’última jornada del Congrés internacional L’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església, el dijous dia 14 de novembre, ha estat titulada Déu habita en la ciutat, i hi han estat representats quatre dels continents del món. Els conferenciants han parlat de globalització, cultura de la pau, diàleg interreligiós, ecumenisme i perifèries, tots conceptes globals molt utilitzats avui en dia i que tenen un protagonista principal: l’altre.

La globalització de la solidaritat està en marxa

La primera reflexió del dia ha estat a càrrec de Mons. Mbarga, arquebisbe de Yaoundé (Camerun), que ha parlat de com l’Església encara el concepte de globalització. A nivell laïcal, ha dit, «és un terme amb connotacions negatives, però alhora ambivalent». Fins ara, afirma, el concepte de globalització «ha estat lligat a l’acumulació de riquesa, el creixement de les privatitzacions…  Avui, però, el Papa està fent com un baptisme de la globalització (…) oferint una via nova: la solidaritat».

Mbarga ha explicat que el concepte de la solidaritat està històricament unit a l’Església, i que els papes que han precedit a Francesc ja havien apostat per un món més just i fratern en què es comparteixin els béns de la humanitat. Segons Mbarga, aquest nou concepte és una visió molt gran pot canviar el món «si hi ha nacions que fan un pas enrere i accepten que no es pot seguir negant l’existència de tanta població, deixant morir tants pobres.»

La pau arriba a través de petits gestos d’amor

Mons. Anthony Machado, arquebisbe de Vasai (Índia), ha posat èmfasi en el com relacionar-nos amb l’altre amb el títol La cultura de la pau: l’esperit d’Assís. «No hi ha cap dubte que els creients religiosos no poden romandre passius davant d’un món assetjat per l’odi i la violència», ha dit, i ha apostat, igual que el papa Francesc, per una cultura de la pau activa, de diàleg i de fets. Així, Machado ha recordat: «La pau no ve sola si estem asseguts a l’Església, sinó que arriba a través de petits gestos d’amor i de cura cap als altres.»

Compromís pel diàleg amb les altres religions

La Professora Catherine Cornille, investigadora del Boston College, ha parlat del diàleg interreligiós en l’Església. En els últims cinquanta anys, ha dit, «cada Papa ha contribuït al diàleg interreligiós», però creu que ha estat sota el papat del Papa Francesc quan «el compromís pel diàleg amb les altres religions sembla que s’ha accelerat.»

Tot i així, Cornille afirma que el Papa «no ha fet una teologia sistemàtica pròpia del diàleg interreligiós», sinó que duu a terme aquest diàleg «a través d’accions i respostes a circumstàncies concretes que equivalen a un conjunt coherent d’actituds i virtuts que poden ser vistes com un model exemplar pels cristians i també pels no cristians».

 

El diàleg ecumènic

El bisbe d’Almeria, Adolfo González Montes, ha dedicat el seu temps a El diàleg ecumènic. L’ecumenisme, ha dit, «rep el seu impuls d’aquests dos fets que determinen la seva naturalesa i les possibilitats que tanca el camí dels cristians cap a la reconstrucció de la unitat visible de l’Església». En primer lloc, afirma, «el do diví de la fe comuna que l’Esperit Sant ha infós en els cristians i els ha portat a el baptisme», i en segon lloc, «l’obstacle que representa la divisió dels cristians per a la proclamació de l’Evangeli de Crist.»

Montes també ha dit que el diàleg de la caritat entre l’Església Ortodoxa i l’Església Catòlica «ha contribuït de manera decisiva a solucionar prejudicis i ha propiciat un acostament de recíproc reconeixement i ha contribuït, no només en les relacions de catòlics i ortodoxos, sinó, en general entre les Esglésies i comunitats eclesials sorgides a partir de la Reforma iniciada fa 500 anys al segle XVI.»

Construir des de les perifèries

L’última comunicació del Congrés ha estat per part del cardenal Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid. Osoro ha partit dels textos del papa Francesc a l’Evangelii gaudiumGaudete et exsultate i fins i tot de les aportacions del document del Sínode de l’Amazònia per extreure’n algunes conviccions personals. En primer lloc, Osoro creu que necessitem obrir-nos a la confiança en Déu, per tant, si ens atrevim a arribar a les perifèries, allà el trobarem, ell ja hi serà, i que el Papa ens convida com a Església a tenir el coratge de no acomodar-nos a les zones de confort pastorals.

Osoro ha afirmat que «definitivament, Déu viu a la ciutat» i creu que es necessita específicament una «teologia de les perifèries» per tal de reflexionar sobre l’acció de trànsit cap a aquestes.

Un congrés per agafar forces durant el camí

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, ha conclòs el Congrés amb el símil del camí que fan durant la vida els cristians. «Aquest congrés ha estat un moment i un lloc, un alberg per a reposar forces en aquest camí. Ens queda la motxilla plena que ens portem. I què ens portem? En primer lloc, l’aprenentatge d’aquests dies, com a aliment. En segon, un gran amor: Déu, la font de la nostra existència, i un amor a el poble fidel».

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies