Estimat Poble sant de Déu. Molt estimats tots en el Senyor. Benvolguts tots els qui seguiu aquesta retransmissió de la Vetlla Pasqual des de la capella del Santíssim Sagrament de la Catedral de Tarragona per mitjà del canal web de l’arquebisbat o de les mateixes xarxes socials.

Germans i germanes. Crist ha ressuscitat!

Aquesta és la gran notícia d’aquesta nit santa. És la notícia que dona sentit al nostre seguiment de Crist. És la notícia que fa que nosaltres siguem cristians.

Celebrem avui ben joiosament la Pasqua; celebrem que, enmig de la negra nit de la mort, enmig de les nostres més negres nits de desesperança, esclata amb gran força una gran llum: la del Crist Ressuscitat. Celebrem que, malgrat els neguits i les contradiccions d’aquests dies de pandèmia, malgrat el sofriment i la mort, Déu és un Déu de Vida, i Déu ens dona nova Vida!

«Mors et Vita duéllo conflixére mirándo: dux vitae mórtuus regnat vivus». «Lluitaren Vida i Mort en lluita sense mida. El Rei de vida, mort, ja regna amb nova vida». És el que ens afirma la Seqüència de Pasqua, que és cantada en l’Església Catòlica des de la primera meitat del segle XI. Celebrem el pas del Senyor a aquesta Vida nova. I ho celebrem, perquè creiem que la seva resurrecció no és pas un privilegi per a ell tot sol, sinó que ha estat ell el primer en obrir-nos també, a tots nosaltres, les portes a la Vida plena, a la resurrecció. És el que aquesta nit hem escoltat de sant Pau en la seva carta als Romans: «Si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell».

És tan important la festa d’avui per als cristians, que per això aquesta nit hem fet un repàs per la Història de la Salvació. En el coneixement d’aquesta Història, som més conscients d’adonar-nos com Déu ens estima i ens ha estimat des dels inicis, des de la creació del món. El que ell vol és salvar-nos, i ho vol ja des del principi de la història, fins arribar a ser ell mateix qui ens acompanya per mitjà del seu Fill. Un Fill que s’ha encarnat i ha passat per la seva Passió, Mort i Resurrecció.

I perquè quedi palesa aquesta realitat, hem escoltat el relat de la Creació, on se’ns mostra la voluntat de Déu de ser present en el món des d’aquest moment inicial. Des del principi, Déu s’implica en la història de la humanitat i diu bé d’ella, la beneeix i l’acompanya.

En la lectura del Éxodo, hemos escuchado el relato de la Pascua judía ―el paso de Dios en la vida de Israel, el paso del Mar Rojo, paradigmático para el Pueblo de Dios del Antiguo Testamento―, y hemos recordado como Dios se hace solidario ante el clamor de los que sufren, siendo como es, un Dios libertador. Dios oyó el clamor del pueblo oprimido ante la esclavitud de Egipto, haciéndoles pasar de la esclavitud a la libertad. Dios fue sensible al dolor humano y se puso en acción. Como Dios es también sensible al sufrimiento y al dolor de todos los que soportamos la pandemia que nos afecta. «La expresión mayor del drama que estamos viviendo ―afirmaba una nota de la Comisión Ejecutiva de la Conferencia Episcopal Española de ayer, Viernes Santo― es la muerte de miles de personas en soledad y, a veces, en la desesperación y la falta de consuelo de sus familiares. La manera de despedir a los muertos, celebrar ritos de esperanza… está en el origen de la civilización. La actual crisis socava este pilar». Como también la socava la grave crisis económica que se nos avecina y que afectará principalmente a los más débiles. Y las preguntas que hoy, en esta noche santa, nos podríamos hacer podrían ser éstas: Yo, ¿soy sensible al dolor de los demás? ¿Me pongo en manos de Dios, como Moisés, para ayudar a los que sufren? Fijaos que en la lectura que hemos escuchado del Éxodo, queda clara la opción de Dios por los más débiles, por los abandonados… Ante el opresor y el oprimido, la opción de Dios es clara. Y mi opción, ¿cuál es? ¿De parte de quién me pongo? ¿Estoy cerca de los que sufren?

Després del llibre de l’Èxode, hem passat a la lectura del profeta Ezequiel, on Déu, per boca del profeta, deia al Poble: «Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre: trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn». Nosaltres, els cristians, sabem que, «aquest cor nou» i aquest «esperit nou», Déu ens l’ha donat per mitjà del baptisme: un baptisme que, precisament, renovem en aquesta nit santa. I, davant, això, la pregunta que en aquests moments ens podríem fer seria aquesta: ¿Deixo que Déu em toqui veritablement el cor? A l’hora de la veritat, ¿deixo que Déu canviï i renovi el meu cor? ¿deixo que Déu canviï i renovi la meva vida?

Però, la culminació d’aquest repàs per la Història de la Salvació es dona en la lectura de l’Evangeli d’avui. Celebrem que la nostra fe no és un simple seguiment d’unes idees, ni d’una doctrina, ni d’un llibre. Tampoc és una simple celebració d’un fet passat. No celebrem un aniversari. Nosaltres celebrem i seguim Jesús, que està present enmig nostre com a Ressuscitat també avui, ara i aquí. És ell qui dona sentit a la nostra celebració i a la nostra mateixa vida.

A l’Evangeli proclamat en aquesta nit santa hem vist com aquesta Bona Nova fa que aquelles dones ―Maria Magdalena i l’altra Maria―, que havien anat a veure el sepulcre, se’n tornen essent portadores de la gran notícia de la Resurrecció. Jesús els sortí al pas i els digué: «No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran». És el que també proclama la Seqüència de Pasqua abans esmentada: «Surréxit Christus spes mea: præcédet vos in Galilǽam». «Ha ressuscitat el Crist, esperança meva: us precedirà a la Galilea». Des d’aleshores, també nosaltres estem cridats a ser portadors d’aquesta Bona Notícia a tots els homes i dones del nostre món.

Muy apreciados todos. La misma nota de ayer de la Comisión Ejecutiva de la Conferencia Episcopal Española nos hacía esta propuesta: Voltear las campanas de todos nuestros templos el Domingo de Resurrección a las 12 del mediodía unidos al papa Francisco en su bendición «urbi et orbi» con este lema: «Jesucristo ha resucitado, anuncia y realiza la victoria de la vida sobre la muerte. Somos testigos de esta esperanza».

Molt estimats. Enmig dels neguits i de les esperances que ens afligeixen, que la joia Pasqual ens animi a esdevenir cada cop més fidels seguidors del Crist i testimonis seus enmig del món. Que en veure el nostre exemple i la joia que portem en el nostre cor, molts tinguin ganes de seguir el Senyor. Que ell ens hi ajudi. Santa Pasqua a tots i a totes!

† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Capella del Santíssim de la Catedral, 11 d’abril de 2020
Celebració a porta tancada

Start typing and press Enter to search

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR

Aviso de cookies