Com es finança l’Església?

L’Església a Espanya compte per al seu sosteniment amb diverses fonts de finançament per a sostenir les seves activitats.

Les principals són: les aportacions directes que realitzen els fidels (donatius, subscripcions i altres), la col·laboració de les administracions públiques (en virtut de l’article 16 de la Constitució Espanyola), la gestió dels seus propis recursos (patrimoni, prestació de serveis, etc.)

Una d’aquestes vies de col·laboració de les administracions públiques és l’Assignació tributària. Es tracta del mecanisme a través del qual els contribuents que fan la declaració de l’IRPF poden destinar el 0,7% de la quota íntegra a favor de l’Església catòlica. Aquesta assignació no suposa per al contribuent haver de pagar més ni que li retornin menys i és totalment compatible i independent de l’assignació per a altres fins d’interès social.

L’Església en un exercici de transaparencia, cada any informa de quina ha estat la quantitat que s’ha rebut en concepte d’Assignació tributària dels contribuents, i de quin ha estat el destí d’aquesta quantitat. Un cop repartida aquesta quantitat, principalment a les diòcesis, aquesta entra a formar part de la seva economia diocesana. Tota aquesta informació es reflecteix cada any en la Memòria anual d’activitats de la CEE.

Segons les últimes dades disponibles, prop de 9 milions de persones marquen la X a favor de l’Església catòlica al nostre país, aproximadament 900.000 més que les que ho feien en l’any 2006.

Un gest que l’Església agraeix, i anima a seguir fent-ho, per poder continuar amb tota aquesta tasca que realitza en favor de tota la societat.

La inversió que realitza en la societat l’Església catòlica equival a més del 138% del que rep per l’Assignació Tributària. És a dir, per cada euro ingressat a través de l’Assignació Tributària l’Església inverteix 1,38 euros a la societat, segons un estudi recent encarregat per la Conferència Episcopal Espanyola a KPMG.

Sistema d’assignació tributària a l’Església catòlica, d’on prové?

L’acord del 3 de gener de 1979 entre la Santa seu i l’Estat espanyol estableix el compromís de l’Estat de col·laborar amb l’adequat sosteniment de l’Església catòlica, establint un sistema d’assignació tributària.

Mitjançant la disposició addicional 18a de la Llei 42/2006 del 28 de desembre, dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2007, s’estableix el nou sistema d’assignació tributària, vigent des de 2007, pel qual l’Església ja no rep quantitats amb càrrec a els pressupostos generals de l’Estat per al seu sosteniment bàsic, desapareixent així el que es coneix com a complement pressupostari.

D’aquesta manera, l’Església ja no rep quantitats amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat per al seu sosteniment bàsic, sinó que els ciutadans que ho desitgin poden decidir que el 0,7% de la seva contribució es destini a les necessitats de l’Església, marcant la X a favor de l’Església catòlica en la seva declaració de la renda. Aquest fet és d’una gran importància ja que, d’aquesta manera, el sosteniment de l’Església depèn exclusivament de les aportacions dels fidels a través de les diferents formes establertes per a això (IRPF, donatius, etc.).

Start typing and press Enter to search

Ús de galetes

Aquest lloc web utilitza galetes perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies .

ACEPTAR

Aviso de cookies