Santoral

Cercador de sants per nom
per dia
22 de maig

Santa Joaquima de Vedruna

Religiosa

Joaquima de Vedruna i de Mas va néixer a Barcelona el 16 d’abril de l´any 1783. Com a esposa i mare va ser model d´abnegació, prudència i delicadesa. L´any 1826 va fundar l´Institut de les Germanes Carmelites de la Caritat, dedicat a la cura dels malalts i a l´educació de les joves.
Filla dels nobles Llorenç de Vedruna i Teresa Vidal, el 24 de març de 1799 es casava amb Teodor de Mas, ric hisendat de Vic, amb qui té una descendència de vuit fills, i amb qui conviu fins que aquest morí, el 1816, després de 16 anys de matrimoni. Un cop viuda, es lliura a la cura dels fills i de la seva hisenda durant deu anys, consagrada totalment a la seva educació i a les obres de pietat envers Déu i de caritat envers el proïsme.
Un director espiritual, el caputxí pare Esteve d’Olot, l´"apòstol de l´Empordà", és el qui li fa veure que Déu la crida per a fundar un orde religiós de vida activa, d´ensenyament i de caritat. El mateix frare redacta les regles, i després de la professió religiosa de Joaquima davant del bisbe de Vic (1826), aquesta inicia la seva obra fundadora amb vuit noies. Vic és la primera fundació: el bressol de les Carmelites de la Caritat, després ve l´hospital de Tàrrega (1829), i el mateix any la Casa de Caritat de Barcelona; Solsona, Manresa, l´hospital de pelegrins de Vic i Cardona són altres fundacions.
Després de fundar l´hospital de Berga, plaça ocupada pels carlistes, ha d´internar-se a França en caure aquella població a les mans de les tropes liberals. Torna a Espanya el 1842, reobre el noviciat i, després de noves fundacions, veu l´aprovació canònica de la Congregació el 1850.
Mor santament el 28 d´agost de 1854. El 1881 es van traslladar les seves restes a Vic, on encara són avui. Beatificada pel papa Pius XII, va ser la primera santa canonitzada per Joan XXIII, el 12 d´abril de 1959.

Santa Quitèria

Verge i Màrtir

Segons la llegenda, Santa Quitèria era filla d´un príncep gallec. Batejada sense que el seu pare conegués la seva conversió, va fer a Jesucrist l´ofrena de la seva virginitat. Poc després el pare la va proposar en matrimoni i llavors ella va fugir de casa per refugiar-se en una vall solitària, que, segons les actes, es deia Aufragia. En veure´s burlat, el pare la va manar buscar, i quan la va trobar, li va fer tallar el cap.
El seu culte es va estendre per tot Espanya i la part meridional de França. És invocada, sobretot, contra la ràbia, i en alguns llocs donen als gossos rabiosos pa xop amb l´oli de la làmpada que crema davant la seva imatge.