Berenguer de Vilademuls era abat de Sant Feliu (Girona), segons Blanch i Villanueva, i segons Rovira i Virgili, de Sant Feliu de Guíxols, quan va ser escollit arquebisbe de Tarragona. La data de la consagració que Blanch situa el 19 de juny de l’any 1174, presenta dubtes.

Va acompanyar el comte-rei en el setge de Conca (1177), al costat d’un nombrós cos de soldats naturals de Tarragona i del seu Camp. Assistí al III concili Lateranense que condemnà l’heretgia dels albigesos: va ser un dels principals consellers d’Alfons I, un autor diu que era «l’ànima del govern».

Va destinar a l’obra de la construcció de la Catedral les rendes de la Mitra i de les canongies vacants durant dotze anys.

El 16 de febrer de l’any 1194, Guillem de Montcada, germà i hereu de Gastó, comte de Bearn, matava Berenguer de Vilademuls. Havien passat vint-i-dos anys de l’assassinat d’un altre prelat, Hug de Cervelló. El papa Calixt II, en butlla de 17 de juny del mateix any, va excomunicar l’assassí i els seus còmplices i disposà que per obtenir el perdó haurien d’anar humilment i en persona a sol·licitar-lo davant de la Seu Apostòlica. Així ho va fer Guillem Ramon, a qui, entre d’altres dures penitències, se l’imposà la d’anar de croat a Terra Santa.

Escut heràldic

D’or, un mul del seu color
(En el seu sepulcre a la Catedral de Tarragona, al costat de la capella dels Sants Cosme i Damià).