El Museu Diocesà de Tarragona va organitzar, aquest dimecres dia 21 d’octubre, una conferència a quatre veus per a donar a conèixer el Pla estratègic que, des de l’any 2021 i amb la mirada posada a l’any 2031, ha estat desenvolupant sota la direcció del Dr. Andreu Muñoz. L’acte, celebrat al Seminari. Casa de Cultura, va aplegar un gran nombre de persones que van poder descobrir alguns dels tresors revelats d’aquesta institució diocesana.
La presentació va començar amb la intervenció del Dr. Andreu Muñoz, director del Museu Diocesà de Tarragona, que va oferir una retrospectiva de les diferents fases d’aquest Pla Estratègic que s’han executat des de la seva arribada al capdavant del Museu, l’any 2021. Així, va parlar d’una primera fase en què es van incorporar nous sistemes de seguretat i es va reordenar el relat museogràfic a partir d’una renovació de les sales del Museu. A més, en aquesta primera etapa també es va assolir l’obertura de la capella i dels jardins de Santa Tecla la Vella i la creació de l’itinerari arqueològic.
Posteriorment, va fer referència a la segona fase del Pla estratègic, portada a terme entre els anys 2024 i 2026, que ha fet possible la creació dels nous espais de reserves del Museu Diocesà. Per últim, va parlar de la nova fase que s’inicia enguany i que culminarà l’any 2031, en què se celebrarà el setè centenari de la consagració de la Catedral de Tarragona. L’objectiu d’aquesta darrera etapa és la unificació del Museu Diocesà i el Museu Bíblic i l’execució del projecte «L’acròpolis de Tarragona i les arrels d’Europa», que permetrà el trasllat definitiu del Museu Diocesà a les noves instal·lacions ubicades a les Cases dels Canonges.
En una segona part de la conferència, la conservadora del Museu Diocesà, Míriam Ramon, va centrar la seva explicació en els nous espais dedicats a les reserves del Museu. En aquest sentit, va explicar que, des de l’any 1991, les peces i obres d’art que formen part de la col·lecció del Museu es trobaven dipositades en diversos pisos de les Cases dels Canonges, una situació que, inicialment, havia de ser transitòria, però que es va allargar durant més de trenta anys.
Així, l’any 2024 es van iniciar els treballs d’estudi per a la creació d’uns nous espais de reserves adequats. L’adaptació d’aquests espais van començar al gener de l’any 2025. Paral·lelament, l’equip de restauració i conservació de Kreit-restauro van iniciar els treballs de conservació de les peces, previs al seu trasllat definitiu. Finalment, a partir del mes de setembre, amb el suport de Timia Art&Research i de l’equip del Museu Diocesà, es va procedir ja al trasllat de les peces a les noves reserves.
Per la seva part, Imma Amorós, restauradora de Kreit-restauro, va presentar els treballs de conservació preventiva que es van fer a les peces del fons del Museu abans de ser traslladades a les noves dependències. Entre altres, destaquen les talles de fusta que han estat sotmeses a processos d’anòxia o la important col·lecció de tapissos, que ha passat per un procés de neteja i millora de la seva conservació.
Finalment, la conferència va cloure amb la intervenció de Mia Alsina, de Timia Art&Research. En aquest cas, va exposar alguns dels tresors revelats que, gràcies a la revisió de la catalogació i a la reubicació de les peces, han estat redescoberts. En aquest sentit, va posar l’exemple d’algunes taules de les quals se n’ha pogut identificar la procedència i han pogut quedar muntades amb els retaules originals, com és el cas d’alguns fragments del retaule de sant Bartomeu de la Catedral, de 1360, o del retaule de sant Jaume de Vallespinosa, d’entre 1406 i 1410.
Alsina també va destacar algunes peces d’aquestes reserves del Museu Diocesà de Tarragona, com ara unes mènsules esculpides i policromades de l’antic mur de tancament del rerecor de la Catedral, una imatge de la Mare de Déu procedent de l’antiga església de la Sang d’Alcover o les imatges de santa Tecla, sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista procedents d’un antic retaule de la Catedral d’inicis del segle XVI.
