«Que n’és, de bo i agradable, viure tots junts els germans!» (Sl 133,1). Costa trobar unes paraules que resumeixin millor què s’ha anat construint, gairebé sense adonar-nos-en, en els We-Work de Poblet i Vallbona. Des d’aquella primera experiència, l’any 2024, fins avui, aquests caps de setmana de treball i vida compartida als monestirs han anat donant un fruit valuosíssim: una fraternitat cada vegada més profunda entre joves, monjos i monges.
Quan arribem divendres al monestir tot comença amb una rebuda càlida en què retrobem cares conegudes d’altres edicions, i cada vegada en descobrim de noves. A partir d’aquell moment, Poblet o Vallbona deixen de ser només monuments admirables i esdevenen casa. Les comunitats del Cister ens obren les portes perquè durant tres dies compartim el ritme d’una vida que alterna pregària i treball, silenci i conversa, litúrgia i àpats.
Dissabte és, sobretot, dia d’arromangar-se. Tallar i apilar llenya, treballar a l’hort, netejar sales que feia temps que no veien la llum, tractar mobles antics rosegats pels corcs perquè puguin durar —esperem— cinc-cents anys més, o feinejar entre arbres fruiters, gallines i cabres que ens observen remugant. No es tracta, però, d’enllestir una llista de feines. El treball compartit crea complicitats i fa possible que una conversa començada amb una aixada a la mà continuï després durant els magnífics àpats que compartim als jardins, en una agradable sobretaula o en un passeig abans de la posta de sol.
Entremig, les campanes ens tornen una vegada i una altra a l’església. Matines, laudes, missa, vespres, completes… La pregària dels monjos i les monges sosté el dia i ens recorda que l’ora et labora benedictí, lluny de separar l’oració i el treball, els integra en una mateixa manera de viure. També hi ha temps per a la pregària personal, per al silenci dels claustres i per a parlar sense presses amb qui ha fet d’aquest ritme la seva vocació.
Potser el gran regal dels We-Work és que ens permet descobrir que la vida monàstica no és una realitat llunyana, tancada rere uns murs, sinó una comunitat viva que ens acull i es deixa conèixer. Els germans de Poblet, les germanes de Vallbona —amb l’ajut de les germanes de Boulaur— ens conviden a compartir el que tenen i el que són. Nosaltres simplement hi aportem unes mans disposades a treballar i uns cors oberts a escoltar.
Al capdavall, diumenge al vespre sempre sortim esgotats, però amb l’ànima alimentada i renovada. A més a més arribem a casa amb la certesa que el salmista tenia raó: que n’és, de bo i agradable, viure tots junts els germans!
Noè Reverter Segarra, participant en els We-Work de Poblet i Vallbona
Article publicat al Full dominical del 25 d’octubre de 2026 (n. 3998)
