La Catedral de Tarragona va acollir, aquest dilluns dia 2 de novembre, l’eucaristia en memòria de tots els fidels difunts. La celebració, emmarcada també en la novena a la Mare de Déu del Claustre, va ser presidida per l’arquebisbe Joan Planellas i concelebrada per diversos canonges i preveres de la ciutat.
Un bon grup de fidels van seguir la celebració des del cor de la Catedral, al presbiteri. Després dels ritus inicials i de la litúrgia de la Paraula, el Sr. Arquebisbe va pronunciar l’homilia, durant la qual va parlar de la mort i de l’actitud dels cristians davant «el misteri més profund de la nostra existència». En aquest sentit, va exposar que la fe cristiana «no fa que la mort deixi de ser un misteri que ens trasbalsa, sinó que aquest misteri ha estat habitat per l’amor de Déu».
Així, l’arquebisbe Joan va assegurar que pregar pels difunts «és encomanar-los a la misericòrdia infinita de Déu, perquè el Senyor, que coneix cadascú pel seu nom i sap de quin fang som fets, els aculli en la plenitud de la seva pau». «La nostra destinació última és Déu mateix; la vida eterna no és, per a nosaltres, una simple prolongació indefinida de la vida present, és la participació plena en la vida de Déu, la comunió definitiva amb el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, on tot allò que en nosaltres és fràgil serà transformat i on l’amor arribarà a la seva plenitud», va afegir.
D’altra banda, el Dr. Planellas va exposar que «la fe ens anuncia que l’amor autèntic no queda aniquilat per la mort: és acollit, purificat i portat a plenitud en Déu». Quan recordem els difunts —va dir— «ens hem de deixar interpel·lar pel testimoniatge de la seva vida: si ens van estimar, que aquest amor continuï donant fruit en nosaltres; si ens van ensenyar a servir, que continuem servint; si ens van transmetre la fe, que no deixem d’alimentar-la i comunicar-la; si ens van mostrar el camí del perdó, que siguem també nosaltres instruments de reconciliació».
Pregària per les víctimes de l’accident ferroviari d’Urda
Durant l’homilia, el Sr. Arquebisbe també va tenir present totes les víctimes de l’accident ferroviari produït a Urda (Toledo) i va plantejar tres accions fonamentals que podem fer els cristians: «Pregar, acompanyar i estimar.» En primer lloc, va mostrar la unió «de la nostra pregària a la de l’Església que peregrina a Toledo i a la de tantes persones que aquests dies han elevat el clam al Senyor».
Pel que fa a l’acompanyament, va assenyalar que «la comunió dels sants ens recorda que estem units en Crist més enllà de les distàncies i que cap sofriment humà no ens hauria de deixar indiferents», i va expressar «la nostra proximitat fraternal a les famílies afectades». Finalment, va fer referència a l’actitud d’estimar amb gestos concrets, i va subratllar que «els equips d’emergència, els professionals sanitaris, els voluntaris i tantes persones que han ajudat les víctimes ens recorden que la solidaritat és capaç d’obrir camins d’esperança fins i tot en les hores més fosques».
Per últim, el Sr. Arquebisbe va demanar que «aquesta tragèdia ens ajudi a valorar més la vida, a tenir cura els uns dels altres i a treballar perquè la seguretat, la responsabilitat i el respecte per cada persona siguin sempre una prioritat». «No podem retornar la vida a les víctimes, però podem sostenir les seves famílies amb la nostra solidaritat i la nostra proximitat, i podem demanar que, enmig de la foscor, la llum de Crist ressuscitat mantingui viva l’esperança», va dir per acabar.
