El 13 de desembre, celebrem la festivitat de la màrtir Llúcia de Siracusa. El costumari ens alerta que estem al tombant del Nadal i és moment de preparar el pessebre. L’evangeli d’aquest diumenge ens presenta Joan Baptista a la presó enviant els seus deixebles a preguntar a Jesús si és Ell qui ha de venir o cal esperar-ne un altre. Jesús respon: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!». Llúcia, jove seguidora de Crist, posseeix la felicitat conferida per la fe. El seu culte ja es testimonia en una inscripció del segle IV a la catacumba de Sant Joan de Siracusa i en la seva «passio» redactada en els segles V-VI amb elements llegendaris. Llúcia es va negar a contreure matrimoni amb un jove pagà. El pretenent, aïrat, la va delatar davant el governador. Seguint l’edicte de persecució contra els cristians de l’emperador Dioclecià (303), fou detinguda i obligada a retre culte als déus sota amenaça d’enviar-la a un prostíbul. Al negar-se fou torturada, li prengueren foc i li travessaren la gola amb una espasa. Una altra versió sosté que fou decapitada. En els mosaics de Sant Apol·linar de Ravenna (s. VI) apareix amb palma i corona martirial. Una tradició medieval indica que un dels turments que patí fou l’arrencament dels ulls.
L’escultura gòtica que presentem està datada en la primera meitat del segle XIV i es troba al Museu Diocesà de Tarragona. Té una alçada de 110 cm, està esculpida en pedra i policromada. Es creu que pot procedir d’Escaladei per l’escut de la Cartoixa esculpit a la peanya. Tanmateix, també podria atribuir-se a l’església parroquial de la Vilella Alta, dedicada a santa Llúcia que depenia de la Cartoixa. La imatge de la màrtir siciliana es presenta dempeus, vestida amb túnica i mantell. Duu cenyida la corona “immarcescible dels màrtirs” i amb la mà dreta sosté una safata presentant els ulls, símbol del seu martiri. La mà esquerra sosté un petit llibre, símbol de la saviesa. Jesús fa saber a Joan que amb Ell el cecs hi veuen. La tradició explica que quan li foren arrencats els ulls a Llúcia (nom associat a «llum») la jove continuava veient-hi. Crist present en el testimoni de la màrtir li donava la llum necessària per contemplar la veritat absoluta a través dels ulls de la fe.
Andreu Muñoz Melgar, Director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical de l’11 de desembre de 2022 (n. 3796)
