El tema iconogràfic del Baptisme del Senyor es documenta per primera vegada a la catacumba de sant Calixte de Roma, a les criptes de Lucina i data de mitjans del segle III. Sant Joan Baptista ajuda Crist, d’aparença jove i imberbe, a sortir del riu Jordà mentre un colom simbolitzant l’Esperit Sant sobrevola l’escena (cf. Mt 3, 13-17). Progressivament, el tema iconogràfic va evolucionant en l’art cristià amb la incorporació de personatges secundaris i de símbols. A finals del segle V, en el baptisteri neonià de Ravenna, Crist es representa com a adult, nu i amb barba dins el Jordà. Joan, ubicat a la riba rocallosa del riu, bateja Jesús mentre l’Esperit Sant en forma de colom corona l’acció. Dins el Jordà apareix una figura al·legòrica que, a la manera grecollatina, simbolitza el genius del riu. Crist nu evoca l’«home nou» despullat de l’«home vell» (cf. Ef 4, 17-24 ). Des de finals del segle XIV la figura de Jesús es revestirà parcialment amb el drap de la puresa (perizonium).
El retaule de sant Joan Baptista i santa Margarida d’Antioquia de l’església de la Sang d’Alcover és atribuït al mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer?) pintat al tremp sobre fusta de pi i amb relleus de pastillatge (motius en relleu modelats amb pasta feta de guix i cola). És una obra singular del gòtic de la Catalunya Nova que s’emmarca cronològicament entorn l’any 1350, dins el segon gòtic lineal. En els compartiments centrals es representen sant Joan Baptista i santa Margarida d’Antioquia. Sant Joan, amb vestimenta de pèl de camell cobert per un mantell, assenyala amb el seu dit índex dret l’Anyell (Agnus clipeatus) sostingut amb la mà esquerra. És un signe implícit de la seva missió profètica i com a precursor de Crist. Sobre els dos sants, presideix el retaule el Calvari. A l’esquerra es mostren tres escenes de la vida de sant Joan i a la dreta, tres escenes de la vida de santa Margarida. L’episodi del Baptisme de Jesús mostra Crist nu i barbat, seguint el model descrit anteriorment a Ravenna i d’acord amb la tradició siríaca. Joan es representa amb «vestit de pèl de camell i pell a la cintura» (Mt 3, 4) i sandàlies batejant a Crist. A l’altre costat un àngel flanqueja Crist sostenint-li la túnica. Corona l’acció l’Esperit Sant en forma de colom. Com en la tradició bizantina Crist beneeix les aigües com a expressió trinitària i de santificació, és així que ens recorda que el seu baptisme és imatge del nostre propi baptisme.
Andreu Muñoz Melgar, Director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 8 de gener de 2023 (n. 3800)
