Encara ressonen dins nostre les imatges de l’enterrament del papa Benet. Han estat nombrosíssims els comentaris, els articles i les valoracions sobre la seva persona sàvia, humil, bondadosa i ferma.
M’ha impactat de manera particular el seu testament espiritual, escrit uns anys abans del seu retir, segurament quan tenia ja presa la decisió de la seva dimissió tan valenta.
Tot el text és mesurat i profund. Hi ha moltes referències familiars i no cal dir a la seva eminent contribució a les ciències bíbliques i teològiques.
M’ha sorprès agradablement aquest fragment: «I vull donar gràcies al Senyor per la meva bonica pàtria als prealps de Baviera, on sempre he vist resplendir l’esplendor del mateix Creador. Dono les gràcies a la gent de la meva terra perquè sempre hi he pogut tornar a experimentar la bellesa de la fe. Prego perquè la nostra terra segueixi sent terra de fe i, si us plau, estimats compatriotes: no deixeu que la vostra fe es distregui. I finalment agraeixo a Déu tota la bellesa que he pogut experimentar en totes les etapes del meu viatge, especialment a Roma i a Itàlia que s’ha convertit en la meva segona pàtria».
En la llarga i emocionant Eucaristia funeral, entre la multitud voleiava, esporàdicament, la bandera d’Alemanya, però era ingent el nombre de banderes formades per 21 losanges blancs i blaus, que jo desconeixia. És la senyera de Baviera.
M’ha arribat al cor que el papa Benet, home de visió i compromís universal durant el anys del seu fecund pontificat, en el document conclusiu de la vida, faci una referència tan normal, tan entranyable a la seva pàtria. En aquest fragment fa unes recomanacions als seus compatriotes, que recollim dirigides a nosaltres, encantats de la bellesa i dels valors de Catalunya.
Som cristians catòlics en comunió amb tots els germans i germanes en la fe i en l’evangeli de tot el món. Sí, però ho som des de l’amor que sentim i exercim per la nostra pàtria. Un amor per la seva llengua, cultura i història. Un amor que ha de ser compromís pel seu present i futur pels camins de la justícia, la fraternitat i la pau per a tots els qui hi vivim. Una nostra terra oberta i acollidora, dialogant i amb una sensibilitat solidària pels qui pateixen en el cos, la ment o l’esperit. Donem gràcies al Senyor per aquesta terra que va des dels alts cims del Pirineu fins a la plana del delta de l’Ebre.
Josep Bofarull, pvre.
Article publicat al Full dominical del 5 de febrer de 2023 (n. 3804)
