Jornada per a la Vida Consagrada
Catedral de Tarragona, 5 de febrer de 2023
Molt estimats mossens. Molt estimada Gna. Isabel, delegada diocesana per a la Vida Consagrada. Mont Estimat Gmà. Xavier, secretari de la Unió de Religiosos de Catalunya. Molt estimats membres de la Vida Consagrada, tant de vida activa com contemplativa. Estimada Coral. Molt estimat Poble sant de Déu.
El passat dia 2 de febrer, diada de la Candelera, festa de la Presentació del Senyor, l’Església universal, estesa d’Orient a Occident ―com afirmava sant Fructuós― va celebrar la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, sota el lema «Caminant en esperança». Si bé el dijous els diversos membres de la Vida Consagrada ja us vau trobar en un espai de pregària en el Col·legi Santa Teresa de Tarragona, avui diumenge ens trobem en aquesta Eucaristia solemne amb tota la comunitat eclesial per valorar i agrair el do de la vida consagrada tal com l’Esperit la va suscitant en cada moment concret.
En el missatge de la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada de la Conferència Episcopal Espanyola es convida a «una acció continuada i persistent que no es cansa ni s’atura, que comporta paciència i perseverança […], duta a terme a través de la virtut cristiana més necessària per a qui desitja viure en marxa i bolcat cap a un futur que hem de construir tots els membres de l’Església units».
Anem al contingut de la Paraula de Déu d’avui. El diumenge passat començàvem a escoltar l’anomenat Sermó de la Muntanya, amb el missatge preclar de les benaurances evangèliques. I avui, Jesús continua el seu mestratge. L’exposició del Mestre que avui se’ns ha proclamat podríem titular-la «els deixebles i el món».
Com a bon pedagog, Jesús empra en els seus sermons imatges senzilles manllevades de la vida quotidiana del poble, dels seus oficis, de la natura… Imatges clares i entenedores que reblen el clau de les seves paraules. Paraula i imatge esdevindran complementàries i ajudaran a fixar en la memòria dels oients-deixebles la predicació del Senyor.
Jesús predica la Paraula de Déu amb goig i alegria, és «l’alegria de l’Evangeli», com afirma el papa Francesc. Els seus seguidors que l’escolten van experimentant quasi inadvertidament, una nova perspectiva en la seva vida interior. Comencen a ser sal i a ser llum. És el que acabem d’escoltar; Jesús a tots i cada un de nosaltres ens ha demanat fonamentalment dues coses: ser la sal de la terra i la llum del món. Sal que dóna gust, llum que irradia, i això va transformant la comunitat de vida consagrada, o la comunitat parroquial de la que en formem part, conservant el gust de la fe i il·luminant la foscor de la tenebra dubtosa.
Adonem-nos, però, d’un detall. Les benaurances que vam escoltar el diumenge passat anaven adreçades en tercera persona. En canvi, avui, les afirmacions centrals van adreçades en segona persona. Què voldrà dir aquest canvi de persona gramatical? Jesús adreça les benaurances a tots els homes de tots els temps. Però, quan diu «vosaltres sou…» i, concretament, avui diu «vosaltres sou… sal i llum» Jesús fixa el seu esguard d’una manera especial en els deixebles, en aquells que ja l’han començat a seguir. És a dir, Jesús fixa el seu esguard especialment en els cristians de tots els temps i de tots els pobles que han fet vida pròpia les benaurances.
«Vosaltres sou la sal de la terra… vosaltres sou la llum del món». Això Jesús ens ho diu avui a nosaltres, els qui som batejats, els qui som cristians. I us ho diu especialment a vosaltres, membres de la Vida Consagrada. Què és sinó la Vida Consagrada que viure amb radicalitat la pròpia consagració que cada cristià fa el dia del seu baptisme? És viure amb radicalitat el baptisme i la confirmació, que ens fan cristians i deixebles del Crist. En aquest àmbit, vindrà després la pràctica dels consells evangèlics o el carisma propi de cada itinerari acollit en la joia de la múltiple varietat de dons i carismes que tenen lloc en la vida de l’Església. I avui, Jesús us diu a vosaltres i a tots els creients: heu de ser sal i heu de ser llum.
La sal cura ferides i conserva els aliments i les coses. Els creients i, particularment, els membres de la Vida Consagrada, heu de ser sal que ens curi els nostres mals i ens conservi la nostra fe, donant un bon gust de felicitat a la comunitat humana. Al mateix temps, també, heu de ser una llum que escalfi els cors freds i desfaci l’egoisme.
Heu de donar bon gust enmig de la societat i del món. Aquest paper de donar gust que té la sal pels aliments, és el que Jesús ens ha confiat als cristians davant la societat que ens envolta. Es tracta de donar sentit a l’existència dels altres, de donar sentit als interrogants profunds de l’home.
Per altra part, la missió de la llum és il·luminar la foscor. I, de la mateixa manera que Jesús és la llum del món, els cristians hem de ser també llum per als altres.
Però, aquest ser sal i aquest ser llum no ha de reduir-se només a bones paraules, sinó que ha d’arribar a les bones obres, i obres de justícia social. Ser sal i ser llum vol dir preocupar-se pels altres, atendre els altres, veure les necessitats reals dels qui ens envolten. Això ja ens ho deia el mateix profeta Isaïes a la primera lectura d’avui: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds; si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida un llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor». I encara, afegeix: «Si satisfàs la fam dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia». Per tant, ser sal i ser llum vol dir també practicar les obres de misericòrdia, les obres de justícia social. Ser llum i sal vol dir preocupar-se pel menjar, habitatge, vestit: que les necessitats més precàries arribin a tota persona en aquest món. Ser llum i sal vol dir lluitar de paraula i d’obra pels drets humans, il·luminats per la realitat que som germans i fills de Déu.
Tornant al missatge de la Comissió Episcopal per a la Vida Consagrada, veiem com es parla de l’horitzó d’aquells i aquelles que, enmig del món però sense ser-ne, es consagren a Déu, units i unides al compàs sinodal de l’Església «caminant en esperança», «per ser cada dia apòstols del Regne, llevat a la massa, llavor a la terra, sal al guisat». «Les persones consagrades miren de confiar caminant en esperança, fins i tot quan no tenen, com el seu mestre, on reposar el cap», s’afirma en el missatge.
Preguem, avui, en aquesta celebració, especialment per la Vida Consagrada, conscients del moment que viviu cada un de vosaltres i cada una de les vostres comunitats, si viviu en comunitat. Que tingueu el coratge de ser ferms en la fe, tot i les persecucions del món, per tal de ―tot tastant els consols de Déu― ser signes autèntics d’una vida cristiana viscuda en la radicalitat evangèlica, en la radicalitat del Sermó de la Muntanya proclamat per Jesús.
Llavors us podrem aplicar aquella benaurança que hem resat i cantat en el Salm de la missa d’avui, quan deia: «l’home just, compassiu i benigne, és llum que apunta en la fosca». La justícia de Déu beu de l’amor, no dels raonaments estratègics. Així en pren nota també l’home just, l’home bo, l’home de Déu.
No hi ha major alegria per a un cristià que la de descobrir-se com a senzill instrument de l’amor de Déu i, per tant, de la seva justícia. És aleshores que el cristià anhela trobar i realitzar la justícia ja en el moment present, sense tancar els ulls a aquelles realitats mancades d’amor, de vida, de fe, de pau, d’esperança.
Que aquesta Eucaristia, memorial de la mort i resurrecció del Senyor, ens doni coratge per la nostra acció missionera. Aquest coratge cadascú personalment l’ha de trobar en els altres germans en la fe, en la coherència d’aquells que son sal i llum, i que les seves obres resplendeixen davant la gent, com afirma Jesús. Però, sobretot també, aquest coratge el trobem en la comunió amb Crist que ens impedeix de callar i que ens recorda que ell espera que siguem sal i llum per al nostre món.
