La formació integral és el principi educatiu de l’escola. Per a aconseguir-la, l’alumne ha de desenvolupar totes les seves capacitats i, entre elles, la dimensió religiosa i moral que li aporti el sentit en la seva vida i les respostes a les seves grans preguntes. En conseqüència, no es pot excloure de l’àmbit escolar l’educació de la dimensió moral i religiosa de la persona, de manera que aquesta pugui créixer com a subjecte responsable i lliure.
Aquest dies, entre el 6 i el 20 de març, estem en temps de preinscripcions escolars. Un període que comporta prendre una decisió important: triar el centre educatiu per als nostres fills i filles. D’aquesta depèn, en gran part, el seu futur, tant a nivell acadèmic com personal. Aquest és l’objectiu de les escoles cristianes: treballar amb ells per a assegurar-los un futur millor.
L’escola cristiana proposa un model arrelat en la nostra societat, un pont entre la família i la fe, un aprenentatge per a tots els àmbits de la vida, per a respectar la creació que Déu ens ha lliurat, per a viure una solidaritat basada en l’amor cap als altres. Els seus professionals adquireixen un valor afegit, el compromís amb la missió i el carisma propi de cada centre amb el denominador comú que és l’essència evangèlica i els valors que d’ella s’extreuen. I també un compromís social, amb el conjunt de la societat catalana.
Triar una escola cristiana és una bona opció, però en cas de triar l’escola pública, és important que les famílies exerceixin el seu dret a triar la classe de Religió. No és un privilegi de l’Església catòlica, ni una concessió de l’Estat, sinó el dret recollit en la legislació internacional, estatal i autonòmica.
En aquest àmbit de coneixements se situa l’assignatura, com és habitualment reconegut en els sistemes educatius europeus. Es tracta d’una ocasió única per a acostar-se als continguts de la fe, amb rigor acadèmic, sentit crític i oberts al diàleg; i és una oportunitat perquè els nostres fills aprenguin a l’escola això que dona sentit i consistència a la vida. Conèixer i comprendre la pròpia realitat és el mètode adequat per a poder després actuar amb llibertat. La persona no existeix mai com a individu aïllat, sinó com a membre d’un poble, partícip d’una cultura, d’una tradició, la qual, en el cas de la nostra societat, com en el dels diferents països europeus, no s’entendria sense conèixer i comprendre la fe cristiana.
I no és sols pels fills de famílies cristianes, perquè la transmissió dels elements identitaris del cristianisme no han de confondre’s amb la catequesi, ni amb la intenció de convèncer els alumnes sobre les veritats que s’ensenyen. L’assignatura de Religió és necessària per a entendre millor la nostra cultura i les nostres tradicions, amb profundes arrels cristianes. Com podran entendre els nostres nens la pintura, la música, l’escultura, l’arquitectura, la filosofia, la història, la política, la literatura, les tradicions, si no coneixen en profunditat els fonaments de la religió? I el mateix podem dir, en general, d’una comprensió mínima de les altres religions, per a poder treure el cap al món globalitzat on vivim.
Us animo a triar la millor educació per als vostres fills i filles, però no els priveu de l’herència que els correspon. Marqueu la casella de l’ensenyament de Religió catòlica!
Rafael Muñoz Melgar, director del Secretariat diocesà d’Ensenyament i l’Escola cristiana
Article publicat al Full dominical del 12 de març de 2023 (n. 3809)
