Soc mossèn Emmanuel Kalinijabo, de nacionalitat ruandesa i sacerdot des del 17 de juliol de 2011 del bisbat de Cyagugu (Rwanda). Després d’una experiència pastoral d’onze anys amb el poble de Déu a diferents parròquies de la meva diòcesi, vaig rebre una nova missió a Catalunya, a l’arxidiòcesi de Tarragona, on vaig arribar per primera vegada el matí del 19 de setembre de 2022. Vaig deixar la meva diòcesi amb el meu company, mossèn Albert Babonampoze. Breument, comparteixo amb vosaltres l’alegria inoblidable de la meva acollida al presbiteri de l’arxidiòcesi de Tarragona i a la comunitat cristiana de les parròquies de l’Alt Camp, en particular la parròquia de Sant Joan Baptista de Valls que m’acull.
Com a qualsevol home, la sensació de por, preocupació i angoixa davant la novetat, em va arribar al cor des del primer dia. Tot davant meu era nou: el país, la cultura, la llengua, el presbiteri, les formes de vida. No vaig poder evitar preocupar-me per la meva integració. No obstant això, les primeres impressions de bona acollida van ser tranquil·litzadores. Quan baixàvem del cotxe a l’aparcament de l’arxidiòcesi, l’arquebisbe, monsenyor Joan Planellas i Barnosell, tot somrient, ens va saludar cordialment i ens va presentar al personal de l’arquebisbat. Era el dia de la reunió del presbiteri, i vam entrar a la sala de reunions. De seguida vam ser benvinguts. Tothom es va quedar al mig de l’assemblea assegut. Durant el descans, tothom em va saludar amb un somriure dient «benvingut» i tots es van presentar.
En acabar la trobada, hi va haver un dinar fraternal. Allà, a taula, em vaig trobar amb mossèn Joan Àguila, rector de Sant Joan Baptista de Valls, home de qualitats i de bon cor, a qui considero el meu pedagog en aquesta nova escola. D’ell depèn tota la meva integració a la comunitat cristiana. No em va acollir només com a sacerdot, sinó com a germà amic. Arribats a Valls, quants viatges hem fet, Mn. Joan i jo, per tenir tots els documents que em permetin viure i treballar amb tranquilitat?
Quina alegria davant la comunitat cristiana reunida per celebrar el dia del Senyor! En acabar la missa de vigília del XXX diumenge del Temps Ordinari C, la primera missa dominical en la qual vaig participar a la parròquia de Sant Joan Baptista de Valls, em vaig posar al llindar de l’església on tothom em va saludar desitjant-me la benvinguda, tant en català com en castellà. Va ser el mateix a totes les parròquies de la nostra unitat pastoral. Molts volien parlar més amb mi, però el llenguatge de comunicació continuava sent un obstacle.
Quina generositat dels cristians amb els sacerdots! Alguns em conviden a compartir l’àpat amb la família, d’altres s’ofereixen per ensenyar-me a parlar català, i d’altres es comprometen a explicar-me la cultura catalana per integrar-me el més ràpid possible. Què puc dir de la paciència i l’ànim dels cristians que em van escoltar la primera vegada que vaig llegir l’Evangeli durant la missa o dels que van participar en la missa que vaig celebrar per primera vegada? Les paraules catalanes van sortir amb dificultat, però no va ser avorrit. Amb el pas dels dies, els gestos de benvinguda per part de sacerdots i cristians envers mi segueixen augmentant.
Per tancar el meu petit testimoni de benvinguda, tot el meu agraïment va per a monsenyor Joan Planellas, que m’ha acollit, a tot el presbiteri, als sacerdots de l’arxiprestat de l’Alt Camp i als cristians de les parròquies de la nostra unitat pastoral. Tothom ha fet i segueix fent tot el possible perquè estigui millor en aquesta nova terra. A través de vosaltres llegeixo bé el missatge de l’Evangeli de Crist: «Per això tots reconeixeran que sou deixebles meus: si us estimeu els uns als altres» (Joan 13,35). Amb la vostra caritat m’estic integrant a poc a poc i espero donar el millor de mi perquè el Regne de Déu arribi als homes.
Emmanuel Kalinijabo, pvre. Sacerdot ruandès a la nostra arxidiòcesi.
Article publicat a la la revista diocesana ‘Església de Tarragona’ de gener-febrer-març de 2023 (330)
