Alguns trets d’un llarg pontificat (1949-1970)
De Arriba i Castro se situa de ple en una etapa, des del punt de vista politicosocial, hereva del franquisme, però amb progressives esquerdes que apuntaven canvis; i amb potents corrents de renovació, sobretot als països centreeuropeus, pel que fa a diferents fronts de la vida eclesial, que acabarien marcant el curs del Concili ecumènic Vaticà II (1962-1965).
Nomenat arquebisbe de Tarragona el 22 de gener de 1949, fa l’entrada solemne a l’arxidiòcesi el 3 de juliol de 1949. El Papa accepta la seva renúncia com a arquebisbe l’11 de novembre de 1970. El cardenal de Arriba y Castro mor el 8 de març de 1973, les exèquies (Catedral) i la sepultura (Parròquia de Sant Pau) són el 12 de març de 1973.
Alguns indicadors d’aquest pontificat
Creació de noves parròquies i santuaris: Sant Pau (Tarragona) (1956), Santuari de la Mare de Déu del Loreto (Tarragona) (1964), Santa Maria de Bonavista (Tarragona) (1966).
Promoció de centres docents: Acadèmia-Col·legi Sant Pau, a la Part Alta de Tarragona (1951), Col·legi Episcopal Mare de Déu de la Mercè a Montblanc (1953), Col·legi-Residència Sant Pau a Tarragona (1966), Col·legi Menor Sant Pau a Falset (1967), Guarderia Infantil a Bonavista (1967), Escola de Formació Professional Joan XXIII a Bonavista (1969).
Construcció o rehabilitació d’edificis: Casa d’Exercicis de la Selva del Camp (1950), Residència sacerdotal Sant Fructuós de Tarragona (1967), Arxiu històric arxidiocesà (1968).
Esdeveniments significatius: ordenació del bisbe auxiliar L. Castán Lacoma (1958), fase diocesana (1952-1959) del procés diocesà per a la beatificació dels màrtirs de la persecució religiosa de 1936, entre els quals, el bisbe Manuel Borràs, 66 preveres i dos seminaristes de l’arxidiòcesi, trasllat del cor de la catedral del centre a la capçalera (1963), celebració del XVII centenari del martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi (1959-1960), celebració del XIX centenari de la vinguda de l’apòstol sant Pau a la península ibèrica (1963-1964), nomenament de Joan Martí Alanis com a bisbe d’Urgell i copríncep del Principat d’Andorra (1970), trasllat del cor de la catedral, del mig a la capçalera (1963).
Iniciatives pastorals: congrés catequístic diocesà (1950), pelegrinatge missional de la Mare de Déu de Fàtima (1951), petició-concessió del patronatge diocesà de l’Apòstol Sant Pau (1953), congrés marià diocesà (1954), jornades diocesanes de Litúrgia i Pastoral (1957), concentració diocesana d’escolanies (1958), 127 ordenacions de preveres diocesans al llarg del pontificat, trasllat dels estudis superiors del seminari diocesà a la Facultat de Teologia a Barcelona, creació de l’Escola de Teologia (1970).
Altres indicadors
La seva proximitat al col·lectiu gitano, les seves gestions per desbloquejar el preu de mercat de les avellanes (conreu generalitzat entre el pagesos de les nostres encontrades), la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Siurana (1953), de la Mare de Déu del Tallat (1954) i de la Mare de Déu del Lledó (1966).
La presència de l’apòstol Pau fou una petjada recorrent al llarg del pontificat de D. Benjamín.
Haver sol·licitat la Conversió de Sant Pau (25 gener) com a festa patronal de l’arxidiòcesi (junt amb la ja existent de la Nativitat de la Mare de de Déu), és un indicador de la sincera admiració que l’arquebisbe sentia per l’apòstol.
L’epitafi, que ell mateix s’escollí per a la lauda sepulcral, evidencia la profunda vivència del mestratge apostòlic de sant Pau que marcà l’espiritualitat del prelat.
Joaquim Claver Casellas, pvre.
Article publicat al Full dominical del 26 de març de 2023 (n. 3811)
