Pel món hebreu, la Terra estava fonamentada per grans pilars que s’enfonsaven en l’abisme. Sota la Terra es trobava el Xeol també anomenat Infern o Hades, el lloc de tots els morts. Crist experimenta la mort tot descendint als inferns i ressuscitant allibera els Justos que esperaven en el «si d’Abraham». Amb la seva anàstasi (resurrecció) es compleixen totes les promeses i per ella la humanitat opta a la vida eterna amb Déu. La resurrecció de Crist no és necessària interpretar-la des de cap semàntica simbòlica. Simplement i realment Jesús ha ressuscitat. Pels cristians, és el fet històric més transcendent de tots els temps, una experiència revolucionària que transforma la vida del creient i la dota del seu sentit final.
El tema de la resurrecció de Crist es troba immanent en les representacions icòniques dels primers cristians com el peix, el colom o l’àncora. S’explicita com a tema en els sarcòfags paleocristians anomenats de l’Anàstasi on el Sant Sepulcre, custodiat pels soldats romans, és representat al·legòricament amb una creu rematada per un crismó amb corona de llorer i amb unes aus que piquen d’aquesta corona significant els fidels que frueixen de la Resurrecció de Crist. Pel seu caràcter teològic fonamental és un dels temes més representat en l’art sacre de tots els temps.
L’obra que presentem pertany a l’antependi de l’altar de l’Església de la Mare de Déu dels Àngels del Papiolet (Baix Penedès). És obra del prevere i escultor Joan Curieses Garcia, exponent del nostre art sacre contemporani que va materialitzar, a la nostra arxidiòcesi, la renovació artística inspirada per l’esperit del Concili Vaticà II. És una obra realitzada amb ceràmica refractària policromada que ocupa la fornícula central de l’antependi de l’altar. Dotze fornícules més flanquegen la imatge principal distribuïdes en dues files de tres imatges cadascuna que representen els apòstols. En cada lateral de l’altar quatre fornícules més representen els quatre evangelistes i els sants Pau, Tecla, Fructuós, Auguri i Eulogi (en una mateixa fornícula) i Isidre. La imatge de Crist apareix nimbat i en disposició orant mostrant les llagues en el costat dret, mans i peus. Tot i la sensació d’ingravidesa, Crist se sosté sobre les puntes dels peus en un recurs que ajuda a connectar transcendència i realitat material. Així, la posició forçada de les cames accentua l’anatomia del cos de factura clàssica amb un punt de manierisme que es trasllueix, amb mestria, sota el mantell vermell saturat, gràcies a la tècnica dels draps molls. En aquesta obra es fa patent el lligam de la Resurrecció de Crist sota el testimoni directe dels apòstols de la qual donen fe els evangelistes i per la qual màrtirs i sants han lliurat la seva vida segurs de la recompensa de la Vida Eterna.
Andreu Muñoz Melgar, director del Museu Diocesà de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 9 d’abril de 2023 (n. 3813)
