L’Església a l’Estat espanyol compta, per al seu sosteniment, amb diverses fonts de finançament per a sostenir les seves activitats.
Les principals són: les aportacions directes que realitzen els fidels (donatius, subscripcions i altres), la col·laboració de les administracions públiques (en virtut de l’article 16 de la Constitució espanyola) i la gestió dels seus propis recursos (patrimoni, prestació de serveis, etc.).
Una d’aquestes vies de col·laboració de les administracions públiques és l’Assignació tributària. Es tracta del mecanisme a través del qual els contribuents que fan la declaració de l’IRPF poden destinar el 0,7% de la seva quota íntegra a favor de l’Església catòlica. Aquesta assignació no suposa per al contribuent haver de pagar més ni que li tornin menys, i és totalment compatible i independent de l’assignació per a altres finalitats d’interès social.
L’Església, en un exercici de transparència, cada any informa de quina ha estat la quantitat que ha rebut en concepte d’Assignació tributària dels contribuents, i de quin ha estat el destí d’aquesta quantitat. Una vegada repartit aquest import, principalment a les diòcesis, la quantitat assigna passa a formar part de la seva economia diocesana. Tota aquesta informació queda reflectida cada any a la Memòria d’activitats de la Conferència Episcopal Espanyola.
La inversió que l’Església catòlica realitza a la societat equival a més del 138% del que rep per l’Assignació tributària. És a dir, per cada euro ingressat a través de l’Assignació tributària, l’Església inverteix 1,38 euros a la societat, segons un estudi encarregat per la Conferència Episcopal Espanyola a KPMG.
Milions de persones marquen la X a favor de l’Església catòlica al nostre país, un gest que l’Església agraeix, i convida a continuar fent-ho per a poder continuar amb tota la tasca que du a terme a favor del conjunt de la societat.
