Òscar Martí Navarro (Barcelona, 1977) està casat i té dues filles. És llicenciat en Periodisme per Blanquerna – Universitat Ramon Llull, on l’any 2015 també va cursar estudis universitaris d’especialització en Comunicació Institucional i Religió. Té titulacions en comunicació digital a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu i a la Universitat Politècnica de Catalunya. L’any 2014 s’incorporà com a periodista a l’Oficina de Comunicació i Relacions Institucionals de l’arquebisbat de Barcelona. Des de setembre de 2022 és director del setmanari Catalunya Cristiana. Coincidint amb la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, conversem amb ell per a conèixer més com es treballa la comunicació des de l’Església.
—Quina funció assumeix el setmanari Catalunya Cristiana?
Catalunya Cristiana té una funció principal que és evangelitzar. Per fer-ho possible, des de fa més de 43 anys cada setmana treballem per oferir als nostres lectors un producte editorial de qualitat, que expliqui l’actualitat amb una mirada pròpia. Sense aquest producte editorial de qualitat seria impossible acomplir la nostra missió.
El gran repte que tenim ara és traslladar aquests continguts de qualitat del paper a la pantalla, és a dir, als suports i plataformes digitals. Per això, el nostre setmanari es troba immers en un procés de digitalització que vol impulsar la presència de la nostra marca a Internet i a xarxes socials. En aquest sentit, també vull destacar l’enviament diari d’un butlletí electrònic gratuït que ens permet arribar a nous públics. Molta gent ens ha descobert fent un clic des del seu dispositiu mòbil.
—Quina importància tenen els mitjans de comunicació propis de l’Església?
Cal reivindicar els mitjans propis de l’Església i, sobretot, la capacitat que tenen de generar continguts que després també es poden fer visibles en d’altres mitjans de comunicació generalistes. A banda de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana, destacaria els fulls diocesans i de les comunitats parroquials, que són un element imprescindible per entendre la realitat de l’Església a casa nostra. De fet, aquests mitjans de comunicació propis de l’Església són un instrument magnífic capaç d’aprofitar la capil·laritat que donen les parròquies arreu del territori.
—Com es treballa, actualment, la comunicació des de l’Església?
La cultura comunicativa de l’Església a Catalunya gaudeix de bona salut. La necessitat de comunicar és un fet inherent al caràcter social de la persona. Des del temps de l’Església primitiva, l’Església sempre ha tingut la voluntat de transmetre el seu missatge, és a dir, d’anunciar Crist ressuscitat. Aquesta acció s’ha anat adaptant a cada moment històric. El moment present no és cap excepció. Avui, la presència de l’Església en el continent digital genera noves necessitats en la manera d’interactuar amb la nostra audiència. Per exemple, les trucades telefòniques van cedint terreny als missatges escrits que rebem pels diferents canals on som presents. Aquest fet hauria de replantejar com gestionem la conversa de les nostres institucions a les plataformes digitals.
—Com valora la presència de l’Església als mitjans de comunicació generalistes?
L’Església està fent molts esforços per explicar-se i fer-se propera a través dels mitjans de comunicació. Crec que les diferents institucions que integren l’Església (bisbats, escoles, entitats socials, moviments…) estan treballant amb professionalitat per dur el missatge de l’Evangeli arreu. Hem de perseverar en aquesta missió que implica construir ponts de diàleg per esdevenir font informativa fiable i eficaç per als professionals que treballen als mitjans de comunicació. La feina dels gabinets de comunicació és fonamental, però no és l’únic factor que intervé en la reputació de la institució. Tots els batejats influïm en la percepció social de l’Església.
—En el missatge d’aquesta Jornada, el papa Francesc ens parla del «compromís per una comunicació “amb el cor i amb els braços oberts”». Troba a faltar aquest compromís entre els periodistes?
La cordialitat a la qual apunta el papa Francesc és imprescindible per entendre qualsevol procés comunicatiu reeixit, és a dir, un procés comunicatiu que sigui capaç d’enriquir a tots els interlocutors que hi participen. «No hem de tenir por de proclamar la veritat, encara que de vegades sigui incòmoda, sinó de fer-ho sense caritat, sense cor», ens diu el missatge de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials 2023. Tal com sosté el Sant Pare, comunicar la veritat amb caritat i amb cor ajuda a construir una societat més cohesionada, solidària i fraterna.
—El procés sinodal que estem vivint ha estat, també, una experiència de comunicació multidireccional. Què creu que aportarà aquest Sínode a la tasca comunicativa de l’Església?
Sobre aquest Sínode de la sinodalitat, voldria aturar-me en el tercer aspecte que explicita el seu subtítol: escolta, comunió i participació. En efecte, en aquest procés sinodal tothom hi és convocat: bisbes, preveres, consagrats, laics… Aquesta participació massiva, plural i diversa a la qual exhorta el Sant Pare també pot inspirar-nos en la nostra tasca comunicativa. Per fer una comunicació més eficaç, hauríem de saber traslladar a l’opinió pública tants i tants testimonis de bondat, solidaritat i fraternitat que hi ha a l’Església. Fer-los més visibles seria una bona manera de comunicar.
Entrevista publicada al Full dominical del 21 de maig de 2023 (n. 3819)
