Justament dissabte 26 de maig de 2007, Vigília de Pentecosta d’ara fa 16 anys, vigília de les eleccions municipals vàrem celebrar l’Aplec de l’Esperit al Port de Tarragona.
És curiós recordar amb il·lusió com a Tarragona s’hi van aplegar més de 5.000 joves d’arreu de Catalunya i les Balears, «Marcats per l’Esperit». Potser fruit de la tenacitat d’un equip de laics i laiques joves, i no tan joves. Amb una combinació de preveres joves i molt joves amb capacitats diferents, amb un mateix objectiu va fer possible una forta injecció de confiança i esperança.
Amb el document postconciliar Mirada Nova, presentacions i preparacions, amb jornades i més jornades ens vam atrevir a fer un model diferent del que havien estat els Aplecs.
Vam arrencar a la platja del Miracle, aquell exèrcit de voluntaris acollint i ratificant inscripcions. Sant Pau (un jove jesuïta) ens va donar la benvinguda; els mossos de magatzem ens van acompanyar fins als tinglados. Himne, parlaments, darrera la comandància, dansa a càrrec de l’Esbart de Santa Tecla.
Espais com la Fira d’entitats, un centenar de possibilitats de servir i acompanyar en el lleure, en el voluntariat en la caritat. Espai de tu a tu, amb un centenar de persones que podien contrastar cada jove amb una possible crida/resposta. Espai a debat «Com fer d’animadors de joves». Espai contemplatiu i adoració del Santíssim en el tinglado, on la nit abans hi havia tancat campanya el partit que va guanyar les eleccions a Tarragona. Espai que pràcticament va estar ple a vessar, conduït per diferents grups de religiosos/es i recull d’espiritualitats. Fideuada per a 120 joves, amb els bisbes amb seu a Catalunya, i la Confraria de Pescadors que tant ens van ajudar. El racó dels Voluntaris, que van cuidar l’Antonio Roquet i el germà Barcos, al cent per cent tot el dia. El concert de Canta de la Teva Fe que van fer reeixir l’Aplec amb la seva música tant al preaplec com al mateix Aplec. La celebració de l’eucaristia on van concelebrar més de 180 preveres, on moltes de les parròquies de la ciutat s’hi van sumar, una eucaristia de més de 7.000 persones amb tots els Pastors de l’Església amb seu a Catalunya, un coratjós enviament…
Més de 800 voluntaris, un equip incondicional de Tarragona i alguns dels fixes interdiocesans en Francesc i en Jaume. Una munió d’entitats van donar un suport molt gran: Generalitat, i Port de Tarragona amb el Josep Lluís Navarro, que dia i nit va fer permanència; Diputació i Ajuntament, entitats d’estalvi, però sobretot cooperatives, cosidores, empreses, particulars, religioses contemplatives…
Furgonetes, monos taronges, cartó de tot tipus, sota el guiatge del Projecte de final de carrera de tres alumnes de l’Escola d’Art de la Diputació a Reus, tot reciclable ara fa setze anys. Un molt bon llegat que també és part de la petita història del que pot fer la comunió, el servei, la capacitat d’entrega.
Gent molt diferent amb un mateix projecte. Diversitat de dons al servei del mateix Esperit. Entre aquells que ho van fer possible, alguns han refet els seus camins, d’altres potser fan noves sendes, alguns s’han arriscat al servei de l’Església diocesana, han format una família o simplement segueixen a la recerca. Marcats per l’Esperit continua essent un signe d’identitat, on ens sabem reconèixer i trobar en la diversitat, el millor signe de maduresa. Quan algú es vol imposar, potser és que ha perdut arguments i aquella autoritat primigènia que ve de la caritat i la misericòrdia.
Dia per dia, vull agrair haver pogut gaudir d’una vivència de la fe entranyable, a tocar de la mar de Pau i Tecla, de Fructuós, Auguri i Elogi.
Un dels dies de revisió a la Casa dels Concilis, va venir a agrair l’esforç l’arquebisbe Jaume. Va començar i acabar demanant perdó, potser perquè no havia fet prou, perquè potser no ens havia acompanyat prou… Ens miràvem els uns als altres perplexos, aquella trentena llarga d’equip permanent, de joves, mossens i religioses. La resposta del Joan Àguila, molt més jove, va ser tombativa: amb la vostra confiança n’hem tingut prou!
A Tarragona queda una empremta d’aquell Aplec, les restes econòmiques fruit de les moltes renúncies de gasolines, dietes, quilometratges, i donatius van fer cap a l’inici de la Llar Natalis, centre per a dones amb risc d’exclusió social… Són una bona fila de mares que han pogut tirar endavant gràcies també al buf de l’Esperit d’ara fa setze anys.
Josep Masdéu, pvre.
Delegat diocesà de Pastoral de joventut el 2007 i responsable de la Comissió de l’Aplec de l’Esperit a Tarragona
