Escolteu, sento la veu del meu estimat!
Mireu, com ve trescant per les muntanyes, saltant pels turons.
El meu estimat corre com una gasela, com un cérvol jove.
Mireu-lo! Està darrere de la nostra tanca, aguaitant per la finestra,
espiant per les gelosies.
El meu amat parla i em diu: «Alça’t, amiga meva, bonica meua, i vine!
Coloma meva, en les escletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats,
fes-me veure la teva cara,
fes-me sentir la teva veu,
perquè̀ la teva veu és suau,
i la teva cara, bonica.» El meu amat és tot meu,
i jo sóc tota seva.
Ell m’ha dit: «Posa’m com un segell sobre el teu cor,
com un segell sobre el teu braç;
perquè l’amor és fort com la mort;
la passió, inexorable com l’abisme:
les seves flames són flames abrandades,
una flama divina.
Els mars profunds no podran apagar l’amor, ni ofegar-lo les fonts dels oceans.»
