Aquest diumenge, acabem les entrevistes als membres del Consell Episcopal conversant amb Mn. Ignasi Durany, vicari episcopal per a la caritat. Nascut l’any 1964 a Barcelona, Mn. Durany va ser ordenat el 13 de juny de 1993 a la Basílica de Sant Eugeni de Roma. Incardinat a la Prelatura de l’Opus Dei i doctor en Dret Canònic, és rector de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís des de l’any 2017. Prèviament, havia estat capellà de diversos centres educatius de l’Obra i també de la Universitat Internacional de Catalunya. En l’àmbit diocesà, actualment exerceix el càrrec de president en funcions de Càritas Interparroquial de Tarragona i, des del 2022, és jutge del Tribunal Metropolità de Tarragona.
—Quins àmbits comprèn la seva vicaria episcopal per a la caritat?
La vicaria de la caritat pretén oferir una resposta des de la fe i l’amor a les persones necessitades i desfavorides. Aglutina totes les entitats d’Església que treballen al servei de les persones necessitades i s’organitza en dues delegacions: la Delegació per a la pastoral social, on trobem organismes com Càritas Diocesana, la Llar Natalis o els secretariats de la pastoral del mar i de la pastoral penitenciària. I la Delegació per a la pastoral de la salut i de les persones amb necessitats especials, que reuneix el centre d’educació especial Tilmar de Montblanc, l’Hospitalitat de Lourdes, la Frater i la Fundació sant Joaquim i santa Anna.
—Quins són els principals objectius que vol assolir?
El primer objectiu que em plantejo és per a mi el més important, i consisteix en donar suport al creixement en l’amor a Déu i als altres de cadascun dels fidels de l’arxidiòcesi. A l’Església tenim molts sants de la caritat, només cal recordar els que cita Benet XVI a l’encíclica Deus caritas est: «Figures de sants com Francesc d’Assís, Ignasi de Loiola, Joan de Déu, Camil de Lelis, Vicenç de Paül, Lluïsa de Marillac, Josep B. Cottolengo, Joan Bosco, Lluís Orione, Teresa de Calcuta —per citar-ne només alguns noms— continuen essent models insignes de caritat social per a tots els homes de bona voluntat» (n. 40). Però, sobretot, el treball silenciós i generós de cadascú de nosaltres a favor dels altres és el que conforma l’acció caritativa de l’Església.
També cal organitzar i consolidar el treball de totes les institucions que completen la vicaria en la nova organització territorial de l’arquebisbat. En aquest sentit, procurarem treballar amb cada entitat i amb les diferents unitats pastorals per trobar la millor manera d’integrar i donar suport a les accions caritatives.
Finalment, consolidar i ajudar tot el que s’està fent ja i continuar facilitant la coordinació i ajuda entre totes les entitats per tal que l’acció guanyi en riquesa i extensió; i escoltar i ajudar les iniciatives que sorgeixin en aquest àmbit.
—Quina és la realitat de l’acció caritativa a la nostra arxidiòcesi?
La realitat és molt rica i diversa. Encara avui seguim descobrint realitats dedicades a la tasca social i assistencial dins de l’Església en poblacions o barris de la nostra arxidiòcesi. Convido a llegir amb deteniment l’últim número de la revista Església de Tarragona que, amb el títol «A les fronteres del quart món», conté un interessant reportatge sobre les entitats que treballen per la pastoral social a l’arxidiòcesi.
Soc conscient que les dificultats no falten: els reptes són molts, ja que les necessitats a la nostra societat no deixen de créixer i els recursos, també els humans, són limitats. Però seguim entestats en afrontar el repte que el nostre arquebisbe ens planteja a l’exhortació pastoral: «Un dels grans reptes que té l’Església i la mateixa societat en els moments actuals, que és el de donar resposta, dins el marc de la fe, a la situació dels marginats de la terra, dels explotats del tercer i quart món, al mateix temps que farà creïble el testimoniatge cristià en la societat actual» (L’Esperit fa jove l’Església, p. 63).
En definitiva, la vicaria de la caritat vol seguir donant resposta al repte d’atendre les persones que necessiten ajuda del tipus que sigui, oferint alternatives i acolliment.
Entrevista publicada al Full dominical del 30 de juliol de 2023 (n. 3829)
