Sempre m’ha cridat l’atenció l’embranzida que pren el camí ascendent de la carta al cristians Hebreus tot relatant-nos el camí d’apropament a Jesús, en la seva carta als Hebreus (12,22-24): «Però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec festiu, a l’assemblea dels primogènits que tenen el nom inscrit en el cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a la plenitud, a Jesús, mitjancer d’una aliança nova, i a la seva sang purificadora, que parla més favorablement que la d’Abel».
No m’estranya que, uns versets abans —12,2— ens digui: «Tinguem la mirada fixa en Jesús, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud».
Sense perdre de vista Jesús ens adonem de l’enviament que fa als deixebles: «Aneu i prediqueu la bona nova i bategeu…». Aquesta escena em feia pensar en tants marcats per l’Esperit en les aigües del baptisme, fets membres de Crist Sacerdot, Profeta i Rei… Molts han respost a la missió que ens dona Jesús, han entès la seva implicació en la resposta a aquesta missió i troben la resposta que els és possible i adequada…
Tot tenint davant aquest pensament, em caigué a les mans el Full dominical i veia a tants i tantes que s’han acostat a Jesús, segurament n’hi ha molts o moltes que el coneixem i pensava: quin encert més bonic el dels qui els vingué la idea de convidar, cada diumenge, a alguns dels nostres cristians i cristianes a compartir la seva vivència i descoberta del Crist.
L’apartat del Full ve titulat Mirada endins. Allí comparteixen i fan referència a la Paraula de Déu, proclamada el mateix diumenge, però captada per aquests membres de les nostres comunitats que han sabut trobar uns moments de silenci per plantejar-se el que els diu la Paraula i ho comparteixen amb nosaltres.
Ho fan amb paraula senzilla i entenedora a l’estil de l’Evangeli, i des de la vivència de cada dia, en el treball i la família i l’esbarjo, potser fent olor de sofregit, o el que se’ns apega a través de cada servei o treball, sigui de la categoria que sigui en feines casolanes segons el que ens toca servir en el treball quotidià tant de casa com de fora casa. No cal que sigui una persona llesta o espavilada. El Senyor parla amb més comoditat a través del humils i senzills. En tota persona hi ha una espona lluminosa de Déu que ens pot convidar a acostar-nos a Ell.
Estimar Jesús, seguir-lo, acollir-lo… Les propostes de Jesús sempre són clares. Ens diu el que espera de nosaltres. Seguir Jesús és un compromís i una responsabilitat. Si el volem seguir hem de ser conscients de quina és la nostra creu, acceptar-la i assumir-la en la nostra vida. A vegades, no és fàcil, com tampoc ho és desprendre’s de tot el que ens aparta del seu seguiment. Posar Jesús en el centre de la nostra vida, el seu exemple d’amor i entrega ens farà valorar de quina manera estimem als altres, des dels més propers fins a aquells que, potser només de passada, un dia els donem un got d’aigua i un somriure. Ajudeu-nos, Senyor, a mantenir-nos fidels al vostre amor i a saber ser acollidors. «El que acull un d’aquests petits, m’acull a mi i al que m’ha enviat».
Josep Pascual, pvre.
Article publicat al Full dominical del 20 d’agost de 2023 (n. 3832)
