El 15 de maig de 1978, les despulles del cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer entraven a la Catedral de Tarragona. S’acomplia, així, la voluntat testamentària d’un cardenal exiliat que durant la guerra civil va haver de sortir del país per la persecució religiosa i la posterior dictadura no li va permetre retornar.
Del trasllat de les seves despulles des de la cartoixa de la Valsainte ja han passat quaranta-cinc anys. Per aquest motiu, la Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona va organitzar, aquest dilluns dia 11 de desembre, un acte commemoratiu de l’efemèride, que va comptar amb la participació d’una setantena de persones. L’objectiu de la celebració, segons el director de la Biblioteca, Mn. Enric Mateu, va ser «donar veu a les persones que treballaren perquè la voluntat testamentària de Vidal i Barraquer i l’objectiu de dur-la a terme de l’arquebisbe Pont i Gol fossin possibles».
Conferència del Prof. Xavier Cortés
L’acte va començar amb una breu conferència a càrrec de l’historiador i professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós Xavier Cortés, que va plantejar alguns elements contextuals de la figura de Vidal i Barraquer. En primer lloc, va destacar la seva relació amb personalitats del catalanisme polític de finals del segle XIX, durant la seva etapa com a estudiant de Dret a la Universitat de Barcelona, i el mestratge del Dr. Josep Torras i Bages, que el va orientar en la seva vocació presbiteral.
Del tarannà del cardenal Vidal i Barraquer, Cortés va destacar la seva «aposta per trobar l’acord amb la República, que va veure com una oportunitat per a desenvolupar la llibertat de l’Església, despresa del control del poder civil». Ja en el seu exili, va intervenir a través del papa Pius XII per evitar la repatriació de personalitats catalanes, com el conseller Ventura Gassol o el mateix Josep Tarradellas.
A partir de la seva mort, l’any 1943, es produeix un gran silenci a l’arxidiòcesi al voltant de la figura del cardenal Vidal i Barraquer, només trencat per alguns moments puntuals, com són l’intent infructuós de l’Ajuntament de Cambrils de fer-li un monument l’any 1947, una trobada de catalans l’any 1965 a la cartoixa de la Valsainte, on es va destacar «el compromís amb la pau i amb el país del Cardenal», un homenatge celebrat a Poblet l’any 1967 o els actes del centenari del seu naixement, l’any 1968, a Cambrils, en què va col·laborar activament Mn. Ramon Muntanyola, fins al punt que el va portar a escriure la primera biografia del Cardenal, Vidal i Barraquer. Cardenal de la pau.
Mons. Barbarà, Mn. Claver i el retorn del cardenal Vidal i Barraquer
Després d’aquesta primera intervenció, l’acte va seguir amb una taula rodona, moderada pel Dr. Andreu Muñoz, delegat diocesà per a la cultura, amb dos testimonis directes dels fets del trasllat de les despulles. Mons. Miquel Barbarà i Mn. Joaquim Claver, secretaris de la Comissió Vidal i Barraquer, van exposar com es va arribar al retorn de les despulles del Cardenal.
Per una banda, Mn. Claver va destacar el paper del Dr. Joan Viladrich, que havia estat el secretari del Cardenal i, posteriorment, va ser professor del Seminari. Mn. Claver recordava que durant l’etapa al Seminari no en va parlar mai, del Cardenal. Ja ordenat prevere, Mn. Claver amb Mn. Josep Maria Mitjans, va demanar al Dr. Viladrich de resseguir presencialment el recorregut que havia fet amb el cardenal Vidal i Barraquer i el bisbe Manuel Borràs aquell estiu de 1936. Va ser un testimoni únic, que va viure tot el que també havia viscut el Cardenal durant la guerra civil i que va quedar recollit per escrit.
Per la seva part, Mons. Barbarà també va destacar la figura del cardenal Anselm Maria Albareda, monjo de Montserrat i prefecte de la Biblioteca Vaticana, que ja l’any 1965, poc temps abans de morir, va tenir present la figura del cardenal Vidal i Barraquer, «injustament exiliat de la seva diòcesi», i va assegurar que hauria volgut conduir les seves despulles a Tarragona.
Mn. Joaquim Claver va apuntar que el trasllat de les despulles del Cardenal a Tarragona va esdevenir una «vindicació del Cardenal», com havia expressat el monjo de Montserrat i membre de la Comissió, P. Miquel Estradé. «Es podia parlar de retorn perquè no sols es tractava de portar les despulles per donar compliment a la voluntat testamentària del Cardenal, sinó que s’havia de recuperar el valor de la persona, la seva trajectòria i donar-ne projecció», va expressar Mn. Claver. En aquest sentit, afirmava, «l’interès era parlar del Cardenal des de la clau interpretativa del que havia estat com a Arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència de Metropolitans d’Espanya».
Ja en els preparatius del trasllat, Mons. Miquel Barbarà recordava «el recel que tenia el president Josep Tarradellas» davant d’aquesta celebració i com «va insistir molt en què fos només un acte religiós, sense cap representació política». A nivell eclesial, Mn. Joaquim Claver va recordar que es va viure «amb il·lusió, perquè suposava retornar el Cardenal al lloc que li corresponia». Tot i així, explicava que es va divulgar, en espais molt reduïts, «certa sospita que el Cardenal va voler marxar a l’exili i el bisbe Borràs es va haver de quedar aquí».
Mn. Claver va desmentir aquest rumor a partir del testimoni directe del Dr. Viladrich, el qual explicava que, essent a la presó de Montblanc, la família cardenalícia va ser advertida que un grup d’Hospitalet de Llobregat venien a buscar el cardenal Vidal i Barraquer per a executar-lo. El bisbe Borràs en aquell moment va dir que es presentaria ell, però el Cardenal va expressar: «Em demanen a mi i em presentaré jo. Tu fes el que puguis per la diòcesi.» I en el moment d’abandonar definitivament el país, Vidal i Barraquer insistí, fins al final, que també s’organitzés la sortida del seu bisbe auxiliar.
Finalment, pel que fa a la comesa de la Comissió Vidal i Barraquer, ambdós preveres van coincidir a destacar la tasca que es va realitzar per a difondre el missatge i el testimoniatge del Cardenal, fet que es va aconseguir amb importants documents consensuats, entre els quals cal destacar els textos de l’arquebisbe Josep Pont i Gol, en què assegurava que «el missatge del retorn serà la pau».
Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, una figura clau en la història de l’Església de Tarragona, va ser definit per Mons. Barbarà com «un bisbe coherent, fidel, un metropolità excel·lent, coneixedor de les diòcesis catalanes, impulsor de la pastoral». Mn. Claver va parlar d’ell com «un bisbe pacificador, sempre amb la mateixa actitud de respecte al poder constituït, però amb la llibertat d’esperit per denunciar els excessos i els tarannàs contraris a l’Església».
Per a cloure l’acte, l’arquebisbe Joan Planellas va dirigir unes paraules recordant que la primera vegada que va ser a la Catedral de Tarragona va ser precisament, com a seminarista de Girona, en la celebració de l’arribada de les despulles del cardenal Vidal i Barraquer. En aquest sentit, va recordar, a partir de diferents documents de l’època, com es va viure aquell moment.
VÍDEOS
