El passat mes de juny l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus va escollir un nou president. Ara, a les portes de la celebració de la Setmana Santa, conversem amb Jaume Piñol de la Mata. Nascut a Reus l’any 1993, és tècnic superior en prevenció de riscos professionals i actualment està cursant el grau de Ciències Polítiques i de l’Administració, a la vegada que treballa a l’Ajuntament de Reus.
Piñol és el secretari de la Confraria de Sant Pere Apòstol de Reus, és membre del Consell de l’UPA de Reus i, durant més de nou anys, ha servit com a ministre extraordinari de l’eucaristia a l’Hospital Sant Joan de Reus. Avui, parlem amb ell per a saber com es viu la Setmana Santa reusenca.
—Què va suposar, per vostè, ser elegit com a president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus?
Crec que en aquesta vida és necessari tenir compromís i determinació per les coses que un estima i també tenir el coratge de liderar un projecte que, com la Setmana Santa reusenca, té una incidència cabdal en la vida de molts creients per a la vivència plena de les celebracions en els dies Sants. La determinació de presentar la candidatura va ser fruit de la consideració i estima que sento per la meva ciutat i per la seva Setmana Santa. Per tot el que representa per a nosaltres, els cristians, i també per l’impacte i transcendència devocional que té en la societat, en el calendari cultural de la ciutat i per la història i els actes de pietat popular que acumulem totes les entitats que formen part de l’Agrupació. Tot el que fem està encaminat a lloar Déu en el seu fill, Jesucrist, torturat, mort i ressuscitat, motiu que ens agermana a totes les entitats de la Setmana Santa reusenca.
—Quins objectius té al capdavant d’aquesta Agrupació?
A Reus tenim l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa més gran de Catalunya. Són setze confraries, germandats, congregacions i arxiconfraries les que conformen la Setmana Santa reusenca i totes, sense excepció, hem de remar en la mateixa direcció. Un dels objectius primordials és, per tant, continuar enfortint, cohesionant i projectant la Setmana Santa reusenca i l’entitat que la representa en la seva totalitat.
Un altre objectiu que tinc, i que és un deure col·lectiu i particular, és preservar i promoure les obres d’art sagrades de les entitats. Som hereus d’un llegat immens i gestionem un patrimoni artístic d’un valor incalculable, unes imatges que donen vida a les nostres confraries. Aquestes talles escultòriques, fruit del talent i devoció de reconeguts artistes, són un testimoni sant i vivent de la nostra rica tradició religiosa i cultural. Cada imatge sagrada ens porta a un viatge espiritual i ens permet contemplar el sacrifici de Crist d’una manera íntima i commovedora. Continuar dignificant-les és a les nostres mans.
També és important treballar, amb tota la Junta que m’acompanya, per comunicar més i millor, tot cercant noves oportunitats per difondre el missatge d’amor, esperança i redempció que representa la Setmana Santa, dins de la nostra ciutat i més enllà dels nostres límits.
—Què destacaria del conjunt de celebracions de la Setmana Santa a Reus?
És complicat destacar un acte concret, el programa general de Quaresma i Setmana Santa d’aquest 2024 té un total de 88 actes. Reus és Setmana Santa pels viacrucis, les conferències quaresmals, les exposicions, les celebracions litúrgiques, per la solemne processó de l’Amargura, del Prendiment, del Silenci, del Sant Enterrament. Reus és Setmana Santa perquè compta amb dos reconeixements per part de la Generalitat de Catalunya: les Tres Gràcies com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional i la Coronació del Senyor com a Patrimoni Festiu de Catalunya. A Reus ens gloriem de tenir a les nostres espatlles una més que centenària tradició de religiositat popular amb conjunts escultòrics de primer nivell, algun de principis del segle XVII, i tot això esdevé clau per entendre l’abast cultural i social, la tradició familiar i la dimensió devocional de la celebració dels dies Sants a la ciutat.
—Quin és l’estat de salut de les confraries reusenques i de la Setmana Santa?
Cada vegada hi ha menys interès al compromís, una mena de fòbia a estar lligat a una entitat o comunitat. Aquest és el principal problema que pot tenir la Setmana Santa, no només a Reus sinó a tot arreu. Avui tot és efímer, hi ha menys atenció a les coses realment importants, una manca de valors cada cop més generalitzada… Poques persones es pregunten què poden fer per ajudar una entitat o, en el nostre cas, una confraria.
Tot i això, crec que a Reus tenim un bon nombre de gent jove amb empenta i ganes de tirar endavant aquesta tradició tan bonica i sentida com és la Setmana Santa. Hi ha confraries de tota mena, amb més o menys gent jove, però en la Junta de l’Agrupació hem sabut combinar bé experiència i joventut i la nostra missió és arribar a altres joves que volen participar i implicar-se en un projecte tan bonic com és la pertinença a una confraria.
En molts dels congressos de confraries sentim que les confraries han d’implicar-se en les parròquies i, certament hauria de ser així. Però jo em pregunto, i les comunitats parroquials? S’involucren en les confraries de les seves parròquies? Crec que el futur passa per trobar relleu generacional en famílies cristianes, fer pedagogia de la Setmana Santa a les escoles cristianes i també en la implicació de les comunitats parroquials amb les seves confraries. Aquí els rectors i consiliaris tenen un paper clau!
—En el nostre context social, com creu que evolucionarà la Setmana Santa en els anys vinents?
Crec que és important tenir en compte que les processons, els viacrucis, els actes no s’organitzen sols, que hi ha molta feina i cada cop menys mans. Totes les entitats treballem amb temps per tenir-ho tot llest i és cabdal tenir un suport institucional i econòmic de les administracions. El futur de la Setmana Santa dependrà, en gran mesura, de si podem o no continuar sostenint les confraries econòmicament. Quan no es poden pagar les restauracions dels passos, la compra de vestuari, la cera de les atxes, les flors per als passos, és quan una confraria té el risc de desaparèixer i no podem arribar a aquest nivell.
Amb això no vull dir que no sigui important tenir capital humà. De persones a les confraries sempre en fan falta, però també cal ser realista: si hi ha menys confrares, els recursos econòmics d’una entitat se’n ressenten i és per això que hem de potenciar la Setmana Santa perquè cada cop més gent s’hi pugui sentir interpel·lada i trobin, en les nostres confraries, un lloc on poder viure la fe participant en les processons, que mostren la millor lliçó de la història de la Redempció. Uns dies sants que ens han d’animar a tots a participar en aquesta exaltació vivent del sentiment cristià.
Entrevista publicada al Full dominical del 3 de març de 2024 (n. 3860)
