La dignitat de la persona humana és quelcom inherent o intrínsec a la persona, independentment de tots els condicionaments i circumstàncies, i per aquesta raó mereix un respecte incondicional.
Reconèixer la dignitat de tota persona humana porta com a conseqüència reconèixer la igualtat de tots els éssers humans en una mateixa societat i d’aquest compromís en neixen els drets humans. La Declaració dels Drets Humans de 1948 contenia trenta drets fonamentals, entre els quals: el dret a la vida, a la llibertat, a la propietat privada, a no ser sotmès a tortura, a la llibertat d’expressió, a la llibertat religiosa, a l’educació, al treball, etc.
Dignitas infinita reflexiona sobre alguns perills en la concepció de la dignitat humana que podrien comportar la supressió d’alguns drets fonamentals per a alguns col·lectius i, al contrari, en nom de la dignitat humana reconèixer nous drets que no tindrien en compte les necessitats comunes a tots els homes i que respondrien més aviat a desitjos subjectius.
Alguns voldrien limitar la dignitat humana només a aquells que tenen capacitat de raonar i per això prefereixen parlar de «dignitat personal». Així doncs, en quedarien exclosos l’infant que encara no ha nascut, l’ancià discapacitat o els discapacitats mentals. Aquesta subtil tergiversació del concepte de dignitat humana imposaria condicionaments a tenir o no dignitat segons les capacitats intel·lectuals. Per tal de preservar la dignitat humana de totes les persones cal afirmar amb rotunditat que aquesta és inherent a cada persona humana només pel fet que pertany a l’espècie humana i que no admet cap condicionament.
Allò que constitueix la dignitat humana ha de fer referència a les dades objectives que emanen de la raó i de les exigències de la mateixa naturalesa humana. Això és necessari per tal d’evitar que les preferències individuals d’algunes persones o els seus desitjos subjectius acabin imposant-se a la societat com drets, també finançats pel conjunt de tota la societat, per tal d’assegurar el seu benestar psicofísic adduint que les preferències subjectives constitueixen la seva dignitat.
També la dignitat humana cal comprendre-la dins el conjunt de drets i deures d’una societat, ja que la dignitat de la persona humana no es pot concebre al marge dels altres. Per aquesta raó no es pot restringir la dignitat humana al sol fet de poder decidir de forma absoluta sobre la pròpia vida i el propi destí, ja que aquesta decisió implica també el respecte a la dignitat dels altres.
Josep M. Gavaldà Ribot, pvre., doctor en teologia moral
Article publicat al Full dominical del 28 de juliol de 2024 (n. 3881)
