L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va participar el dimarts 10 de setembre en l’acte d’inauguració de la restauració del campanar de l’església de Sant Joan de Valls, a la qual també hi han intervingut el rector i president de la comissió ciutadana per a la restauració del campanar de Valls, Antonio Rodríguez; Lurdes Malgrat, directora dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, i Dolors Farré, alcaldessa de Valls. També hi han estat presents els arquitectes i industrials que han portat a terme l’obra, l’ecònom de l’Arquebisbat, Jordi Sardà, i la responsable de la Secretaria tècnica de patrimoni de l’Arquebisbat, Roser Martín.
Per a fer front al cost total de l’obra, que està al voltant d’un milió d’euros, l’Arquebisbat ha assumit un esforç econòmic molt gran, perquè ha hagut de sol·licitar dos crèdits bancaris per valor de 760.000 euros.
Cal recordar que els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Valls s’han compromès a aportar, cadascun d’ells, 200.000 euros. «Esperem que aviat també puguem dir que el Govern de l’Estat intervé en el finançament d’aquesta gran obra. Les converses estan iniciades, hi ha bona predisposició, i confio que puguin arribar a bon port», ha dit Mons. Planellas durant la seva intervenció a l’acte.
L’arquebisbe de Tarragona ha agraït especialment l’aportació de prop de 118.000€ que ha fet la comissió ciutadana per a la restauració del campanar de Valls, que ha lliurat directament a la parròquia.
Després de recordar un text d’Antoni Rovira i Virgili, escrit al Tomb del Balcó. Valls, l’Arquebisbe ha dit: «Potser d’aquest campanar, del qual avui n’inaugurem la restauració, allò més important és allò que no es veu, perquè ens fa mirar cap amunt, ens fa mirar cap al cel, ens fa mirar cap a Déu. Perquè l’art ―sobretot si és cristià― ens eleva el cor, ens transporta fins a allò que no es veu, és a dir, al Transcendent, al misteri que ens ocupa.» Per tant, ha conclòs, «cal conservar i mantenir el llegat artístic, perquè ens fa pensar, i això és el que ens fa humans; d’aquí la rellevància d’aquest acte d’avui».
