Una cinquantena de representants de les quinze entitats socials de l’arxidiòcesi de Tarragona van participar, el dissabte dia 26 d’octubre, en la tercera Trobada diocesana d’entitats socials organitzada per la Delegació diocesana per a la pastoral social.
L’acte, que va tenir lloc al Centre Tarraconense El Seminari, va començar amb la benvinguda per part de M. Montserrat Esporrín, delegada diocesana per a la pastoral social, que va posar de manifest la necessitat de trobar-nos «per intercanviar experiències». Amb aquest objectiu, Esporrín va presentar un tríptic que s’ha editat on es recullen les dades bàsiques de totes les entitats socials que treballen a l’arxidiòcesi de Tarragona, una eina que mostra com la Delegació «camina fent xarxa, aglutinant un ventall de situacions i de realitats molt diferents vers els més desprotegits». El tríptic, que es repartirà a totes les entitats socials i també a les parròquies, ha de servir per «orientar les persones vulnerables que cerquen ajuda».
Finalment, Esporrín va recordar als assistents que «per a les persones en situació de precarietat podem suposar un bri d’esperança i de dignitat» i, fent referència a l’encíclica Dilexit nos, va expressar que «a partir de l’encontre amb l’amor de Crist serem capaços de teixir llaços fraternals, de reconèixer la dignitat de tot ésser humà i de cuidar, junts, la nostra casa comuna».
Presentació del nou Secretariat diocesà de migracions
A continuació, Mn. Clemente Lucena, director del Secretariat diocesà de migracions, va presentar aquest nou organisme que s’ha creat a l’arxidiòcesi de Tarragona. Mn. Clemente va exposar que «tenim moltes persones migrants a casa nostra, persones amb noms i cognoms, amb una història i un patiment, i per tant cal acollir-les i donar-los dignitat». En aquest sentit, va explicar que la tasca del nou Secretariat no és fer una pastoral per a les persones migrants, sinó «fer una pastoral amb les persones migrants, integrant-les tenint sempre en compte les situacions complicades que viuen».
D’altra banda, també va apuntar que les persones migrants «són una solució de fe i d’esperança per a la nostra Església». «El poble de Déu va néixer migrant: Abraham va sortir dels caldeus buscant la terra promesa; Moisès va portar el poble a Israel des d’Egipte, i Jesús mateix va haver de migrar cap a Egipte», va dir. Des d’aquest nou Secretariat, va assenyalar, «es vol visibilitzar les situacions de les persones migrants i fer petites accions en diverses parròquies perquè sentin la necessitat d’acollir en la seva diversitat, fent llaços d’integració cultural per a créixer junts».
Taula rodona «Acollir i acompanyar per créixer»
La jornada va continuar amb una taula rodona, moderada per M. Rosa Magriñà, coordinadora del projecte Aixeca’t de la Fundació Pont i Gol, en què alguns testimonis van parlar sobre l’acollida i l’acompanyament que realitzen des de les seves realitats.
En primer lloc, la Gna. Narcisa Fiol, c.c.v., va oferir un context espiritual de l’acompanyament a partir del passatge de l’aparició de Jesús als deixebles d’Emmaús. En primer lloc, Jesús s’apropa a dues persones que es troben en un moment de decepció, de crisi, i ho fa amb delicadesa, interessant-se pel que els preocupa en aquell moment de fragilitat. «Aquest acompanyament de Jesús els fa el camí més suportable, i també nosaltres hem de crear vincles i espais segurs per saber mirar les persones que acompanyem i que elles també ens puguin mirar a nosaltres», va indicar.
A partir d’aquí, Jesús els pregunta pels seus problemes «i això els captiva i els permet compartir els turments que porten a l’ànima. Jesús pregunta per acollir, per integrar-se en allò que commou els caminants i que puguin expressar el que de debò estan vivint». En el moment en què el Messies fa memòria, «els deixebles comencen a sentir el consol i a entendre el que han viscut. Llavors Jesús comença la catequesi, pren la paraula perquè puguin entendre la seva situació».
Un pas important —va explicar la Gna. Narcisa— és quan els deixebles conviden Jesús a quedar-se amb ells, i quan parteix el pa el reconeixen: «És el moment en què constaten la certesa més profunda que Déu és entre nosaltres, el menjar es converteix en la festa de la proximitat de Déu.» Amb aquesta certesa, Jesús desapareix, «però ells es posen de nou en camí, cap a Jerusalem, per a anunciar l’alegria. Tornen a les seves vides transformats per la presència del Senyor», va assegurar. Així, va convidar a viure l’acompanyament amb la certesa que «l’Esperit és l’amic invisible, el gran acompanyant que ens ajuda a entendre com hem d’actuar en cada moment».
Després d’aquesta intervenció, Carmen Cumplido, treballadora social i directora de la Llar Natalis, va exposar com es fa l’acompanyament en aquesta entitat que vetlla per l’acollida de mares gestants que, per la situació precària en què es troben, pateixen greus dificultats que posen en risc el fet de poder continuar amb el seu embaràs. Aquí, el procés d’acollida s’inicia quan les dones, que són derivades des d’altres organismes a la Llar Natalis amb els corresponents informes, coneixen el centre abans d’ingressar-hi.
Quan ja formen part de la comunitat, conviuen amb altres dones amb situacions similars, i estan ateses ininterrompudament per les germanes Servidores del Senyor i de la Verge de Matarà i també per un grup de voluntariat. «L’acollida és la porta d’entrada al servei que oferim, i valorem cada situació de manera individual i integral, marcant un pla de treball per a cada dona», va explicar Cumplido.
Finalment, Vicenç Veses, director del Secretariat diocesà de l’apostolat del mar – Stella Maris, va presentar la tasca que desenvolupa aquesta organització, que és la xarxa de visitants de vaixells més gran del món i que a Tarragona compta amb una trentena de voluntaris. «Els mariners tenen uns contractes de nou mesos de treball, en què són fora de casa i estan, bàsicament, a bord», va dir.
Des de Stella Maris s’ofereix l’acollida als vaixells, «se’ls visita i se’ls cobreixen petites necessitats que per a ells són el cel». També se’ls dona una acollida espiritual, ja sigui celebrant l’eucaristia a bord o bé amb l’atenció personal del consiliari o senzillament pregant a l’oratori del Centre. I també se’ls acompanya «en situacions d’adversitat, en moments de malalties greus o fins i tot de defuncions».
Arquebisbe Joan: «El treball de les entitats socials és un treball d’Església»
Com a clausura de la trobada, i abans de visitar la petita fira de les entitats socials instal·lada al claustre de Sant Pau, l’arquebisbe Joan Planellas els va adreçar unes paraules, en primer lloc, d’agraïment a la Delegació «per haver anat consolidant la coneixença mútua entre les entitats socials de l’Església diocesana de Tarragona».
D’altra banda, va convidar a «mostrar el treball de les nostres entitats com un treball d’Església, fent una proposta positiva de la fe cristiana». De manera especial, «els professionals cal que rebin una formació perquè puguin ser capaços de transparentar l’Evangeli de Jesús en la realitat concreta en la qual actuen». «Sentint-nos acompanyats pel Mestre i pels germans amb els quals fem camí, anirem descobrint l’Església com la llar de la fraternitat cristiana», va expressar.
Finalment, va donar les gràcies a totes les entitats socials pel seu testimoniatge, i va assegurar que «quan les coses es fan amb el cor, la gent ens entén».
