La Catedral de Tarragona ha acollit, aquest dimecres dia 27 de novembre, la missa exequial per Mn. Miquel Barbarà Anglès. Centenars de persones s’han congregat al temple per acomiadar qui havia estat, entre altres, secretari general adjunt del concili provincial Tarraconense, secretari general i vicari general de l’Arquebisbat i degà-president del Capítol de la Catedral.
La celebració d’exèquies ha estat presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, i han concelebrat l’arquebisbe Mons. Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell; el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Santiago Soro, juntament amb els vicaris episcopals; el degà-president del Capítol de la Catedral, Mn. Joan Miquel de Rivas, els canonges del Capítol, i un gran nombre de preveres, tant de l’arxidiòcesi de Tarragona com de la resta de diòcesis amb seu a Catalunya.
La Schola Cantorum dels Amics de la Catedral ha sostingut els cants de la celebració, alguns dels quals composats per Mn. Barbarà. Entre els nombrosos assistents hi havia familiars, amics, membres de la Cúria, representants d’institucions, entitats i associacions de Tarragona i moltes persones que van conèixer Mn. Miquel Barbarà al llarg de la seva llarga trajectòria i que han volgut acompanyar-lo i encomanar-lo a Déu en la missa funeral.
Arquebisbe Joan: «Mn. Miquel estimava entranyablement l’Església i el nostre país, Catalunya»
Durant l’homilia, l’arquebisbe Joan Planellas ha repassat la tasca que va desenvolupar al servei de l’Església de Tarragona, d’una manera especial des de la cúria diocesana, «mostra de tota una vida entregada a la causa de l’evangeli de Jesucrist». En concret, però, el Sr. Arquebisbe ha destacat el seu paper en el concili provincial Tarraconense de 1995, del qual va ser secretari general adjunt: «Va ser un prevere que en aquells moments, a l’hora de programar la realitat del que seria el concili provincial, va entendre perfectament el paper rellevant que tenia Tarragona en relació amb les altres diòcesis».
Per a Mn. Barbarà —ha dit l’arquebisbe Joan— «el concili Tarraconense no es reduïa a un problema de simple reorganització i coordinació de la pastoral, sinó que calia incidir en la unitat pastoral de les diòcesis amb seu a Catalunya». En aquest sentit, també ha recordat que ell «estimava entranyablement l’Església i el nostre país, Catalunya, i pels seus homes i dones va esmerçar els millors anys de la seva vida».
D’altra banda, també ha explicat que, en aquest context del Concili, «va maldar per reunir tot el poble sant de Déu en l’Esperit Sant, per tal de fer de les nostres Esglésies el santuari de la presència de Déu enmig dels homes i, al mateix temps, que poguessin esdevenir fortes en el testimoniatge de Jesús, enmig dels neguits i esperances de la nostra societat».
«Quan recordem a Mn. Miquel, quan li demanem que pregui, a prop del Pare per nosaltres, quan recordem paraules, expressions o vivències amb ell, quan preguem per ell, l’estimació que anirà lligada a aquesta pregària i a aquest record serà una estimació que porta llavor d’eternitat», ha conclòs l’Arquebisbe, encomanant també Mn. Barbarà a la Mare de Déu del Claustre.
