En un no molt alt turó, a prop de la platja de l’Arrabassada i del camp del Nàstic, davant la ciutat, es venera a santa Maria amb la invocació de la Salut. És una capella humil, petita, però devota.
Encomanada a la parròquia de la Trinitat de la part alta de la ciutat, presidint el caminal que va a la petita ermita hi ha el Sant Crist crucificat que mira a la ciutat. És obra de Joan Sarramià; el que hi havia abans de la guerra era de Joan Llimona.
L’origen de l’ermita era disposar d’un lloc de culte per a la gent humil que començava a tenir casa allí, a la partida de les Terres cavades. La imatge també nova té una mirada de tendresa i de compassió infinita. Mn. Enric Juncosa, de santa memòria, que hem conegut, estimava el lloc i hi feu reposar la bella Creu, beneïda per l’arquebisbe Ramon Torrella, també de santa memòria. Amb els tarragonins devots preguem allí a la Mare de Déu. La pregària de consagració al cor de Maria que allí es resa és molt bella:
Mare de l’esperança i de tot consol per a tots els qui pateixen,
consoleu els afligits per la malaltia, la tristesa i el desconhort.
De la carta de sant Pau als cristians de Roma:
Germans:
No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà; deixeu que actuï el càstig de Déu, tal com diu l’Escriptura: a mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor. Més aviat, si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li beure: serà com si posessis brases sobre el seu cap. No et deixis vèncer pel mal; al contrari, venç el mal amb el bé (Rm 12,14-21)
Meditació
Vèncer el mal amb el bé. Són dies de desolació del cor. Colpits amb consternació cada matí i vespre per les notícies de l’evolució de l’epidèmia que és ja mundial. Només podem romandre confinats a casa i esperar, amb una solidaritat de cor per tots els qui més de prop treballen per erradicar la malaltia contagiosa i confinar-la allà on ja no pot fer mal a les persones.
Una pregària litúrgica oriental, després de fer una llarguíssima intercessió, acaba dient: «La nostra memòria, Senyor, és limitada i la vostra infinita, completeu vós la nostra pregària, ja que vós no us oblideu de ningú». Tinguem presents en la pregària: els sanitaris dels hospitals, esgotats per l’excés de treball, els auxiliars, els qui netegen, els qui proveeixen, els transportistes d’ambulàncies; preguem també pels qui atenen els ancians a les residències.
Tinguem presents també els qui serveixen la societat en risc de la pròpia salut: treballadors de supermercats i de comerços, pagesos, pastissers, transportistes, operaris de telecomunicacions, periodistes, bombers, els cossos policials, els voluntaris. Tinguem també presents els polítics, que tinguin encert en les seves decisions. Preguem per la consellera de sanitat, Alba Vergés i els altres governants; també pels investigadors, abocats a cercar amb urgència un antiviral i una vacuna. Quina llarga llista! Tots ells tenen rostre i família, per ells tota la gratitud, acompanyada de la pregària.
Tots cobreixen el mal i el vencen pel bé, que diu l’Apòstol. El que vivim no és cap guerra (el llenguatge bèl·lic no és legítim ni com a metàfora), sinó que és la lluita de la intel·ligència i de la bondat de les persones, ambdues creades per Déu, per superar i vèncer el mal. La humanitat retroba així la imatge i la semblança de Déu i es revesteix de dignitat.
Maria de cap manera era una dona apocada i passiva, ans al contrari, ella quan convingué anar de pressa a la muntanya de Judà per un servei de caritat (Lc 1,19) hi anà de pressa perquè la caritat no coneix demora. El alma que anda en amor ni cansa ni se cansa, deia Joan de la Creu.
Intenció de pregària
Per tots els qui aquests dies fan tasques de voluntariat a favor dels altres, especialment els joves, que tot el bé que fan sigui inscrit en el llibre de la Vida i reverteixi en la seva alegria. També per tots els qui aquests dies treballen per assegurar les eines de protecció sanitària: empreses, particulars i pels rellevants en l’esport i en altres activitats que han estat generosos amb les seves aportacions al bé comú.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc
Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.
S’afegeix l’antífona mariana:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
