Santa Maria de la Bovera és un santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina, situat damunt un tossal a 590 m d’altitud, a la dreta del riu Corb, al terme de Guimerà (Urgell). La panoràmica d’allí és amplíssima. La contrada on està situada la Bovera era terra de marca, on la Catalunya nova s’afirmava, terra de castells i de monestirs, confiats tots al Cister.
La menuda imatge és gòtica i original. Durant la guerra un noi del poble, decidit i valent, se l’amagà a la faixa. Després de la guerra, quan tothom la donava per perduda, aparegué amb la venerable imatge. El goig fou indicible. Els ancians que encara ho recorden s’estremeixen d’emoció quan ho expliquen. La Mare de Déu de la Bovera porta el record de l’humil i sant rector de Guimerà, Mn. Francesc Camí, que s’omplia de joia quan pujava a l’ermita i cantava el salm: Laudate omnes populi. Amb raó el Patronat de l’Ermita edità les seves Floretes 1983. Quina llàstima que no hàgim començat el procés de beatificació! Us recomano que us hi encomaneu.
Quan els temps portaven calamitats els antics habitants de la vall del Corb pujaven al santuari a implorar la protecció de la Mare de Déu. Pugem-hi també nosaltres espiritualment i devots cantem a la Reina del cel, plena de joia per la resurrecció del seu Fill i Senyor nostre.
Del llibre de l’Apocalipsi:
Vine i et mostraré la núvia, l’esposa de l’Anyell.
Em va transportar en esperit dalt d’una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, venint de Déu i envoltada de la seva glòria. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi cristal·lí. (Ap 21,9-11)
Meditació
L’Església amb Maria mira sempre més enllà i contempla en ella l’Església ja glorificada, el Regne consumat i la plenitud de la caritat, que és el cel. Les belles paraules de l’Apocalipsi es refereixen tant a Maria com a l’Església.
En la calamitat que vivim, que ben aviat passarà, amb Maria som convidats a mirar més enllà del que passem. Els dies costen de passar, lents, amb el malson quotidià del coronavirus, el present és esquerp i difícil. Les tenebres no triomfaran: la malaltia serà superada, les pregàries que hem fet no seran inútils, la vida florirà de nou i haurem après a estimar-nos més.
Si puges a la Bovera se t’eixampla la mirada miris per on miris; amb la fe i amb l’ajuda de Maria no ens hem d’encerclar ni tancar en el present. Ens en sortirem. Això sí, junts! L’esperança no és simplement optimisme, sinó la certesa que els esdeveniments tenen sentit, més enllà del resultat final. Maria, en la setmana radiant de Pasqua, anima a l’esperança.
Intenció de pregària
Pels mossens malalts del nostre presbiteri: que nostre Senyor els ajudi i Maria que han estimat tant en la vida sigui al seu costat.
Fem ara un silenci, habitat per la pregària interior i diguem el Pare nostre, l’Ave Maria i el Glòria. S’afegeix la pregària del papa Francesc.
Pregària a la Mare de Déu del papa Francesc
Oh Maria, vós resplendiu sempre en el nostre camí
com a signe de salvació i d’esperança.
Nosaltres ens confiem a vós, Salut dels malalts,
que prop de la creu vau ser associada al dolor de Jesús,
mantenint ferma la vostra fe.
Vós, Salvació de tots els pobles, sabeu de què tenim necessitat
i estem segurs que proveireu,
perquè, com a Canà de Galilea,
pugui retornar l’alegria i la festa després d’aquest moment de prova.
Ajudeu-nos, Mare de l’Amor diví,
a conformar-nos a la voluntat del Pare
i a fer el que ens dirà Jesús,
que ha pres sobre seu els nostres sofriments
i ha carregat els nostres dolors
per conduir-nos, a través de la Creu,
a l’alegria de la Resurrecció.
S’afegeix l’antífona mariana:
Sota el vostre mantell ens emparem, Santa Mare de Déu; escolteu les nostres pregàries en tota necessitat i aparteu-nos sempre dels perills, Verge, gloriosa i beneïda.
