Prioral de Sant Pere de Reus, 25 de maig de 2025
Molt estimat poble sant de Déu. Molt estimat cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. Us vull agrair de cor i especialment la vostra participació avui en aquesta eucaristia. Estimat Mn. Joaquim Fortuny, prior d’aquesta Parròquia de Sant Pere Apòstol de Reus. Estimat Mn. Emmanuel Kalinijabo, rector de la Parròquia de Sant Jaume de Riudoms. Estimat Dr. Armand Puig, impulsor de la Positio presentada a Roma sobre Antoni Gaudí. Estimat Mn. Santi Soro, vicari general. Molt estimats preveres i diaques, laics i laiques, consagrats i consagrades, especialment de la ciutat de Reus, i també els laics i laiques que heu vingut de Riudoms.
Benvolguda Sra. Maria del Mar Cugat, secretària general i cancellera de l’Arquebisbat de Tarragona; Sra. Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona i primera tinent d’alcaldessa de Reus; Sr. Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; Sra. Rosana Camps, directora dels Serveis Territorials del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica; Sr. Alberto Bondesio, diputat al Parlament de Catalunya; Sra. Maria Elisa Vedrina, diputada al Congrés dels Diputats; Sra. Teresa Pallarès, senadora a Madrid; Sr. Josep Baiges, segon tinent d’alcaldessa de Reus; Sra. Pilar López, Sr. Manuel Muñoz, Sra. Sílvia Virgili, Sr. José Ruiz, Sr. Daniel Rubio, regidors de l’Ajuntament de Reus; Sr. Ricard Gili, alcalde de Riudoms; Sr. Arnau Carbonell, segon tinent d’alcalde de Riudoms; Sr. David Marcos, regidor de Castellvell del Camp; Sr. Òscar Mendoza i Sra. Cristina Calaf, president i vicepresidenta de l’Associació de Veïns Mas Iglesias de Reus.
Ens apleguem avui en aquesta celebració aquí a la prioral de Sant Pere de Reus per donar gràcies a Déu per un fet que ens ha omplert d’alegria: la declaració com a Venerable Servent de Déu del nostre estimat Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte de vocació i home de Déu en profunditat, que fou batejat al baptisteri d’aquest mateix temple el dia 26 de juny de 1852, és a dir, l’endemà de néixer. És un pas més en el seu camí cap als altars, que celebrem amb expectació, però també amb la joia de saber que la seva vida i obra són testimoni viu de l’Evangeli. Aquest reconeixement per part de l’Església més enllà d’exalçar la seva genialitat com a arquitecte, el que destaca és la profunditat de la seva fe i la seva vida virtuosa i és un pas més en el procés de beatificació i canonització que es va iniciar ja fa temps. És un moment històric per a la nostra comunitat que veu com un dels seus fills més il·lustres és proposat com a model de vida cristiana.
Les lectures d’aquest VI Diumenge de Pasqua, de camí cap a la Pentecosta i tot contemplant l’esclat definitiu de la primavera, que Gaudí va plasmar exuberantment en les seves obres, ens ofereixen una llum especial per comprendre el fons d’aquesta celebració agraïda que fem avui. Al llibre dels Fets dels Apòstols hem escoltat com la primitiva comunitat cristiana afronta una controvèrsia sobre les pràctiques que han de seguir els nous creients i la participació dels no circumcidats. Els Apòstols, guiats per l’Esperit Sant, decideixen no imposar càrregues innecessàries, sinó centrar-se en l’essencial de la fe. Aquesta actitud de discerniment i obertura és un exemple de com l’Església, des dels seus inicis, ha buscat adaptar-se a les noves realitats sense perdre mai l’essència de l’Evangeli. Antoni Gaudí, en la seva obra, va saber integrar la tradició i la innovació. La seva arquitectura, profundament arrelada en la fe cristiana, parla un llenguatge universal que arriba al cor dels creients i dels no-creients. Com els Apòstols, Gaudí va saber discernir el que era essencial i ho va expressar amb les seves obres, amb les pedres, amb la llum i amb els espais. Era un llenguatge nou, però un llenguatge fidel a l’Evangeli. Semblava talment com si en el seu cap hi ressonés el salm que hem cantat: «Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora. Que Déu ens beneeixi i el venerin d’un cap a l’altre de la terra.» Aquest cant de lloança universal reflecteix l’esperit de Gaudí, que amb la seva obra volia elevar l’ànima humana cap a Déu. La seva arquitectura no és només bellesa estètica, sinó una pregària feta pedra; una invitació a la contemplació i a la lloança del Creador. Home de Déu i home de la creació, amb un profund coneixement del misteri cristià i de la litúrgia —sense haver estudiat mai teologia, però profundament impregnat per la vivència del misteri— i, al mateix temps, enamorat del Camp de Tarragona. El color avellana volteja tot el temple. A més —afirma el Dr. Armand Puig en el seu darrer llibre sobre Gaudí—, per a ell, veure el mar Mediterrani «constitueix una necessitat» i per això «molts diumenges se’n va a l’escullera del port de Barcelona». Afirma que el mar és l’única cosa que li sintetitza les tres dimensions de l’espai, ja que a la superfície s’hi reflecteix el cel i «a través d’ella veu el fons i el moviment». El seu ideal, diu, seria veure tot això a la platja del Miracle de Tarragona, la platja més lluminosa del món —afirma—, on la llum i els colors tenen uns altres matisos, però s’ha de conformar veient-ho des de l’escullera del port barceloní (Antoni Gaudí. Vida i obra, Barcelona: Pòrtic 2024, 29).
Anant al llibre de l’Apocalipsi que hem escoltat a la segona lectura, Joan ens ha descrit la visió de la nova Jerusalem, una ciutat que descendeix del cel, plena de la glòria de Déu. Aquesta ciutat no necessita temple, perquè Déu mateix és el seu temple. Però aquesta imatge ens recorda la Sagrada Família, obra mestra de Gaudí, concebuda com una catequesi en pedra, una ciutat santa que acull tots els pobles i cultures, una exposició tridimensional de la natura que clama la Trinitat sencera i convida a viure la nostra fe amb profunditat i bellesa. La seva vida era una pregària constant, una recerca de la voluntat de Déu en cada detall de la seva obra.
Germanes i germans, la declaració de Gaudí com a Venerable ens convida a reflexionar sobre la santedat en la vida quotidiana. No cal fer grans gestes per a ser sants; cal viure amb amor i fidelitat la nostra vocació, sigui quina sigui. Gaudí va ser fidel a la seva vocació d’arquitecte, i a través d’ella va servir Déu i la humanitat.
Avui, en aquesta celebració, donem gràcies a Déu per la vida i l’obra d’Antoni Gaudí. Demanem que el seu exemple ens inspiri a viure la nostra fe amb creativitat, profunditat i compromís. Que la seva intercessió ens ajudi a construir, amb les nostres vides, una Església i una societat més belles, més justes i més plenes de Déu.
Avui els reusencs, i tota l’arxidiòcesi de Tarragona, s’uneixen a l’Església universal per reconèixer no sols un geni de l’arquitectura, sinó un home que va saber integrar la fe, l’art i la vida en una sola cosa. El seu llegat no és sols material, sinó espiritual. Gaudí no sols va construir pedres, va construir esperança. Ell va ser «pelegrí d’esperança», com indica el lema de l’any Jubilar. No sols va projectar edificis, va projectar una visió transcendent del món com si busqués aquell tresor amagat… aquell tresor que és on tens el cor. En la seva senzillesa, en la seva vida austera, en la seva dedicació constant, en la seva mirada contemplativa sobre la natura i sobre l’ésser humà, hi descobrim un home profundament religiós. I volia que els altres fessin la mateixa experiència del Transcendent. No era només un creient; era un contemplatiu actiu, un artista de l’Esperit que volia comunicar amb el que sabia fer allò que portava al fons del cor.
La història del procés de beatificació d’Antoni Gaudí va arrencar a Riudoms el Divendres Sant de fa trenta-tres anys. El 17 d’abril de 1992, a les portes dels Jocs Olímpics, Mn. Ignasi Segarra va fer el sermó de les set paraules en aquest municipi del Baix Camp. El va il·lustrar amb frases de l’arquitecte que encapçalaven cada capítol d’una biografia que s’acabava de publicar. I d’aquella funció de l’Agonia de Riudoms en va sortir la gènesi. Mn. Ignasi Segarra, juntament amb el biògraf de Gaudí Josep Maria Tarragona, van començar a idear l’inici del procés. I la via va ser una associació civil en favor de la beatificació, que es va constituir a la Generalitat de Catalunya el 10 de juny d’aquell mateix any i que tenia l’arquitecte José Manuel Almuzara com a president. Segons Almuzara: «Gaudí et volia dir sempre alguna cosa com a home i com a cristià, i hem treballat sempre per descobrir allò essencial que ens està comunicant.» Després d’un llarg temps d’aquesta primera iniciativa, el bon amic cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona —que tenim el goig que avui participi en aquesta celebració—, va constituir, l’any 2023, l’Associació canònica per a la beatificació, que va prendre el relleu a l’anterior. La nova associació, pel fet de ser canònica, va accelerar el procés i va enviar el mateix 2023 al Dicasteri per a la Causa dels Sants la Positio sobre la causa de la beatificació de Gaudí. Un treball elaborat durant bastants anys, treballat intensament —entre diversos estudiosos, teòlegs i experts—, pel P. Josep M. Blanquet, de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família, que documentà la fama de santedat de Gaudí; el Dr. Gaspar Mora, professor emèrit de Teologia Moral a la Facultat de Teologia de Catalunya, que estudià les virtuts de l’arquitecte, i el Dr. Armand Puig, capellà diocesà de Tarragona, fill de la Selva del Camp i bon amic, biblista i autor de la biografia de Gaudí, que d’alguna manera dirigí l’estudi o l’anomenada Positio super virtutibus, que conté més de 2.000 pàgines. És una Positio molt curosa i ben feta que el passat dia 14 d’abril —una setmana abans de la seva mort— va ser acceptada pel papa Francesc. El Papa, amb la proclamació de les seves virtuts heroiques, feia avinent que l’Església reconeix que aquella vida discreta i aparentment oculta, amagada darrere del geni, és testimoni de santedat. Aquesta declaració ens ve a dir que Gaudí va practicar la vida cristiana d’una manera profunda i això pot ser exemplar per a tothom. Per aquest motiu se’l declara Venerable.
Germanes i germans, benvolgudes autoritats, representants culturals i de la societat reusenca, de Riudoms i de tot el Camp de Tarragona, aquesta celebració és també una invitació a valorar el que tenim entre mans. El testimoniatge de Gaudí ens recorda que la fe pot inspirar la cultura, que la bellesa pot conduir a Déu, que l’ofici ben fet és una forma d’evangelització. En un temps que a vegades sembla allunyar-se del sentit últim de les coses, Gaudí ens convida a redescobrir la dimensió espiritual de l’art, del treball, de la ciutat, de la vida. En ell hi tenim l’exemple més sublim de l’autèntic diàleg entre la fe i la cultura.
I aquí, a Reus, a Riudoms i a tot el Camp de Tarragona, tenim la responsabilitat i el do de preservar i de projectar el seu llegat. No com una peça de museu, sinó com una llavor viva. I ens cal també, des de l’Església, pregar perquè la seva figura continuï tocant els cors, sobretot dels joves, perquè entenguin que l’art i la bellesa poden ser camí cap a Déu, i que la santedat no és reservada a uns pocs, sinó crida universal. Gaudí, arquitecte de Déu, és per a nosaltres exemple de com es pot ser cristià en la vida pública, coherent amb els mateixos valors, fidel a l’Evangeli i compromès amb la societat. La nostra acció de gràcies a Déu és aquesta Eucaristia i la fem per aquest fill que ha deixat empremta, però també és responsabilitat nostra continuar obrint camins on la fe i la cultura puguin dialogar i florir plegades.
Que la proclamació de Gaudí com a Venerable ens empenyi a viure amb més profunditat la nostra vocació, sigui quina sigui. Que ens ajudi a redescobrir el valor espiritual de l’art i de la bellesa, a ser testimonis de l’Evangeli enmig del món.
I que ell, des del cel, continuï ajudant-nos a construir, no sols temples de pedra, sinó una societat més fraternal, més justa i més oberta a la transcendència. I que tot el poble sant de Déu, per la seva experiència secular d’humanitat, esdevingui les pedres vives d’aquest nou temple espiritual que volem, però que també anhelem i esperem en la seva plenitud. Amén.
