Molt estimat poble sant de Déu. Molt estimat rector, Mn. Emmanuel. Benvolgut Mn. Joan Miquel, en representació de les parròquies de l’UPA de Reus. Benvolgut diaca. Membres del Consell Parroquial i comunitat parroquial de Sant Jaume de Riudoms. Benvolgut Sr. Alcalde i regidors de l’Ajuntament. Benvolgut Diputat al Congrés de Madrid. Benvolguts tots.
L’Església universal celebra avui la solemnitat de la Santíssima Trinitat. Penso que és una bonica escaiença donar gràcies pel camí que Antoni Gaudí està fent cap als altars i fer-ho en aquesta solemnitat, no endebades l’insigne arquitecte i encara més gran home de fe, va plasmar en moltes de les seves obres el profund misteri de la Trinitat. El temple de la Sagrada Família, sobretot, però també la colònia Güell i altres creacions seves, tenen en el Déu u i tri l’explicació de les seves figures, les lluminositats i el seu sentit més pregon. La declaració del nostre conciutadà Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte de vocació i home de Déu en profunditat, com a venerable servent de Déu ens ha alegrat i emocionat. És un pas més en el seu camí cap als altars, que celebrem amb expectació, però també amb la joia de saber que la seva vida i obra són testimoni viu de l’Evangeli, és a dir, ens és un exemple. Aquest reconeixement per part de l’Església, més enllà d’exalçar la seva genialitat com a arquitecte, destaca la profunditat de la seva fe i la seva vida virtuosa i és, com deia, un pas més en el procés de beatificació i canonització que es va iniciar ja fa temps. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, en la celebració que vam fer dimarts passat al temple de la Sagrada Família, va dir que està molt convençut que la beatificació d’Antoni Gaudí està més a prop que lluny, i que ja s’està investigant un possible miracle succeït gràcies a la seva intercessió. És un moment històric per a la nostra comunitat, com ho és per a moltes altres comunitats i llocs on serven amb entusiasme la memòria de l’arquitecte de Déu i model de vida cristiana.
Les lectures d’aquesta solemnitat de la Santíssima Trinitat ens ofereixen una llum especial per a comprendre el fons d’aquesta celebració agraïda que fem avui. Al llibre del Proverbis hem escoltat un elogi de la Saviesa, referida a Déu, i l’explicació que ja era present abans de l’existència del món; i ha fet aquella bonica i poètica descripció de l’essència de la Creació de la natura. És la natura que Gaudí plasma amb els seus colors, les seves dimensions i les seves línies ascendents. L’arquitecte de Déu, podria ser ben bé l’arquitecte de la Creació: les seves línies sempre miren cap al cel.
Per altra banda, la lectura de la carta als Romans ens dona una raó de tot plegat: la presència de l’Esperit Sant que es vessa sobre els cors. Antoni Gaudí, en la seva obra, va saber integrar la tradició i la innovació impregnant-se de la presència de l’Esperit —que també és un tema recurrent de la seva obra. La seva arquitectura, profundament arrelada en la fe cristiana, parla un llenguatge universal que arriba al cor dels creients i dels no-creients. Gaudí va saber discernir el que era essencial i ho va expressar amb les seves obres, amb les pedres, amb la llum i amb els espais. A través d’un llenguatge nou, artístic i creatiu, cert, però un llenguatge fidel a l’Evangeli. Semblava talment com si en el seu cap hi ressonés el salm que hem cantat: «Que n’és de gloriós el vostre nom per tota la terra!» Aquest cant de lloança universal reflecteix l’esperit de Gaudí, que amb la seva obra volia elevar l’ànima humana cap a Déu. La seva arquitectura no és només bellesa estètica, sinó una pregària feta pedra; una invitació a la contemplació i a la lloança del Creador. Home de Déu i home de la creació, com he dit, amb un profund coneixement del misteri cristià i de la litúrgia —sense haver estudiat mai teologia, però profundament impregnat per la vivència del misteri— i, al mateix temps, enamorat del Camp de Tarragona. El color avellana volteja tot el temple. Les estades a la propietat familiar del mas de la Calderera, aquí a Riudoms, esdevingueren una de les fonts més evidents del seu imaginari. A més,
—afirma el Dr. Armand Puig en el seu darrer llibre sobre Gaudí—, per a ell, veure el mar Mediterrani «constitueix una necessitat» i per això «molts diumenges se’n va a l’escullera del port de Barcelona». Afirma que el mar és l’única cosa que li sintetitza les tres dimensions de l’espai, ja que a la superfície s’hi reflecteix el cel i «a través d’ella veu el fons i el moviment». El seu ideal, diu, seria veure tot això a la platja del Miracle de Tarragona, la platja més lluminosa del món —afirma—, on la llum i els colors tenen uns altres matisos, però s’ha de conformar veient-ho des de l’escullera del port barceloní (Antoni Gaudí. Vida i obra, Barcelona: Pòrtic 2024, 29).
Totes les imatges i semblances que pugui dir ara jo recorden la Sagrada Família, obra mestra de Gaudí, concebuda com una catequesi en pedra, una ciutat santa que acull tots els pobles i cultures. Una exposició tridimensional de la Natura que clama la Trinitat sencera i convida a viure la nostra fe amb profunditat i bellesa. La seva vida era una pregària constant, una recerca de la voluntat de Déu en cada detall de la seva obra.
Germanes i germans, la declaració de Gaudí com a venerable ens convida a nosaltres, en el segle XXI a reflexionar sobre la santedat en la vida quotidiana. No cal fer grans gestes per a ser sants; cal viure amb amor i fidelitat la nostra vocació, sigui quina sigui. Gaudí va ser fidel a la seva vocació d’arquitecte, i a través d’ella va servir Déu i la humanitat. Demanem que el seu exemple ens inspiri a viure la nostra fe amb creativitat, profunditat i compromís. Que la seva intercessió ens ajudi a construir, amb les nostres vides, una Església i una societat més belles, més justes i més plenes de Déu.
El seu llegat no és sols material, sinó espiritual. Gaudí no sols va construir pedres, va construir també esperança. Ell va ser «pelegrí d’esperança», com indica el lema de l’any jubilar. No sols va projectar edificis, va projectar una visió transcendental en la seva senzillesa, en la seva vida austera, en la seva dedicació constant, en la seva mirada contemplativa sobre la natura i sobre l’ésser humà. I volia que els altres fessin la mateixa experiència de transcendència. No era només un creient; era un contemplatiu actiu, un artista de l’Esperit que volia comunicar allò que portava al fons del cor.
La història del procés de beatificació d’Antoni Gaudí va arrencar precisament aquí a Riudoms el divendres sant de fa trenta-tres anys. El 17 d’abril de 1992, a les portes dels Jocs Olímpics, Mn. Ignasi Segarra va fer el sermó de les set paraules i el va il·lustrar amb frases de l’arquitecte que encapçalaven cada capítol d’una biografia que s’acabava de publicar. I d’aquella funció de l’Agonia en va sortir la gènesi. Mn. Ignasi Segarra, juntament amb el biògraf de Gaudí Josep Maria Tarragona, van començar a idear l’inici del procés. I la via va ser una associació civil en favor de la beatificació, que es va constituir a la Generalitat de Catalunya el 10 de juny d’aquell mateix any i que tenia l’arquitecte José Manuel Almuzara com a President. Segons Almuzara, «Gaudí et volia dir sempre alguna cosa com a home i com a cristià, i hem treballat sempre per descobrir allò essencial que ens està comunicant». Després d’un llarg temps d’aquesta primera iniciativa, l’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, va constituir l’any 2023 l’Associació canònica per a la beatificació, que va prendre el relleu a l’anterior. La nova associació, pel fet de ser canònica, va accelerar el procés i va enviar la Positio sobre la causa de la beatificació de Gaudí al Dicasteri per a les causes dels sants el mateix 2023. Un treball elaborat durant bastants anys, treballat intensament —entre diversos estudiosos, teòlegs i experts— pel P. Josep M. Blanquet, de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família, que documentà la fama de santedat de Gaudí; el Dr. Gaspar Mora, professor emèrit de teologia moral a la Facultat de Teologia de Catalunya, que estudià les virtuts de l’arquitecte, i el Dr. Armand Puig, capellà diocesà de Tarragona, fill de la Selva del Camp, biblista i autor de la biografia de Gaudí, que d’alguna manera dirigí l’estudi, o l’anomenada Positio super virtutibus, que conté més de 2.000 pàgines. És una Positio molt curosa i ben feta que el passat dia 14 d’abril —una setmana abans de la seva mort— va ser acceptada pel papa Francesc. El Papa, en proclamar les seves virtuts heroiques, feia avinent que l’Església reconeix que aquella vida discreta i aparentment oculta, amagada darrere del geni, és testimoni de santedat. Aquesta declaració ens ve a dir que Gaudí va practicar la vida cristiana d’una manera profunda, i això pot ser exemplar per a tothom. Per aquest motiu se’l declara Venerable.
Germanes i germans, el testimoni de Gaudí ens recorda que la fe pot inspirar la cultura, que la bellesa pot conduir a Déu, que l’ofici ben fet és una forma d’evangelització. En un temps que sembla allunyar-se del sentit últim de les coses, Gaudí ens convida a redescobrir la dimensió espiritual de l’art, del treball, de la ciutat, de la vida. En ell tenim un exemple de l’autèntic diàleg entre la fe i la cultura.
Que la proclamació de Gaudí com a venerable ens empenyi a viure amb més profunditat la nostra vocació, sigui quina sigui. Que ens ajudi a redescobrir el valor espiritual de l’art i la bellesa, a ser testimonis de l’Evangeli enmig del món.
I que ell, des del cel, continuï ajudant-nos a construir una societat més fraternal, més justa i més oberta a la transcendència. I que tot el poble sant de Déu, per la seva experiència secular d’humanitat, esdevingui les pedres vives d’aquest nou temple espiritual que volem, però que també anhelem i esperem en la seva plenitud. Amén.
Descarregar documenthttps://hemeroteca.arqtgn.cat/bitstream/123456789/14006/1/2025-06-15-Misa%20accio%20gracies%20Gauidi_Riudoms.pdf
