Catedral de Tarragona,16 octubre 2022
Vespres. Lectura: Jn 1,35-46
Molt estimat Poble sant de Déu. Molt estimades i estimats responsables i agents de pastorals de l’Església de Tarragona. És un goig trobar-me, trobar-nos, aquesta tarda aquí a la catedral, en el que és l’enviament d’inici de curs; l’enviament pastoral, que vol dir l’enviament missioner de l’Església que peregrina a Tarragona de tots els agents pastorals de les diverses parròquies i comunitats, així com de les mateixes delegacions diocesanes. Sou aquí, i de forma majoritària, el laïcat, laics i laiques que us impliqueu cada cop més en la coresponsabilitat en l’Església; perquè us sentiu ben vostra la crida a treballar-hi, des de dins. A les parròquies, als moviments, a l’acció social, a l’ensenyament… A totes i a tots us saludo i us ho agraeixo. També us trobeu avui aquí preveres, diaques, consagrats i consagrades, catequistes, col·laboradores i col·laboradors de la caritat, de l’administració dels béns i també qui esteu als Consells parroquials: tots som deixebles missioners.
Fa dos anys, en plena pandèmia i en aquest mateix moment de l’enviament, vaig dir-vos, fent referència a l’exhortació pastoral L’Esperit fa Jove l’Església que els laics i laiques no us heu de pensar que la vostra tasca és la de ser simples col·laboradors dels mossens, sinó que el que ens convé és crear veritables «equips pastorals». I que vosaltres, laics i laiques, heu d’esdevenir membres actius d’aquests equips pastorals. I em preguntava: «Ens ho creiem això?». I penso que, dos anys després, ha arribat el moment de respondre. I respondre des de diverses realitats. En primer lloc la realitat del Sínode. En segon lloc, la realitat de la nostra pròpia proposta de prioritats pastorals sorgides del treball intern, sobretot del Consell Pastoral Diocesà. I, en tercer lloc, des de la realitat que constata la proposta d’organització futura, és a dir allò que hem anomenat Unitats Pastorals, i que precisament ahir, van ser novament treballades des del Consell Pastoral Diocesà.
Permeteu que ho desgrani. El treball sinodal, la primera realitat, està a la base del camí que hem fet el darrer any i que hem de continuar tenint present en tot el que fem i no tan sols perquè ara hem començat la fase continental i d’una forma o altra se’ns demanarà la nostra aportació o, simplement, la nostra pròpia sintonia. Precisament, aquest mateix matí, el papa Francesc, després de la pregària de l’Àngelus, i per tal de disposar d’un temps de discerniment més extens, ha anunciat que l’Assemblea Sinodal es realitzi en dues grans sessions: La primera, del 4 al 29 d’octubre de 2023, i la segona a l’octubre de 2024. Ha afirmat també que confiava «que aquesta decisió ―d’allargar el Sínode sobre la sinodalitat un any més― pugui afavorir la comprensió de la sinodalitat com a dimensió constitutiva de l’Església, i ajudar a tots a viure-la en un camí de germans i germanes que testimonien l’alegria de l’Evangeli». Pel que fa a la nostra Església diocesana, hem participat del sínode, hem aportat al sínode i ens hem deixat il·luminar pel sínode. I hem de continuar en aquest esperit i sintonia. Deixeu-m’ho dir d’una altra manera: El Sínode no ens ha estat aliè perquè ―a més de la participació directa en la fase diocesana tinguda el curs passat― és a la base de les nostres prioritats Pastorals d’aquest curs que acabem d’iniciar. Ja les sabeu bé, les heu rebudes i s’han distribuït abastament. [A més, les teniu a l’entrada de la Catedral per si en voleu més exemplars]. D’altra banda, com us deia, convindrà anar treballant l’organització de la vida cristiana en el territori, tot implementant, després de les degudes consultes, les anomenades Unitats Pastorals, amb un seguit d’orientacions pràctiques per tal que aquestes no es quedin merament en un paper, sinó que tinguin una incidència concreta en la realitat de l’Arxidiòcesi. Demanem, per aquest propòsit, la intercessió de sant Pau i de santa Tecla, i dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, per tal que, com ells, tinguem el coratge de seguir endavant en la vivència de la fe tot i les dificultats de l’hora present.
Tornem a les Prioritats Pastorals. Convé que ens quedin ben presents en el treball que ara sou cridats a dur endavant, cadascú al seu àmbit d’actuació i tots plegats fent pinya diocesana i amb esperit sinodal. No endebades qui us envia, qui ens envia, és el mateix Crist per mitjà de la mediació eclesial, és a dir, per mitjà de la Diòcesi, que no és altra que la mateixa Església que ha confiat en vosaltres. Recordeu els cinc àmbits? El del creixement i vivència de la fe, perquè les persones, les famílies, el laïcat, les comunitats o els grups que han escoltat a Jesús dient «Vine i ho veuràs!», cultivin un veritable creixement de la fe des del coneixement i la formació. L’àmbit la fraternitat, que ens ha d’ensenyar a saber acollir sempre a qui apareix per les nostres comunitats, les nostres parròquies. Que puguin veure realment on habita Jesús («Rabí on habites?»). I no només acollir, sinó esdevenir amb ells comunitat fraterna. I aquest acolliment es torna especialitzat en l’àmbit d’acollir i atendre les pobreses i les persones més vulnerables. Quan de contents estem quan percebem la resposta a les paraules de Jesús: «Veniu i ho veureu!» en la celebració comunitària, és a dir, en la vivència de la fe en l’àmbit celebratiu. I, tot plegat, irradia en l’àmbit de l’evangelització del nostre arquebisbat, bressol de la Missió que ens és comuna per raó del baptisme.
Per tirar endavant tot plegat, hi ha una triple dimensió del treball: Un treball més estrictament personal, un treball comunitari en el marc de les parròquies i de les unitats pastorals, i un treball diocesà que ens us arribarà a traves de totes les delegacions, secretariats, del mateix INSAF, de les estructures que teniu vosaltres a la vostra disposició. Es a dir, les heu de fer servir totes aquestes estructures. Perquè han estat pensades i creades per al vostre servei com a agents de pastoral que sou cadascú en el seu àmbit.
De tot i amb tot el que us he dit, albirem el futur des de la perspectiva d’una nova implantació territorial, que anomenem Unitats Pastorals que s’aniran implementant progressivament ad experimentum (experimentalment) a mesura que anem enllestint els treballs previs del llistat de parròquies i de les orientacions per al bon funcionament i que acompanyen aquestes Unitats Pastorals. Però aquesta decisió no la tirarem endavant fins que hagi estat plenament debatuda i tractada pels diversos Consells, sobretot el Presbiteral i el Pastoral.
L’Església diocesana de Tarragona, en el marc de tot el procés sinodal, s’ha plantejat com una de les seves necessitats pastorals una renovació personal i comunitària, que possibiliti una transformació missionera de les nostres parròquies i comunitats. Som conscients de la necessitat d’una renovació pastoral que ha d’incloure la conversió dels evangelitzadors, l’adopció de noves formes d’evangelització, amb una renovació de les mateixes estructures pastorals i sempre a redós de la «caritat pastoral» que ha de presidir totes les nostres accions. Amb aquesta renovació no pretenem anular les parròquies, que continuen esdevenint indispensables, sinó integrar-les en altres estructures que ens facilitin afrontar els reptes que ens presenta el moment actual. Per tant, convé contemplar les Unitats Pastorals (UPAs) en clau de conversió pastoral: no són merament la resposta a la manca de preveres, sinó una veritable crida a la comunió i a la missió en la nostra Església de Tarragona. Per aquest motiu, són quatre els eixos que configuren les Unitats Pastorals:
1) La comunió: Les Unitats Pastorals s’han de centrar en l’escolta de la Paraula de Déu, en la celebració de l’Eucaristia i dels altres sagraments, així com en l’amor fratern, tot fomentant una acció pastoral de conjunt i d’obertura a les diverses realitats eclesials i extra eclesials.
2) El segon eix és la missió: Les Unitats Pastorals han de portar el testimoniatge de l’Evangeli de Jesucrist en l’ambient social en el que es troben, per tal de transformar-lo.
3) El tercer eix és la fraternitat: Les Unitats Pastorals han de propiciar el treball fratern entre els preveres i diaques, els consagrats i consagrades i els laics i laiques, en un clima d’acolliment mutu i de confiança, en l’exercici de la gratuïtat i en la pobresa evangèlica.
4) I el quart eix és al voltant de les vocacions: Les Unitats Pastorals s’han de preocupar per suscitar la varietat de vocacions en les comunitats cristianes, que no són altres que les vocacions al ministeri ordenat, a la vida consagrada, a la vida familiar i al laïcat compromès.
Per acabar m’agradaria retornar al passatge de l’evangeli que hem escoltat en aquesta pregària de vespres. L’experiència de la trobada amb Jesús i els altres deixebles, va ser tan significativa per l’autor del quart evangeli, que fins i tot ens assenyala l’hora de la trobada: «Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda». Aquesta experiència tan significativa d’aquell dia va marcar la seva vida. Tan de bo que, amb els nostres gestos i l’acceptació de la Missió encomanada com a agents pastorals en les nostres parròquies i comunitats, fem significativa en el nostre avui aquesta mateixa trobada amb Jesús, però en el marc de l’Església concreta que ens envia. Aleshores, a les nostres pròpies parròquies i comunitats, a la nostra Arxidiòcesi, tindrem comunitats engrescades i engrescadores per comunicar la Bona Nova de Jesús.
Endavant. És el mateix Crist qui us envia.
