Estimat Mn. Joaquim Fortuny, prior de Reus. Estimats preveres i diaques que ens acompanyeu. Membres dels consells parroquials i de la Unitat pastoral de Reus. Estimats germans i germanes en el Senyor. Alcaldessa i consistori, altres autoritats, representants d’entitats reusenques, fidels tots que avui us aplegueu en aquesta solemne celebració de la Mare de Déu de Misericòrdia. Estimada Junta d’Administradors i Cambreres del Santuari. La meva felicitació a les components del Grup de Misericòrdies i a totes les que celebreu avui el sant (Coies, Coris, Misericòrdies). Estimat poble sant de Déu. Molt estimada Coral. Saludo també a totes aquelles persones que ens seguiu a través de Canal Reus Televisió.
Ens trobem, un cop més, aquí al Santuari amb motiu de les festes de Misericòrdia de Reus, unes festes que honoren la Mare de Déu que, en la seva tendresa, ens és mare de Misericòrdia en aquest lloc mateix on es va fer present Isabel Besora. Ja fa dies, com diu el programa, que la festa es va iniciar; ja fa dies que els diferents actes preparats us han congregat a diferents llocs i amb diferents motius, perquè la festa congrega, comparteix, cohesiona i alegra. I avui la festa es concentra aquí, en el marc del santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, que és per a nosaltres com una llar espiritual, lloc de trobada, de visita, d’oració i de germanor. I ho fem units com a poble, en una celebració que desborda el temple i arriba als carrers, a les places i a les cases. Certament que aquesta no és només una festa religiosa, és també una festa de poble, de la nostra identitat, de la nostra memòria i de la nostra esperança compartida. Reus ha tingut sempre la Mare de Déu de Misericòrdia com a patrona, protectora i intercessora, des d’aquell dia com avui del 1592 quan Isabel Besora va acollir l’aparició de la Mare de Déu i tots els esdeveniments posteriors amb la construcció d’una capelleta i el trasllat solemne de la imatge de la Mare de Déu que hi havia al final del carrer de Monterols l’any 1602, ubicació provisional durant les obres de l’església de Sant Pere que havia quedat petita. I avui, quasi quatre-cents anys després, la seva festa ens convida a tornar a posar la mirada en Maria, a la llum de la litúrgia que l’Església ens prepara per a aquest dia de solemnitat local, una litúrgia que ens posa davant d’un misteri lluminós: celebrem l’aparició de la Mare de Déu a aquella jove i humil pastora. No es tracta només de recordar Maria, sinó de reconèixer que, com celebràvem fa dues setmanes, el dia de la Nativitat, ella és part del pla de Déu per a la salvació del món. I, certament, continuem estant necessitats de salvació!
Benvolgudes i benvolguts, avui, enmig de la festa major, contemplem Maria com a signe d’esperança, com una invitació a creure que la història no està governada per l’atzar ni per la força dels poderosos, sinó per l’amor fidel de Déu, que prepara, pas a pas, el seu projecte de salvació. Aquest missatge, que és universal, pren a Reus un rostre concret: la devoció a la Mare de Déu de Misericòrdia. Des de segles enrere, aquesta imatge i aquest santuari han estat per a la gent de Reus un refugi i una referència. Aquí s’hi ha vingut a pregar en temps de sequera i d’epidèmies, aquí s’hi han confiat projectes i desigs personals, aquí s’hi han celebrat accions de gràcies i victòries. Ha estat sempre patrona i protectora de Reus. I la festa és una expressió de fe viva, que ha sabut unir les generacions en la mateixa devoció. És una festa que barreja el sagrat i el popular, la pregària i la festa, la processó i els castells, les misses i les sardanes. Tot això és expressió d’una fe encarnada en la vida d’un poble.
Aquest any la festa té tres ressonàncies especials. La primera, aquest any ens trobem en l’Any jubilar o Any sant de l’esperança, que el papa Francesc va convocar com un temps de gràcia, una crida a redescobrir el centre de la nostra fe i a viure amb cor renovat. Aquest mateix santuari és un dels cinc temples jubilars que hi ha a la nostra arxidiòcesi on podem acudir per a obtenir el do de la indulgència jubilar, a gaudir espiritualment d’aquest temps de gràcia. El lema és clar: «Esperança que no enganya» (cf. Rm 5,5). És l’esperança que neix de l’amor de Déu vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant. I Maria n’és el model perfecte. Ella va viure tota la seva vida confiada en Déu: en el sí donat a l’Anunciació, en el camí de Betlem, en la fugida a Egipte, en la vida quotidiana de Natzaret, en el dolor del Calvari i en l’alegria de la Pasqua. Aquesta confiança i esperança de Maria l’acabem de veure en el mateix Evangeli de les noces de Canà que se’ns ha proclamat. Maria va viure sempre confiant, plena d’esperança, creient que Déu complia sempre les seves promeses. Aquesta esperança té un rostre concret: la fraternitat. No és una idea abstracta, sinó una manera de viure. Significa reconèixer-nos germans i germanes perquè tenim un mateix Pare. Significa estimar, perdonar, acollir, escoltar, compartir. Significa fer de les nostres comunitats cases d’acollida i de consol, on tothom trobi un lloc i una família. Recordeu el que hem resat avui en la pregària col·lecta d’abans de les lectures: que la Mare de Misericòrdia ens porti «el perdó i la pau». I quan parlem de pau pensem immediatament en el Tercer Món o en aquells països que es troben en guerra, o aquells altres que són víctimes de genocidis. Però no pensem en nosaltres mateixos ni en les nostres comunitats. El perdó i la pau l’hem de practicar a les nostres parròquies i associacions, a les nostres famílies, en la vida de la nostra ciutat. És aleshores quan serem veritables portadors de fraternitat i esdevindrem far d’esperança per als altres, per a tots els nostres conciutadans.
La segona ressonància especial per a la ciutat de Reus es troba relacionada amb la declaració de venerable de l’insigne arquitecte Antoni Gaudí, a l’espera de poder-lo venerar als altars en breu. Aquesta declaració, com sabeu, la vam celebrar solemnement a la Prioral de Sant Pere el passat mes de maig. I avui, aquí, a Misericòrdia, a la majoria de nosaltres ens ve ara al cap aquell projecte-esbós tan avançat en el seu moment destinat a la finalització de la façana d’aquest santuari de Misericòrdia, que Gaudí va presentar l’any 1900 i mai no s’ha fet realitat.
Estimats i estimades, aquest any, a més, encara hi ha una altra feliç coincidència per a la vida eclesial de Reus. La tercera ressonància especial és la visita pastoral que avui començo a totes les realitats eclesials de la ciutat de Reus. Durant més de tres mesos visitaré totes les parròquies, comunitats, entitats, serveis. És un temps de gràcia per a la nostra Església de Tarragona. I és que la visita pastoral és, en ella mateixa, una oportunitat especial per a reanimar les energies dels agents de pastoral i de tots vosaltres, per a felicitar-vos, per a animar-vos i per a compartir la taula de la pregària. També serveix perquè el bisbe es posi al dia de la vida real de les diferents comunitats, compartint moments i vivències, xerrant, visitant persones malaltes i animant. No endebades aquests moments, penso, són també una ocasió propícia per a convidar-nos a renovar les nostres vides cristianes. I és, sobretot, una oportunitat per a compartir anhels i projectes i convidar-vos a integrar els objectius pastorals a cada moment i en cada circumstància.
Continuem ara amb la nostra acció de gràcies, amb la nostra eucaristia. Maria ens fa mirar enrere amb agraïment, mirar el present amb coratge i mirar el futur amb confiança i esperança. Que la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona estimada, ens acompanyi sempre, guiï les nostres famílies, protegeixi la ciutat i intercedeixi perquè siguem fidels al seu Fill. Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de Reus, prega per nosaltres!
Puix que sou nostra mare,
i ho tenim a gran honor;
Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.
Amén.
