L’església parroquial de Sant Salvador dels Pallaresos es va omplir, el passat diumenge dia 19 d’octubre, en el marc de la celebració eucarística celebrada en honor del beat Andreu Prats Barrufet, prevere màrtir que va ser rector d’aquesta Parròquia entre 1931 i 1936. Entre els assistents a l’eucaristia hi havia un grup de veïns i familiars del beat Andreu, procedents de la Selva del Camp, on havia nascut, i també feligresos de les altres parròquies de la Unitat pastoral del Sagrat Cor.
A més, enguany la festivitat va coincidir amb l’inici de curs de la catequesi, per això van assistir a la celebració els infants que es preparen per a rebre la primera comunió, acompanyats dels seus familiars i catequistes, que van presentar les ofrenes. I, d’altra banda, també va coincidir amb el dia del Domund, i es va fer la col·lecta especial per a donar suport als missioners. Pel que fa als cants de la celebració, van ser sostinguts per l’Escola de Música Lautaro dels Pallaresos.
Mn. Damià Tarragó, rector de la Parròquia, va convidar la comunitat cristiana dels Pallaresos a conèixer l’exemple del beat Andreu Prats, la seva vida i el seu testimoniatge d’entrega total a Crist. Per això, en acabar la celebració, els assistents es van endur un llibret que recull la biografia i el testimoniatge d’aquest prevere màrtir. En acabar la missa es va resar la pregària del beat Andreu Prats.
«Conformem-nos totalment amb la voluntat de Déu, que en això consisteix la veritable felicitat»
Nascut a la Selva del Camp l’any 1886, Mn. Andreu Prats va ser ordenat prevere el dia 21 de setembre de 1912. El 1915 va ser nomenat vicari de la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga de Francolí i, des de 1931, exercia com a rector de la Parròquia de Sant Salvador dels Pallaresos, on era considerat sant, tant pels feligresos com pels seus enemics que, malgrat odiar-lo com a sacerdot, l’apreciaven com a persona.
En esclatar la revolta de 1936, el dia 22 de juliol Mn. Prats va ser convidat a abandonar l’abadia. No volent abandonar els feligresos, un grup de persones es van reunir a l’església parroquial i els va beneir amb el Santíssim Sagrament. Finalment, va accedir a refugiar-se a casa Bofarull, on va romandre durant sis dies, pregant i celebrant l’eucaristia diàriament.
Després que la família que l’acollia rebés amenaces, Mn. Andreu Prats va decidir marxar cap a la Selva del Camp, a casa del seu germà. Després de passar tres dies a l’indret de la Cogullada, Mn. Prats va arribar a la casa, però la nit del 13 d’agost va ser detingut per portar-lo cap a Reus. Abans d’arribar-hi, mentre exhortava a la conversió i perdonava, va ser assassinat.
Dies abans de morir, al seu refugi, escrivia aquestes paraules a la seva majordoma: «Si algun dia sabessis la feliç sort del meu martiri, alegra-te’n, perquè seré comptat amb els de Jesús, que són els del Calvari. […] Conformem-nos totalment amb la voluntat de Déu, que en això consisteix la veritable felicitat.»
