La Gna. Núria del Santíssim Cabot Gili, carmelita descalça del Monestir de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona, va morir el passat divendres dia 28 d’octubre a l’edat de 89 anys.
Nascuda el 22 de març de 1936 a Santa Susanna de Riner (Lleida), va ser la setena filla d’una família de deu germans. Va viure la seva infantesa a Cal Cabot, la casa pairal de la família, on vivia amb els avis, els pares, els germans i alguns oncles, sovint eren prop de vint persones. aquesta experiència va ser, per a la Núria, un assaig de la vida comunitària que li serviria per a tota la seva vida. Així, de ben petita s’endevinava, en la Núria, un esperit lliure i decidit, era activa i vital, valenta i forta.
Aviat va créixer amb un profund sentit d’Església, que la va portar a trucar a la porta del Carmel quan encara no havia complert els vint anys d’edat: el dia 3 de març de 1956 va iniciar el període canònic del postulantat al Monestir de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona. Just en aquells moments, aquesta comunitat estava ultimant els detalls per a fundar un Carmel a Girona a petició del bisbe Josep Cartanyà. La Gna. Núria, que portava menys de tres mesos de postulantat, va ser una de les monges del Carmel de Tarragona enviades a fundar aquesta nova comunitat. Es van traslladar a Girona el dia 24 de maig de 1956, al monestir que s’havia construït al barri naixent de Montilivi.
La Gna. Núria del Santíssim va viure durant seixanta-tres anys al monestir de Girona fins que, fa sis anys, aquesta comunitat va ser suprimida i la religiosa va tornar al monestir de Tarragona, on havia iniciat la vida de monja carmelita descalça. Va arribar-hi acompanyada de les tres germanes que quedaven a la comunitat gironina el dia 8 d’octubre de 2019. Durant tots aquests anys, les germanes han experimentat el goig de poder compartir amb ella els seus goigs i esperances, tant a nivell de fe com a nivell familiar i humà, en el dia a dia de la vida comunitària.
L’estimació profunda a l’Església i a la Paraula de Déu van ser el punt fort que va moure la Gna. Núria a seguir Jesús. A més, a partir d’un procés de discerniment, va veure que el seu tarannà encaixava amb l’estil de vida proposat per santa Teresa i sant Joan de la Creu, i, amb senzillesa i determinació, es va llençar a seguir les seves petjades. La Paraula de Déu i els pares i sants del Carmel van ser l’aliment que va modelar el seu cor, implicant la seva vida interior i les seves relacions.
La Gna. Núria va ser una dona i una monja feliç perquè se sentia estimada per Déu. I, en conseqüència, ella l’estimava i se sentia segura vivint en comunió íntima amb Ell, com l’Amic i l’Espòs únic de la seva vida. I això ho traduïa i ho testificava en el tracte amb tothom: sempre acollidora, amable, serena, amb una rialla que captivava, que sabia escoltar i mai no s’enfadava. Actualment ajudava a la porteria del monestir i algunes persones han remarcat que sempre les rebia amb un bonic somriure que eixamplava el cor.
La Gna. Núria va estimar el camp, la terra on va néixer; va estimar Catalunya, la llengua catalana; va estimar molta gent, els d’aquí i els vinguts de fora. Així va viure la Gna. Núria, donant vida a la comunitat carmelitana amb la seva manera de ser i de fer, a l’estil teresià: molt alegre i riallera, amable i servicial, senzilla, propera i afectuosa.
La missa exequial va tenir lloc a l’església del monestir el dia 30 d’octubre.
Reposi en la pau de Crist.
