Què ens diuen aquestes tres paraules en aquest 2026? Probablement per a moltes persones no significaran res o ni tan sols els seran familiars, però penso que no trobaríem ningú que el que representen no els seria indiferent. I doncs?

Aquesta expressió, Maria, Mare amable (forma part de les lletanies) no apareix literalment a la Bíblia, però resumeix molt bé la imatge que l’Evangeli ens transmet d’ella, de Maria: una dona propera, atenta, disponible i plena d’amor. La seva “amabilitat” no és només un tret de caràcter, sinó una actitud plena d’acollida i de servei que continua sent actual, especialment en aquest temps Pasqual i en maig, el mes de Maria.

A l’Evangeli de Lluc trobem un dels primers trets de l’actitud de Maria i que ens apropa a l’altre. A l’Anunciació (Lc 1,38), «Maria va dir: “Sóc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula.” I l’àngel es va retirar.» És una disposició oberta i confiada. Maria no es tanca, acull amb humilitat. Aquesta obertura és el fonament d’una veritable amabilitat, saber rebre Déu i els altres amb senzillesa.

Més endavant, a la Visitació (Lc 1,39-45), Maria es posa en camí per ajudar la seva cosina Isabel. No espera que li ho demanin, s’avança amb generositat. Aquí observem una amabilitat concreta, plena de fets concrets: estar present, acompanyar, servir… No és només un sentiment, sinó una acció.

Un altre moment on es concreta l’amabilitat de Maria és a les noces de Canà (Jn 2,1-11). Maria percep una necessitat (no tenen vi) i actua discretament, confiant en Jesús. La seva intervenció és delicada, respectuosa i eficaç. Aquesta escena mostra una amabilitat atenta: saber veure el que els altres no veuen i actuar amb sensibilitat.

I finalment, al peu de la creu (Jn 19,25-27), Maria resta ferma en el dolor. Jesús l’entrega com a mare al deixeble: «Després digué al deixeble: “Aquí tens la teva mare.”» En aquest moment, la seva maternitat es fa universal. La seva amabilitat esdevé una proximitat que està amb nosaltres fins i tot en moments de patiment.

Durant el temps pasqual, celebrem la vida nova que neix de la resurrecció de Crist. Maria, que va viure la fidelitat fins a la creu, és també testimoni d’esperança. La seva actitud amable ens recorda que la vida cristiana no consisteix només en grans paraules, sinó en petits gestos d’amor quotidià que construeixen vida nova.

I és que sí que aquesta amabilitat, en un món on prevalen la pressa, la indiferència o la duresa, l’amabilitat de Maria esdevé profundament revolucionària. No és debilitat, sinó una manera concreta d’estimar. I l’amor a tothom li diu alguna cosa.

Així doncs, el mes de maig, tradicionalment dedicat a Maria, és una oportunitat per a redescobrir aquest estil de vida, i més enllà de les flors i devocions externes, ens podem preguntar i qüestionar; com podem viure avui com persones amables a l’estil de Maria?

Fer la nostra vida diària més humana, més propera i més plena d’amor senzill, que deixa empremta, és una bona pràctica per a aquest temps i es podria concretar amb les següents actituds: escoltar amb atenció, sense jutjar. Avançar-se al bé, ajudar sense esperar res a canvi. Ser sensibles a les necessitats, fins i tot en els detalls petits. Acompanyar en el patiment, sense fugir ni donar respostes fàcils. Viure amb senzillesa i obertura.

Redescobrim Maria, Mare amable i visquem el Crist ressuscitat en nosaltres i amb els altres!

Rocío Quintanal, voluntària dels Projectes Àngel i Raquel
Article publicat al Full dominical del 3 de maig de 2026 (n. 3973)​

​