Maria és la millor porta d’entrada per a apropar-nos a Jesús i, com no, la porta per a portar-nos al cel. Sempre ha estat una porta oberta des del moment que va rebre la visita de l’àngel: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor. Ell és amb tu. Maria es va torbar en sentir aquestes paraules. L’àngel li digué: “No tinguis por, Maria”» (Lc 1,28-30). Maria va acceptar la seva invitació enmig de dubtes i incerteses perquè la seva disponibilitat va ser radical. Ella hi va creure, es va fiar de Déu.
Ella és present en el naixement de Jesús, en la presentació al temple, a les noces de Canà i durant tota la seva vida pública. I ho feia des del silenci, l’escolta, la pregària…
Déu la va triar com a mare seva; a través d’ella Jesús es fa home, pren la nostra naturalesa humana, esdevé com un de nosaltres. Tota la seva vida és un conjunt d’actituds d’esperança, començant pel “sí” en el moment de l’Anunciació. Ella es va confiar al misteri que Déu li anunciava a través de l’àngel i esdevingué la dona d’esperança. Després la veiem a Betlem, on Jesús neix pobre. Més tard l’acompanya a Jerusalem per a presentar-lo al temple i allí Simeó li anuncia que una espasa li travessarà el cor. Més tard, en la presentació al temple de Jerusalem a l’edat de 12 anys, diu als seus pares: «Per què em buscàveu?» (Lc 2,49).
Tanmateix, enfront de totes aquestes dificultats i sorpreses del projecte de Déu, l’esperança de Maria no vacil·la, encara que no entenia res. I tot això perquè l’esperança es nodreix d’escolta, de contemplació, de paciència.
També a les noces de Canà, Maria és la mare de l’esperança que la fa estar atenta i sol·lícita a les coses humanes. Amb l’inici de la vida pública, Jesús es converteix en el Mestre i el Messies. Maria esguarda la missió del Fill amb exultació i amb ànsia. Al peu de la creu, és la dona del dolor i alhora de la vigilant espera d’un misteri, el misteri de la salvació a través de la mort de Jesús en creu.
Devem molt a Maria, la Mare present en cada moment de la història de la salvació. Ella també va sostenir la decepció i el desànim dels deixebles després de la mort de Jesús. No els va abandonar en la foscor, en l’aparent derrota. Ella va estar present quan l’Esperit, en la Pentecosta, els va canviar de ser porucs a homes valents i amb coratge per a predicar el missatge de Jesús.
I Maria també ha estat i és present en la vida de totes les persones que pateixen: en els pobres desvalguts. Ella sosté la nostra fe i esperança. Ens condueix cap a Jesús, és la nostra intercessora i ens acompanya al cel.
Aquest títol reflecteix la seva missió maternal. Maria no és una figura llunyana, sinó una porta sempre oberta, el seu cor està disposat a acollir a tots aquells que busquen consol, esperança i fe. Ella ens convida a obrir el nostre cor, així com ella ho va fer, perquè Déu pugui habitar en nosaltres i guiar-nos cap al cel.
És a la porta, amb els braços oberts per rebre els seus fills i conduir-los cap a Jesús. Del nostre cor ha de brotar un gràcies sincer i profund!
Gna. Julia Erro Ezcurra, de la comunitat de les Dominiques de l’Ensenyança de Tarragona
Article publicat al Full dominical del 17 de maig de 2026 (n. 3975)
