Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus, 26 de juny de 2026
Molt estimat poble sant de Déu. Benvolgut Mn. Joaquim, prior. Benvolgut Mn. Joan, coordinador de la Unitat pastoral de Reus. Benvolguts mossens de la ciutat. Benvolgut Mn. Josep M., rector de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona: us agraïm la vostra presència i participació avui aquí en aquesta celebració. Benvolguts religiosos i religioses, comunitats cristianes de la ciutat; regidors i regidores, representants de l’Ajuntament i altres autoritats. Benvolguts membres de l’Associació d’Amics de Gaudí de Reus. Molt estimats tots i totes en el Senyor.
Tal dia com avui, 26 de juny, i fa ja 174 anys, a la pica baptismal d’aquesta església prioral de Sant Pere de Reus la família Gaudí va dur a batejar el seu fill Antoni, nascut just el dia abans. El qui avui venerem com a servent de Déu, l’arquitecte Antoni Gaudí i Jornet, va incorporar-se a la comunitat, va esdevenir fill de Déu.
Aquest any 2026, a més, s’acompleixen cent anys de la seva mort, esdevinguda a Barcelona el dia 10 de juny, al costat del temple de la Sagrada Família, la construcció del qual dirigia, el volum i la forma del qual creava i la idea i detalls del qual exprimia. Totes aquestes efemèrides, però sobretot l’insigne obra, la influència en l’arquitectura, la vida cristiana, la seva fe i la forma de donar gracies a Déu, fa que aquest any, sigui oficialment l’Any Gaudí. I les comunitats cristianes del Reus de 2026 tenim especialment ganes de donar gràcies a Déu per la vida, l’obra i l’exemple del nostre conciutadà i germà en la fe. Fa just quinze dies, el benvolgut papa Lleó XIV va inaugurar i beneir la torre de Jesús, la torre que culmina en alçada la gran obra gaudiniana de la Sagrada Família de Barcelona i que marca, en certa manera, la part final del camí cap a la seva finalització definitiva. El papa Lleó va glossar a bastament i amb fermesa la passió que posava en la seva feina «l’arquitecte de Déu», la lloança permanent al Creador que significava el seu treball i com va posar tot el seu talent, l’art i l’arquitectura al servei de la lloança a Déu. Deia el papa Lleó: «En la nostra pregària descobrim el vincle originari de les coses amb Déu, creador del cel i de la terra: Ell és l’artista que ha imprès el seu esplendor en el cosmos. Creat a la seva imatge, l’home respon a l’obra de Déu amb el seu enginy mateix: així és com l’artista converteix el talent en lloança i la creativitat en testimoni del mateix Creador. Com arquitecte ardent de fe, el venerable Antoni Gaudí va concebre aquests espais amb el desig de narrar els misteris de la vida del Senyor: d’aquesta manera ens ha proposat un pelegrinatge espiritual, que condueix a la trobada amb Crist nascut, mort i ressuscitat per nosaltres.»
Per aquest motiu, «la pedra de Gaudí esdevé oració», aquest és precisament el títol de la composició musical que serà estrenada i interpretada a l’orgue durant el silenci de la comunió, avui, en aquesta celebració, per part del mestre Josep Enric Peris. Li ho agraïm de cor.
A les nostres retines encara tenim les imatges del temple i la torre de Jesús il·luminats i radiants, elevant la nostra admiració cap al cel. I aquí, a la seva ciutat, també s’han multiplicat els actes, activitats i iniciatives a honor i recordança de Gaudí, com el que ens ha convocat aquest vespre: la benedicció de la imatge que s’ha col·locat aquí fora, sota el campanar de la Prioral, a redós d’aquest temple on va ser batejat i que fou també referent en la concepció del seu projecte excels.
Benvolgudes i benvolguts, el seu baptisme, com el de qualsevol de nosaltres, va ser la porta d’entrada i l’inici de la vocació cristiana; era el seu naixement a la vida nova en Crist. I anava acompanyat de la seva família. Ho diem moltes vegades: amb el baptisme rebem una dignitat que compartim amb els altres integrants del «cos de Crist»: el baptisme que ens fa fills i filles de Déu i que ens confereix el sacerdoci comú. Aleshores, la nostra vida ha d’esdevenir una ofrena agradable a Déu. I això ho compartim amb Gaudí.
Aquest vespre, ja situats de ple dins la festa major en honor de Sant Pere, celebrem l’eucaristia en acció de gràcies per la vida i l’obra d’Antoni Gaudí. Compartim aquesta alegria perquè compartim la seva fe i el seu baptisme. El venerable servent de Déu, que preguem perquè un dia sigui proclamat beat i, qui sap, si sant, ens ha de ser exemple de vida cristiana, de compromís, d’austeritat, de treball i de lloança a la creació i al Creador.
Sant Pau, a la carta als de Colosses que hem escoltat, posa en valor allò que deia al començament: que tot el que fem, ho hem de fer en nom de Jesús per lloar Déu Pare, ja sigui amb la pregària, ja sigui amb els nostres actes, les nostres paraules, els nostres projectes: fem-ho en nom de Jesús i a glòria de Déu. És exactament el que feu Gaudí, i el que estem cridats tots nosaltres a fer com a persones cristianes, com a comunitats parroquials, com a Església que peregrina en aquesta ciutat. I siguem agraïts. Com ens ha dit també l’Apòstol: Siguem agraïts. Fem-ho a imitació de la pregària de Jesús mateix que hem escoltat a l’Evangeli: «T’enalteixo, Pare, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis.» I què és «tot això»? És tot el que es refereix al regne de Déu i als seus designis que foren revelats als deixebles, és a dir, als senzills. Adoneu-vos com a l’Evangeli hi ha una íntima unió entre ser senzill i ser deixeble de Jesús: els senzills són els deixebles i els deixebles són els senzills. Per això cal tenir un agraïment immens a Déu.
Que sant Pere ens enforteixi en la fe i ens ajudi a construir una Església fidel, unida i en sintonia amb el món, defensora de la Veritat que fa lliures les persones i creadora de pau. I que la Mare de Déu de Misericòrdia ens miri sempre amb ulls d’amor.
