Catedral de Tarragona, 8 de setembre de 2026, Nativitat de la Mare de Déu
Estimats germans i germanes,
Avui l’Església ens convida a celebrar una festa entranyable: la Nativitat de la Mare de Déu. És una festa que, d’entrada, pot semblar estranya. Celebrem el naixement de Maria, però l’Evangeli que acabem d’escoltar no ens parla pròpiament del seu naixement. Ens presenta, en canvi, la genealogia de Jesús i ens condueix fins a Maria, «de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies».
I aquí hi ha precisament el gran secret d’aquesta festa: Maria no existeix per ella mateixa. Maria existeix per Crist. La seva grandesa consisteix a ser la Mare del Senyor, aquella dona humil a través de la qual Déu va voler entrar en la història humana.
Per això, quan avui celebrem el naixement de Maria, no celebrem simplement l’inici de la vida d’una criatura excepcional. Celebrem l’aurora de la nostra salvació. Amb Maria comença a despuntar, en la nit de la humanitat, la llum de Crist.https://hemeroteca.arqtgn.cat/bitstream/123456789/14959/1/2026-09-08-Homilia%20Presentacio%20nous%20goigos%20Montserrrat.pdf
Maria, l’aurora de la salvació
La tradició cristiana ha contemplat sempre Maria com l’aurora que anuncia el sol que és Crist.
El naixement de Maria és com la primera claror abans de sortir el sol. Encara no ha aparegut plenament el Crist, però ja hi ha aquella dona que serà la seva Mare. Encara no ressona l’Evangeli, però ja ha nascut aquella que un dia escoltarà l’àngel i pronunciarà el seu sí.
Per això avui podríem dir: amb Maria neix una esperança nova. Déu, que ha volgut entrar en la nostra història, no ho fa violentament ni des de fora. Ho fa des de dins, començant per una criatura humil. El Déu infinit es farà petit. El Déu etern entrarà en el temps, i aquesta entrada passarà per Maria.
La primera lectura ens ho havia anunciat amb paraules profètiques: de Betlem, «petita entre les famílies de Judà», sortirà aquell que ha de regir Israel. Déu acostuma a començar les seves grans obres en allò que sembla petit.
Això també és una paraula per a nosaltres.
No menyspreem mai les coses petites: una pregària senzilla, una paraula de consol, una visita a una persona sola, una mà estesa, un servei discret a la comunitat, un acte de fidelitat a la fe… Déu pot fer-hi néixer coses grans. Maria mateixa ens ensenya aquest camí.
Maria, dona de la Paraula
L’Evangeli de sant Mateu ens presenta una llarga genealogia. Noms i més noms, generacions que passen, històries humanes plenes de llums i ombres.
I enmig d’aquesta història apareix Maria. Això és molt important. Maria no està al marge de la història humana. Està enmig d’aquesta història, amb tota la seva realitat concreta. Déu no salva la humanitat fugint de la història, sinó entrant-hi. I Maria és la porta humana d’aquesta entrada de Déu.
Quan arribi l’hora de l’Anunciació, Maria escoltarà la Paraula i dirà: «Que es faci en mi segons la vostra paraula.» I aquella Paraula es farà carn en el seu si.
Per això Maria és, en primer lloc, la dona que escolta. I aquí trobem una de les grans lliçons que la Mare de Déu ofereix avui a la nostra Església.
Vivim en un món ple de paraules, paraules que arriben de tot arreu —pantalles, notícies, xarxes socials, opinions, discussions, sorolls… Però, enmig de tantes paraules, correm el risc de perdre la Paraula.
Maria ens ensenya a fer silenci per escoltar Déu, i una confraria mariana hauria de ser, abans que res, una escola d’escolta de la Paraula de Déu. No podem ser només una confraria que conserva una devoció. Hem de ser una confraria que ajuda a viure l’Evangeli, no sols ha de custodiar una tradició, sinó que ha de fer que aquesta tradició sigui fecunda en el present.
La Mare de Déu de Montserrat: una presència que ens porta a Crist
I això ens porta directament al motiu que avui ens congrega: la presentació d’uns nous Goigs dedicats a la Mare de Déu de Montserrat, iniciativa de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la nostra Catedral.
Els goigs formen part de la memòria espiritual del nostre poble. Durant generacions, els cristians han cantat els goigs a Maria per donar gràcies, per demanar protecció, per expressar confiança, per posar davant de Déu les alegries i les preocupacions de cada dia. Els goigs són teologia cantada; són una manera senzilla i popular de confessar la fe. I això té una importància extraordinària, perquè la fe no viu només en els llibres; la fe es canta, es prega, se celebra, es transmet de generació en generació.
Avui, amb aquests nous Goigs, la vostra Confraria fa una cosa molt bonica: posa una antiga tradició al servei d’una nova evangelització.
Que aquests Goigs no siguin simplement una peça artística o musical. Que siguin una pregària. Que quan es cantin, no cantem simplement sobre Maria, sinó que preguem amb Maria. I, sobretot, que cantant a Maria arribem a Jesús, perquè aquesta és la característica fonamental de tota autèntica devoció mariana: Maria sempre porta a Crist.
Ella no reté mai per a ella la mirada dels seus fills. Com a Canà, continua dient-nos: «Feu tot el que ell us digui.» Aquesta és la veritable vocació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat: portar els homes i les dones del nostre temps a Jesús.
Una Confraria que sigui comunitat viva
Estimats membres de la Confraria, permeteu-me que avui us adreci especialment una paraula.
La vostra Confraria és una gràcia per a aquesta Catedral i per a l’Església de Tarragona, però una confraria no és simplement una associació de persones que comparteixen una devoció. És una comunitat cristiana, i una comunitat cristiana ha de tenir tres dimensions inseparables: pregària, fraternitat i missió:
Pregària, perquè sense Déu tota activitat és buida.
Fraternitat, perquè Maria ens reuneix com una mare reuneix els seus fills.
I missió, perquè la fe que no es comparteix acaba afeblint-se.
Per això us demano que la vostra Confraria sigui cada vegada més una escola de vida cristiana. Que ajudi els seus membres a conèixer més profundament Jesucrist. Que fomenti la pregària personal i comunitària. Que estigui atenta als pobres, als malalts, als qui viuen sols, als qui han perdut l’esperança. Que sigui una porta oberta per a les persones que busquen Déu. Que ajudi els joves a descobrir que la fe cristiana no és una peça del passat, sinó una vida nova. I que tingui sempre una particular sensibilitat envers les famílies, perquè és sobretot en les famílies on la fe es transmet de cor a cor. Així Maria serà realment present enmig nostre.
Estimats germans i germanes,
Avui s’han presentat uns nous Goigs. Per mitjà d’ells, fem que, cada vegada que els nostres llavis pronunciïn el nom de Maria, el nostre cor pugui arribar fins a Jesús.
Per això, avui, en celebrar el naixement de Maria, contemplem-la com l’alba d’un dia nou.
Que aquesta alba també sigui per a nosaltres. Que sigui una alba nova per a les nostres famílies, una alba nova per a la nostra Catedral, una alba nova per a la nostra Confraria, una alba nova per a la nostra Església de Tarragona.
I que Maria de Montserrat, la Mare que ens acompanya des de la muntanya santa, ens condueixi sempre cap al seu Fill, perquè, com ens recorda tota la tradició cristiana, Maria és el camí que ens porta a Crist, i Crist és el camí que ens porta al Pare.
Que la Mare de Déu de Montserrat ens faci descobrir de nou la bellesa de la fe. Que ens ensenyi a estimar l’Església. Que ens faci servidors dels nostres germans. I que, al final del nostre camí, puguem també nosaltres cantar eternament els goigs de la salvació.
Santa Maria de Montserrat, pregueu per nosaltres.
Mare de Déu del Claustre, venerada també en aquesta Catedral, pregueu per nosaltres.
Santa Maria, Mare de Déu i Mare nostra, conduïu-nos sempre al vostre Fill Jesucrist.
Amén.
Descarregar document
