Catedral de Tarragona, 5 d’abril 2026
Molt estimat Poble sant de Déu. Molt estimats mossens i membres del Capítol. Estimada Coral. Estimades i estimats en el Senyor: Bona Pasqua! Aquest és el primer missatge i el més important anunci que hem de fer aquest dia radiant: Bona Pasqua! Som en el primer dia, estem en el centre del temps, en la llavor primigènia de la Creació. Som en el punt de partença i en el punt d’arribada de la Vida creada per Déu. Celebrem i fem present la resurrecció del Senyor, Jesús, el Crist.
Acabem d’escoltar a l’evangeli: «S’han endut el Senyor i no sabem on l’han posat». Tant ahir a la nit, a la Vetlla Pasqual, com aquest dia radiant de Pasqua, se’ns posa davant els ulls el desconcert i els dubtes de les dones, de Pere i dels deixebles sobre què havia passat amb Jesús. Què ha passat amb Jesús? S’ha acabat tot? Ha guanyat la mort?
Però no hi ha dubte. Per la fe —que és un do de Déu—, ho sabem: Jesús ha ressuscitat. I no només com un fet situat en el passat, sinó com una presència viva que es manifesta en nosaltres, en la nostra vida i en els nostres cors. Ho fa per mitjà de l’Esperit Sant, que és Déu, i que vetlla per nosaltres i per tota la Creació, perquè no marrem en el camí que ens durà, un dia, a compartir aquesta resurrecció. I, ¿com podem callar aquesta notícia que és tan excelsa i ensems definitiva? No podem. Estimats i estimades germans i germanes. No es pot callar: «Realment el Senyor ha ressuscitat».
Ho repeteixo: Crist ha ressuscitat! No només avui, no només en aquesta nit passada. Com deia, Crist ha ressuscitat una vegada per sempre. És cert que a vegades, ens costa d’entendre-ho. És cert que hi ha moments en que sembla que no sabem on l’han posat, perquè som éssers humans. I és precisament en aquests moments —quan nosaltres el trobem a faltar, quan veiem persones que l’han perdut o l’han oblidat, quan tenim dubtes o veiem la societat indiferent a un fet tant immens—, és aleshores, deia, quan hem de recordar la resposta a l’afirmació: «S’han endut el Senyor i no sabem on l’han posat». La resposta és «Jesús ha ressuscitat!».
La gran pregunta d’aquella bona gent, d’aquells primers testimonis, era si Jesús havia mort. Si Jesús havia acabat. Si la mort havia guanyat. I avui aquesta pregunta també travessa les nostres vides: perquè cerquem Jesús tant sovint en el món de la fosca o de la mort? Per què cometem tant sovint aquest error? «Perquè busquem entre els morts aquell que és viu?» (Lc 24,5). Tots nosaltres estem cridats a viure un contacte viu amb Jesús; a relacionar-nos amb el Senyor Jesús de persona viva a persona viva. Jesús és viu per a nosaltres! Si no entenem que Jesús és viu, —que no és una imatge, que no és una fotografia, que no és ni tan sols una idea, llunyana o difícil d’entendre—, sinó que entenem de tot cor que Jesús, el nostre Jesús, el Crist, el Fill de Déu que és Déu mateix, és una persona viva, aleshores no captem la profunditat del que ara estem celebrant i donem la raó als dubtes dels apòstols.
I la resposta la sabem, l’he dita ja i la torno a repetir, un cop més: la resposta és que Jesús ha ressuscitat. I, òbviament, avui és el dia en que ens hem de rebel·lar contra la por, contra la tristor o la incredulitat. Perquè avui, com hem cantat a totes les nostres parròquies i comunitats aquesta passada nit en el pregó pasqual: «Que la terra també s’ompli d’alegria, il·luminada i radiant de la claror que ve de la llum del regne etern; perquè avui la foscor i les tenebres ja s’han esvaït». I no només les tenebres d’un moment, sinó les tenebres de la tomba buida, les tenebres del futur, les tenebres de l’eternitat, les tenebres que suposen la frase «s’han endut el Senyor i no sabem on l’han posat». Perquè avui és el dia en que ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo, com cantàvem joiosament en el salm.
Estimades i estimats: Sí que sabem on s’han endut el Senyor. Sí, que ho sabem. Ha ressuscitat. Perquè Déu, ressuscitant Jesús també ens ha obert les portes de la Vida eterna a nosaltres. És la culminació de tota la Història de la Salvació. Tot s’ha acomplert en Jesús. Per això deia al començament que ens trobem en el centre del temps. A la primera lectura, del llibre dels Fets, Pere ho resumia d’una forma brillant: «Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus. […] Parlo de Jesús de Natzaret. […] Nosaltres som testimonis de tot el que va fer. […] Ells el van matar penjant-lo en un patíbul, però Déu el ressuscità el tercer». I, des de la llum de la resurrecció, tot pren sentit: la fidelitat de Déu, el seu amor de Pare, la seva proximitat als petits, la força de la fraternitat.
Continuem ara la nostra celebració pasqual i deixeu que acabi amb la mateixa idea amb la que he començat: «S’han endut el Senyor i no sabem on l’han posat». Sí que ho sabem, ha ressuscitat i, un cop més, avui es farà present sobre l’altar.
Però no només aquí. El Ressuscitat vol fer-se present en la nostra vida concreta: en les nostres decisions, en la nostra manera de mirar, d’acollir, de perdonar i de servir. Pasqua no és només una celebració: és una manera nova de viure. No és només un anunci: és una responsabilitat. Hem d’anar a al món, que continua ple de persones que, d’una manera o altra, diuen: «No sabem on és». I potser no ho diuen amb paraules, però ho expressen amb la seva recerca, amb el seu buit, amb la seva set de sentit. I aquí és on nosaltres tenim una missió clara: fer visible el Ressuscitat.
Que en veure’ns, en escoltar-nos, en compartir camí amb nosaltres, algú pugui intuir que Crist és viu. I així, potser, deixarà de dir: «No sabem on l’han posat», perquè haurà descobert que Crist viu enmig
