PArròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona, 23 de maig de 2026
Estimat Poble Sant de Déu, Benvolgut Sr. Rector, estimats mossens de la Unitat Pastoral de Tarragona i de la Unitat Pastoral dels barris.
Benvolgudes comunitats parroquials que us heu reunit aquí a Sant Francesc, en l’any jubilar a ell dedicat per celebrar la Festa de la Pentecosta, la culminació de la Pasqua, la presència de l’Esperit del Ressuscitat amb nosaltres. Avui és Pentecosta, la Festa de l’Esperit, la Festa de la Comunitat, la Festa de la Força de Déu que actua en nosaltres, en cadascú de nosaltres de forma personal, però sobretot en tots nosaltres com a comunitat que creu.
Us ho diré d’una altra manera: en íntima sintonia amb el relat de tot el que va passar el dia de Pasqua, avui celebrem la festa de l’Esperit Sant. Celebrem l’Esperit Sant, com la nova presència de Crist entre nosaltres; celebrem l’Esperit Sant, com a efectiva presència de Déu en el món; celebrem l’Esperit Sant, com a força que ens acompanya en la Missió que tenim encomanada. Sí, tots som, en certa manera missioneres, missioners. Decididament missioners i missioneres.
La celebració de la Pentecosta i l’Any Jubilar dedicat a Sant Francesc d’Assís són dues realitats profundament unides per l’esperit de renovació, esperança i missió dins la vida cristiana. La Pentecosta recorda el do de l’Esperit Sant sobre els apòstols, mentre que l’Any Jubilar franciscà convida els fidels a redescobrir la senzillesa de l’Evangeli, la fraternitat i l’amor envers tota la creació.
L’Esperit Sant es manifesta amb el símbol del vent i del foc. El vent representa la força de Déu que mou el cor humà, i el foc simbolitza l’amor que il·lumina i purifica. Des d’aquell moment, l’Església inicia la seva missió evangelitzadora arreu del món.
La Pentecosta ens recorda que la fe no és només una tradició o una doctrina, sinó una experiència viva de Déu. L’Esperit Sant continua avui donant dons i carismes a cada persona: saviesa, fortalesa, consell, esperança i capacitat d’estimar. També ens convida a construir comunitats unides, obertes i solidàries.
Sant Francesc d’Assís és una de les figures més estimades de la història de l’Església. Nascut a Assís al segle XIII, va abandonar una vida de riquesa i comoditat per seguir Jesucrist pobre i humil. La seva conversió el va portar a descobrir la presència de Déu en els pobres, en la natura i en tota criatura.
Francesc no només va predicar amb paraules, sinó sobretot amb la seva manera de viure. Va escollir la fraternitat, la pau i la senzillesa. Amb els seus companys va fundar l’orde franciscà, inspirat en l’Evangeli i en l’amor radical a Crist.
El seu famós Càntic de les Criatures és una pregària plena de gratitud envers Déu per la bellesa de la creació. Per això, Sant Francesc és també considerat patró de l’ecologia i model de respecte per la natura.
L’Any Jubilar és un temps especial de gràcia, perdó i renovació espiritual. En el cas de Sant Francesc d’Assís, el jubileu convida els cristians a aprofundir en els valors franciscans: la fraternitat universal, la pobresa evangèlica, la reconciliació i la cura de la casa comuna.
El missatge franciscà és especialment important avui. Davant les desigualtats socials, les guerres i la crisi ecològica, Sant Francesc ens recorda que tots som germans i germanes, i que només l’amor i la pau poden transformar el món.
La Pentecosta i l’esperit de Sant Francesc tenen molts punts en comú. L’Esperit Sant transforma els cors i impulsa a sortir al món amb esperança. Així mateix, Sant Francesc es va deixar transformar per Déu i va portar la llum de l’Evangeli als pobres i als exclosos.
L’Esperit de Pentecosta és un esperit d’unitat i comunió. Sant Francesc també va treballar per la pau i la reconciliació, fins al punt d’anomenar germans tots els éssers creats. Tant la Pentecosta com l’Any Jubilar ens conviden a renovar la nostra vida interior i a ser instruments de pau.
Celebrar la Pentecosta és actualitzar la Pasqua, és fer de la Pasqua una realitat en la nostra vida. Perquè és l’Esperit qui viu amb nosaltres i en nosaltres. Per això avui és també la festa de l’Església. I voldria ara que recordéssiu dues de les lectures que durant el dia de Pentecosta fem, ja sigui a la missa vespertina, la vigília, com ara, o del dia, i en fem una comparació. Per un cantó hem escoltat, a la primera de les lectures que hem fet, el relat de l’episodi de la Torre de Babel, del llibre del Gènesi, per l’altre a la missa del dia de Pentecosta llegim l’episodi de la vinguda de l’Esperit Sant a la comunitat reunida a Jerusalem a aquella gent que esperava la resolució definitiva del misteri Pasqual. Un és l’antítesi de l’altre. En aquell episodi que explica el llibre del Gènesi, quan la humanitat va voler construir una torre que arribés al cel, a Déu, hi havia una gran confusió de llengües perquè cadascú anava a la seva i no van poder fer res. No pot anar cadascú a la seva, s’ha de comptar amb el bé de la comunitat i no apropiar-se de res. D’altra banda, en el relat de la vinguda de l’Esperit Sant a la Comunitat reunida entorn de Maria, s’explica que tot plegat és un resultat contrari: «Cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua», tothom entenia aquella gent que parlava plena de l’Esperit Sant. I aquest mateix Esperit Sant us ha aplegat, ens ha aplegat, avui aquí per celebrar l’Esperit del Senyor, tota la comunitat cristiana d’aquesta Unitat Pastoral.
I en què rau la importància d’aquest dia? Doncs curt i ras: avui celebrem la presència de Déu entre nosaltres gràcies a aquella Aliança segellada pel propi Crist. En diem Esperit Sant, Esperit del Senyor, Esperit de Déu… Avui és culminació de la Pasqua, i la Pasqua és Resurrecció gràcies a l’Esperit alenat «des dels quatre vents» (tercera lectura, Ezequiel) i no és una cosa separada de la Pasqua, festegem que Déu és aquí, que hi ha estat sempre i que per sempre hi serà en aquells «que el Senyor crida» (quarta lectura, Joel).
És sant Agustí qui comunicà a la tradició catòlica l’admirable ensenyament de l’Esperit com el «Mestre interior», que sense la seva secreta instrucció, les paraules de la predicació evangèlica o, fins i tot, el mateix text sagrat, no ens permetrien descobrir i assimilar tota la veritat que trameten. Diu així: «El so de les nostres paraules fereix l’oïda, però el mestre es troba dins […]. Quants sortiran d’aquí sense instruir-se! Pel que fa a mi, he parlat per a tots; però […] als qui l’Esperit Sant no ensenya interiorment, se’n tornen sense haver après res. El magisteri extern consisteix en certs ajuts i avisos. En canvi, qui instrueix els cors té la càtedra en el cel […]. En va vociferem si no us parla interiorment aquell qui us va crear, us va rescatar i us va cridar i habita en vosaltres per la fe i l’Esperit Sant» (Exposit. 1 Epist Ioan., 3, 13 i 4,1).
És l’Esperit Sant qui ens porta cap a Crist en la vida de l’Església. Encara que aparentment pugui resultar paradoxal, el qui condueix a la profunditat del misteri de Crist porta, al mateix temps, a la novetat. Es tracta de la «novetat de Crist», que proclamava sant Ireneu (Adv. Haer., 3, 17, 1); o «l’home nou», que ―tot al·ludint al passatge de l’Evangeli― és «el vi nou» que ha d’anar en «bots nous» (cf. Mt 9,17). D’aquí que la veritat que s’atribueix a l’Esperit Sant és una veritat sempre en creixement. És a dir, l’Esperit no ve tan sols a animar una institució totalment determinada en les seves estructures, sinó que, a més de guardar la fe veritable, actualitza i comunica a cada moment «un llenguatge digne de Déu». És el que diu Jesús als seus deixebles: «Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: l’Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir» (Lc 12,12). Per això, sant Ireneu pot afirmar: L’Esperit «conserva el dipòsit preciós [de la fe] guardat en un recipient de bona qualitat, dipòsit que rejoveneix i fa rejovenir fins i tot el recipient que el conté» (Adv. Haer., 3, 24, 1). L’Esperit guia l’Església en la veritat i cap a una major comprensió de la veritat, tot rejovenint a cada moment la comunitat eclesial. Per això també, vaig escollir com a lema episcopal que «l’Esperit fa jove l’Església». A la llum del text capital de sant Ireneu, i per la seva força inacabada, el bisbe Ignasi Hazim, metropolita de Latakia (Síria), a la convenció ecumènica d’Uppsala de 1968, tot indicant com l’Esperit fa anar més enllà de la lletra de l’Evangeli, afirmà:
«Sense l’Esperit Sant, Déu queda lluny, Crist resta en el passat, l’Evangeli és lletra morta, l’Església simple organització, l’autoritat és tirania, la missió una propaganda, la litúrgia simple ritus i l’amor cristià una ètica asfixiant. Però amb l’Esperit i en una sinergia indissociable, el cosmos és alliberat i gemega en l’infantament del Regne, Crist ressuscitat es fa present, l’Evangeli és força de vida, l’Església mostra la comunió trinitària, l’autoritat un servei alliberador, la missió una nova Pentecosta, la litúrgia memorial i anticipació, i l’acció humana divinitzant».
Malgrat que la nostra humanitat no és capaç de copsar, sentir o explicar el que significa, avui diem ben alt que Déu existeix. I existeix d’una forma tan propera que el podem sentir amb nosaltres. I per molt que vulgui, no us podré contar com sento la presència de Déu en mi, en les coses, en el món, la creació o la vida. I malgrat aquesta limitació, no puc estar-me’n de dir que Déu existeix. Aquesta certesa me la dona l’Esperit Sant. I hem de ser conscients que sempre ens quedarem curts a l’hora d’explicar com l’Esperit de Déu actua en cadascú de nosaltres o a l’hora de transmetre l’alegria de qui creu i se sap acompanyat per Déu en la seva vida. I hem de ser conscients que aquesta fermesa de la fe, a vegades, comporta que altres persones no entenguin per què hi ha gent ―com nosaltres― que creu. Ho sabem.
Germanes i germans. Seguim amb la nostra celebració amb la fermesa de creure que l’Esperit Sant és qui ens dona identitat de persones creients. I malgrat que costi molt d’entreveure la presència de Déu enmig aquest món ple de violència o inundat de l’avarícia de les riqueses, nosaltres creiem en la presència de l’Esperit de Déu entre nosaltres. Gaudim de la festa d’avui que és la plenitud de la Pasqua, aquella plenitud que esdevé quan una cosa pot ser gaudida plenament. Santa Pasqua de Pentecosta.
Celebrar la Pentecosta i l’Any Jubilar de Sant Francesc d’Assís és obrir el cor a l’acció de Déu. L’Esperit Sant continua renovant el món i suscitant homes i dones capaços de viure l’Evangeli amb autenticitat.
Sant Francesc ens ensenya que la veritable felicitat es troba en la senzillesa, en l’amor als altres i en la confiança en Déu. La Pentecosta ens dona la força per viure aquest camí amb valentia.
Que aquesta celebració ens ajudi a ser cristians més compromesos, més fraterns i més oberts a la llum de l’Esperit Sant, seguint l’exemple humil i alegre de Sant Francesc d’Assís.
